Borges i la matemàtica
Borges i la matemàtica és una obra ensayística del matemàtic i escritor argentí Guillermo Martínez, publicada per l'editorial Seix Barral en 2006.[1] Este llibre constituïx un anàlisis exhaustiu de la profunda relació entre l'obra lliterària de Jorge Luis Borges i els conceptes més sofisticats de la matemàtica moderna, demostrant cóm l'escritor argentí va incorporar de manera magistral idees matemàtiques complexes en el seu univers narratiu.
Conceptes matemàtics en l'obra borgeana
[editar | editar còdic]L'investigació de Martínez revela que diverses idees fonamentals de la matemàtica moderna es troben entretejidas en la producció lliterària d'Borges, incloent conceptes com la teoria de conjunts, recursión, la teoria de caos, i successió matemàtica infinita.[2] No obstant, el víncul més sòlit i recurrent que Borges va establir en les matemàtiques es manifesta a través de la seua fascinació per la teoria de conjunts infinits desenrollada pel matemàtic alemà Georg Cantor.
L'influència de Georg Cantor
[editar | editar còdic]La conexió entre Borges i les idees cantorianas transcendix la mera referència casual. El títul del célebre conte El Aleph constituïx una alusió directa a l'us que Cantor va fer de la lletra hebrea álef (ℵ) per a denotar la cardinalidad de conjunts transfinitos.[3] Esta elecció no és fortuïta: el Aleph borgeano, com a punt que conté tots els punts de l'univers, reflectix la concepció matemàtica dels números transfinitos com a magnituts que contenen infinitudes dins de sí mateixes.
Contes paradigmàtics
[editar | editar còdic]Alguns dels relats més emblemàtics d'Borges ilustren de manera lluenta la seua ocupació conscient de conceptes matemàtics:[2]
La biblioteca de Babel
[editar | editar còdic]La biblioteca de Babel presenta una estructura combinatòria que explora les possibilitats finitas i infinites dels símbols i la seua organisació, anticipant nocions de la teoria de l'informació i la complexitat algorítmica.
El jardí de senderes que es bifurcan
[editar | editar còdic]El jardí de senderes que es bifurcan desenrolla una concepció laberíntica del temps que prefigura idees de la teoria del caos i els sistemes dinàmics, a on chicotetes variacions poden generar realitats completament divergents.
El Aleph
[editar | editar còdic]El Aleph funciona com una metàfora lliterària dels conjunts infinits i la paradoxa de contindre lo infinit en lo finito.
L'acostament a Almotásim
[editar | editar còdic]L'acostament a Almotásim juga en conceptes de convergència matemàtica i llímits, a on la busca del personage titular representa una aproximació asintòtica a un ideal inalcançable.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Planetadelibros. Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Martínez, Guillermo. . Consultat el 4 de març de 2012.
- ↑ Hayles, N. Katherine (1984). The Cosmic Web: Scientific Field Models and Literary Strategies in the Twentieth Century, Cornell University Press.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borges y la matemática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.