Penya-segat
.jpg){kind=link}
Un penya-segat és un accident geogràfic que consistix en una pendent o una abrupta vertical. Sol aludir a penya-segat quan està sobre la costa, pero també poden ser considerats com a tals els que existixen en montanyas, fallas i vores dels rius. Quan un penya-segat coster de forma tabular alcança grans dimensions li'l denomina farallón.
Els penya-segats solen estar composts per roques resistents a l'erosió i al desgast per l'acció atmosfèrica, generalment roques sedimentarias com la limonita, arenisca, calcàrea, dolomita, encara que també poden apreciar-se roques ígneas com el basalt o el granit en estes formacions.
Un escarpe és un cas particular de penya-segat, formada pel moviment d'una falla tectónica o una solsida. La majoria dels penya-segats acaben en forma depenent en la seua base; en àrees àrides o baix de grans penya-segats, el talús és generalment una acumulació de roques despreses, mentres que en àrees de major humitat, les roques del talús queden cobertes per una capa de terra compactar per la humitat, formant un sol.
Molts penya-segats també presenten cascadas i grutas excavades en la base. A voltes els penya-segats moren al final d'una cresta, creant estructures pétreas singulars.
El penya-segat coster més alt del món és el Thumbnail, que es tracta de la cara este del Agdlerussakasit, situat al sur de Groenlàndia, en prop de 1500 m s. n. m.[1]
Atres penya-segats que es troben entre els més alts del món són el risc de Faneque pertanyent al municipi d'Agaete en l'illa de Gran Canària (Illes Canàries) en 1027 m, i un situat en Kaulapapa (Hawái) en 1010 metros.
En Galícia, al noroest d'Espanya, es troben els penya-segats més alts d'Europa continental, que alcancen altituts de més de 600 metros en la zona de la Garita Herbeira.
Etimologia
[editar | editar còdic]Penya-segat prové de la paraula anglesa antiga clif d'essencialment el mateix significat, cognado en neerlandés, baix alemà i nòrdic antic klif 'penya-segat'.[2] A la seua volta, totes elles poden procedir d'un préstam del romançada al germànic primitiu que té el seu orige en les formes llatines clivus / clevus («pendent» o «ala»).[3][4]
Penya-segats grans i famosos
[editar | editar còdic]
En tant els penya-segats no tenen per qué ser exactament verticals, pot resultar ambigu determinar si una pendent en particular és un penya-segat o no, aixina com quina part d'una determinada pendent deu contar-se com a penya-segat. Per eixemple, si hi ha una paret de roca realment vertical sobre una pendent molt pronunciada, és possible contar solament la paret de roca com un penya-segat o la combinació de les dos. En conseqüència, els llistats de penya-segats són intrínsecament incerts.
Alguns dels penya-segats més grans de la Terra es troben baix l'aigua. Per eixemple, una caiguda de 8000 m en un tram de 4.250 m es troba en una cresta situada dins de la Fossa de Kermadec.
Els penya-segats no verticals més alts del món són la cara Rupal del Nanga Parbat i la cara suroriental del Gyala Peri, que s'eleven aproximadament 4.600 m sobre la seua base. Segons atres fonts, el penya-segat més alt del món, d'uns 1.340 m d'altura, és la cara oriental del Gran Trango, en les montanyes del Karakórum, al nort de Pakistan. Este càlcul usa un concepte de penya-segat prou estricte, en tant la sifra d'1.340 m es referix a una paret casi vertical de dos pilars apilats; si se li afig la pendent molt empinada, la caiguda total des del precipici de la cara oriental fins al propenc glaciar Dunge és de casi 2000 m.
L'ubicació dels penya-segats marins més alts del món depén també de la definició de «penya-segat» que s'use. Segons el llibre Guinness dels récorts el més alt és el de Kalaupapa, en Hawái,[5] en 1.010 m d'altura. Un atre candidat és la cara nort del Mitre Peak, que cau a 1.683 m en Milford Sound (Nova Zelanda),[6] que està subjecte a una definició menys estricta, ya que la pendent mija d'estos penya-segats en Kaulapapa és d'aproximadament 1,7, lo que correspon a un àngul de 60 graus, i el Mitre Peak és similar. Una caiguda més vertical cap a la mar es troba en el Maujit Qaqarssuasia (també conegut com "Thumbnail" o ungla del polze), que està situat en la zona del fiort de Torssukátak, en l'extrem de Groenlàndia del Sur, i que cau 1.560 m de forma casi vertical.[7]
Si la definició de penya-segats es referix exclusivament a una caiguda verdaderament vertical, el mont Thor, en l'illa de Baffin, en l'Àrtic canadenc, sol considerar-se el més alt, en 1.370 m d'altura total (els 480 m superiors descollen), i es diu que és la caiguda vertical més llarga de la Terra, en 1.250 m. No obstant, atres penya-segats en l'illa de Baffin, com el Chapitel del Sol Polar en el fiort Sam Ford, o uns atres en zones remotes de Groenlàndia poden ser més alts.
El penya-segat més alt del sistema solar pot ser Verona Rupes, una escarpa de falla d'aproximadament 20 km (12 el meu) d'altura en Miranda, una lluna d'Urà.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Buil intentarà el Thumbnail». Aragóndigital.és. Consultat el 6 d'abril de 2013.
- ↑ Oxford English Dictionary, 1971
- ↑ Monika Buchmüller-Pfaff: Namen im Grenzland - Methoden, Aspekte und Zielsetzung in der Erforschung der lothringisch-saarländischen Toponomastik, França 18/1 (1991), França-Online: Institut Històric Alemà París: online-resource
- Archivat el 29 de giner de 2015 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Max Pfister: Altromanische Relikte in der östlichen und südlichen Galloromania, in donen rheinischen Mundarten, im Alpenraum und in Oberitalien. En: Sieglinde Heinz, Ulrich Wandruszka [ed.]: Fakten und Theorien : Beitr. zur roman. o. allg. Sprachwiss.; Festschr. für Helmut Stimm zoom 65. Geburtstag, Tübingen 1982, pp. 219 - 230, ISBN 3-87808-936-8
- ↑ «Natural World/Planet Earth/Highest Cliffs». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2005. Consultat el 2021-05-27.
- ↑ «The Encyclopedia of Tourism and Recreation in Marine Environments - Google Books». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2020. Consultat el 2021-05-27.
- ↑ «planetFear - Articles - Greenland: New Route on Thumbnail». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2012. Consultat el 2021-05-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acantilado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.