Botanical Magazine
.jpg){kind=link}
The Botanical Magazine o Flower-Garden Displayed (abreviat Bot. Mag.) és una publicació ilustrada que va començar a editar-se en 1787. És la revista botànica de més llarga duració, en general es referix el següent nom: Curtis's Botanical Magazine.
Cada u dels temes conté una descripció, en llenguage formal i accessible, i és famosa per mostrar el treball d'ilustradors botànics durant dos sigles. Moltes plantes varen rebre la seua primera publicació en les seues pàgines, i la descripció que va ser realisada per les ilustracions profundament detallades.
La primera edició, en 1787, va ser iniciada per William Curtis, com una revista d'ilustracions botàniques. Curtis era boticario i botànic, i ocupava un lloc en el Real Jardí Botànic de Kew, que havia publicat l'aclamada (pero mal venuda) Flora Londinensis uns anys abans. La publicació familiarizó als seus llectors en plantes ornamentals i exòtiques, i es va presentar en format d'octau. Els artistes que havien donat anteriorment a les seues pintures de flors una gran audiència, ara veen el seu treball publicat en un format més ampli. Les ilustracions varen ser inicialment gravades i coloreadas a mà, preses de gravats en coure i complementades en el text. L'identificació per a un llector, en general, es va donar en extensos detalls, algunes d'elles les varen donar com una secció. Açò va ser acompanyat per una o dos pàgines de text que descriuen les propietats de les plantes, història, característiques de creiximent, i alguns noms comuns de les espècies.
Les ilustracions del primer volum varen ser en la seua majoria efectuades per Sydenham Edwards, encara que una disputa en els editors varen vore la seua marcha el rival The Botanical Register. El crèdit per a la primera placa (Iris persica) va a James Sowerby, de la mateixa manera que una dotzena de les contribucions d'Edwards. Els primers trenta volums varen utilisar gravats de coure per a realisar les plaques, el coloreat a mà d'estos va ser realisat per un màxim de trenta persones. En una tirada de 3000 eixemplars. Com els costs de producció varen aumentar, i l'aument de la demanda també, els resultats varen ser variables. L'us posterior de la coloració a màquina va proporcionar uniformitat al treball dels artistes, encara que el procés no podia donar el mateix detall que els realisats en anys anteriors a mà. La revista ha segut considerada com la principal revista d'ilustració botànica en els seus començos.
.jpg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Quan Curtis va morir, despuix de haver completat 13 volums (1787-1800), el seu amic John Sims es va convertir en editor entre 1801 i 1807 (Volums 15-26) i li va canviar el nom. William Hooker va ser l'editor de l'any 1826, duent la seua experiència com a botànic, i com a autor de la revista rival, Exotic Botany. WJ Hooker va dur l'artiste Walter Hood Fitch a la revista, el qual es va convertir en l'artiste principal de la revista durant quaranta anys. Joseph Dalton Hooker va seguir al seu pare, convertint-se en el director de Kew Gardens en 1865, i editor de la seua revista.
L'artista principal següent, Matilda Smith, va ser duta a la revista pel jove Hooker. El talent de Smith va ser descobert per Hooker, Smith va reunir més de 2300 plaques de Curtis. La seua excepcional contribució va ser vore la seua artista convertida en el principal de Kew, i més vesprada va ser un associat de la Linnean Society - la segona dòna que ha conseguit açò. El valor científic de les figures i l'ilustració, una font d'orgull i notabilitat de la revista, requerix la cuidadosa formació dels ilustradors. L'artiste va treballar en estreta colaboració en el botànic per a representar una mostra, l'us de detalls al voltant de la pintura li va donar al volum un recurs pràctic per als botànics, horticultores i jardiners.
La revista és la major série produïda de l'ilustració botànica, la calitat constant de les plaques de la revista i la seua autoritat, fan este treball el més citat de la seua espècie. Les plaques coloreadas a mà era un procés laboriós, pero esta tradició va ser continuada per un atre dibuixant principal, Lilian Snelling (1879-1972), fins a 1948. Un procés de fotomecánica es va portar a terme despuix d'este temps.
La revista s'ha publicat contínuament des de llavors, en un canvi de nom a The Kew Magazine des de 1984 fins a 1994. En 1995, el nom va tornar a la de la molt citada, Curtis's Botanical Magazine. Seguix sent publicat pel Real Jardí Botànic de Kew, com una publicació per a aquells interessats en l'ilustració de la horticultura, l'ecologia o la botànica.
La forma estàndar abreviada és Curtis's Bot. Mag. o Botanical Magazine en la cita de la lliteratura botànica.
Referències
[editar | editar còdic]- Editor: Martyn Rix. «Curtis's Botanical Magazine». Scientific Publications: Journals. Royal Botanic Gardens, Kew. Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2007. Consultat el 1 d'agost de 2007. «Each four-part volume contains 24 plant portraits reproduced from watercolour originals»
- Hugh Cahill. «Case 3: William Curtis and The Botanical Magazine». Nature observed: The work of the botanical artist. King's College London. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2007. Consultat el 30 de juliol de 2007.
- «Curtis's Botanical Magazine. Kew». Publication Details. IPNI. Consultat el 6 d'agost de 2007. «Aneu: 18697-2»
- Julie Gardham. «Curtis's Botanical Magazine». Special Collections Department: Book of the Month. Glasgow University Library. Consultat el 6 d'agost de 2007. «és la més antiga publicació periòdica en l'existència en làmines en color, dels quals s'han produït més d'11.000.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Botanical Magazine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.