Anar al contingut

Bornita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bornite-105006.jpg
Bornita

La bornita o erubescita és un mineral del grup dels Sulfur. És un sulfur de ferro i coure, de color cobre tacat en iridiscència púrpures, per lo que se li dona el renom de pavo real mineral.

Es va descriure per primera volta en 1725 per una ocurrència en les montanyes de Krušné Hory (monts Metàlics), regió de Karlovy Vary, Bohemio, en lo que ara és la República Checa. Va ser després descrita en 1845 pel mineralogista alemà Wilhelm Karl Ritter von Haidinger que la va nomenar en honor al mineralogista austríac Ignaz von Born (naixcut com Born Ignác en una família hongaresa) (1742-1791).[1]

Ambient de formació

[editar | editar còdic]

Formant-se com a mineral primari de coure en els filons pegmatíticos i hidrotermalés associats a cambres magmáticas. També pot aparéixer de forma secundària, en les zones d'oxidació dels jaciments associada a la malaquita.

Localisació i extracció

[editar | editar còdic]

És extreta per la seua importància industrial com mena del coure i es troba en depòsits porfíricos junt en una atra mena de coure més abundant i comú, la calcopirita. Tant la calcopirita com la bornita són substituïdes per calcocita i covelita en els depòsits enriquits en coure.

També apareix disseminada en roques ígneas máficas i en materials sedimentarios cupríferos, alguns jaciments de gran riquea en bornita com els que es troben en Mèxic i Estats Units. També hi ha grans jaciments en Perú i Chile.


Referències

[editar | editar còdic]