Velebit
Velebit és la més gran, encara que no la més alta cordillera de Croàcia. El seu pico més alt és el Vaganski Vrh en 1757 m s. n. m.
La serra forma part dels Alps Dináricos i es troba a lo llarc de la costa Adriática, separant-la de Lika en l'interior. Velebit comença en el noroest prop de Senj en el pas de montanya Vratnik i acaba 145 km al surest prop de la font del riu Zrmanja raonablement prop de Knin.
L'important característica de Velebit és la seua forma sòlida i simple, els rectes penya-segats i la desnudez del costat que mira a la mar i les ales cobertes de bosc en el costat de Lika. La característica geològica bàsica de les montanyes és el karst; la flora i la fauna són abundants. Els llocs més populars en Velebit són: el pico de Vučjak, sobre Zavižan, els jardins botànics de Zavižan, Rožanski kukovi, Štirovača i el Parc Nacional de Paklenica.[1]
Les regions
[editar | editar còdic]Velebit es dividix normalment en quatre regions:
- la part septentrional entre els passos de montanya Vratnik i Veliki Alan, en el pico més alt Mali Rajinac (1699 m)
- la part mija entre Veliki Alan i Baške Oštarije en el pico més alt en Šatorina (1624 m)
- la part meridional entre Oštarije i Mali Alan (picos Vaganski vrh - 1757, Sveto brdo - 1753,)
- la part suroriental en Crnopac com el pico més notable
Velebit com un tot és un parc natural, del que s'han delimitat dos parcs nacionals: Paklenica i Sjeverni Velebit (Velebit del Nort).
Una categoria més allà d'inclús més cuidadosa preservació de la naturalea existix dins de Sjeverni Velebit, la reserva especial Hajdučki i Rožanski Kukovi, baixe la més alta protecció de la naturalea disponible en Croàcia. Oficialment, cap activitat humana es permet allí, llevat l'investigació. Són espais en la seua major part sense explorar i llocs selvats que provablement persistiran aixina en el futur.
Una sendera cridada Premužićeva staza (Sendera de Premužić) du a través de les parts septentrional i mija de Velebit. Esta sendera es va construir entre 1930 i 1933 i conecta Velebit septentrional i meridional. La seua llongitut és de 50 km. Moltes parts de Velebit no es podrien alcançar sense ell. Les montanyes Velebit estan travessades per l'A1 a través del Túnel de Sveti Rok.
Picos i zones de Velebit
[editar | editar còdic]
- Zona de Zavizan - Velebit nort (Mali Rajinac) (1699m)
- Grup Rozanski Kukovi - Velebit nort (Gromovaca (1676m) i Vratarski Kuk (1676m)
- Alancic, Rozanski Vrh, Seravski Vrh, Velebit Nort (Goli Vrh (1670m)
- Veliki Kozjak (1629m), Velebit Nort
- Satorina (1624m) - Velebit Mig
- Àrea de Stap - Velebit Sur, (Debeli Kuk) (1269m)
- Visocica (1619m) - Velebit Sur
- Bojin Kuk (1110m) - Velebit Sur
- Viserujna (1632m) i Rujno - Velebit Sur
- Àrea de Paklenica - Velebit Sur
- Vaganski vrh (1757m) - Velebit Sur (el pico més alt de Velebit)
- Liburnija (1710m) - Velebit Sur
- Sveto Brdo (1751m) - Velebit Sur
- Tulove Grede (1120m) - Velebit Surest
- Crnopac (1404m) - Velebit Surest
Al voltant de 70 picos excedixen de 1600m.
Les coves
[editar | editar còdic]
Hi ha centenars de "forats" en Velebit. Té les covas més grans i profundes de Croàcia. Les tres parts de la cova de "Lukina jama" té 1392 m de profunditat, fent d'ella una de les coves més profundes del món, i la més fonda d'Europa meridional,[1] mentres que la "Slovačka jama" és de 1320 m. Lo que la fa molt especial és que és completament vertical, la més profunda del món. En el fondo de l'alvenc] hi ha un curs d'aigua o sifón en branques que estan encara inexploradas. Es va descobrir en l'alvenc una classe de sanguisola, de la que s'ha assegurat que representa una nova espècie, genus i família; ha rebut el nom de "Croatobranchus mestrovi".
Vore Cuevas de Velebit.
Llista d'alvencs de Velebit, més profundes de 500m:
- Lukina Jama, 1392m, Hajducki Kukovi - Velebit Nort
- Slovacka Jama, 1320m, Rozanski Kukovi - Velebit Nort
- Velebita, 941m, Rozanski Kukovi - Velebit Nort
- Meduza, 679m, Rozanski Kukovi - Velebit Nort
- Patkov Gust, 553m, Hajducki Kukovi - Velebit Nort
- Ledena Jama, 536m, Lomska Duliba - Velebit Nort
- Ponor na Bunovcu, 534m, Bunovac - Velebit Sur
- Jama Olimp, 531m, Hajducki Kukovi - Velebit Nort
- Lubuska Jama, 521m, Hajducki Kukovi - Velebit Nort
És també la llar de la Degenia velebitica, una espècie protegida i endèmica de planta en la família mostaça descoberta en 1907 pel botànic hongarés Àrpàd von Degen.
L'imponent naturalea de la montanya Velebit ha fet d'ella una espècie de símbol nacional del folklore croata. Existix una cançó patriòtica, Vila Velebita, que personifica un fada en Velebit.
Velebit en la lliteratura
[editar | editar còdic]En l'antiga lliteratura europea Velebit va ser conegut com Montagna della Morlacca. Els venecians varen cridar a les Velebit Morlachia, que deriva del fet de que era usat pels morlacos, negres (mauros) llatins o negres "Vlasi" (valacos) pastors d'orige romànic, vivint en la zona de Velebit fins al llac Skadar despuix de la colonisació eslava. Estos mateixos pastors varen fugir dels turcs de Velebit a Krk o a Istria.
Clima
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Per a saber més
[editar | editar còdic]La lliteratura sobre el Velebit que està disponible inclou:
- Sergej Forenbacher: Velebit i el seu món de plantes.
- Željko Poljak: Montanyes de Croàcia.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Velebit.- Parc natural de Velebit
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Velebit» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.