Anar al contingut

Horticultura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Horticultura
El cridat jardí "potager" ([1]) en el castell de la Roche-Guyon, junt al riu Sena, en França. Un eixemple de jardí o hort destinat a l'obtenció de vegetals per al consum dels habitants del propi castell, visible en part en un primer pla.

La horticultura és la ciència, la tecnologia i els negocis envolts en la producció d'hortaliças en destí al consum. El horticultura és la tècnica del cultiu de plantes que es desenrollen en horts. El terme prové etimológicament de les paraules llatines hortus ("jardí", "horta", "planta") i cultura ("cultiu"), és dir "cultiu en hortes".

La Real Acadèmia Espanyola definix horticultura com "el cultiu en horts", i un hort ho definix com "el terreny a on es planten verdures, llegums, arbres frutales i en alguns casos flors".

D'acort en la Societat Internacional de Ciències Hortícoles (ISHS), el horticultura inclou a la floricultura (producció de flors de tall i ornamentals), l'olericultura, la fruticultura i el cultiu d'espècies aromàticas o medicinalés.[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els horticultores treballen en la propagació de les plantes, la millora de les collitas i els abonaments de les plantacions herbáceas. Els horticultores milloren el rendiment de les collites, la seua calitat i el seu valor nutricional, i la seua resistència als canvis ambientals. S'utilisa la genètica com una ferramenta fonamental en el desenroll de plantes que puguen sintetisar molècules químiques per a amprar-les en la lluita contra plagues, malalties i malezas.

Àrees d'estudi

[editar | editar còdic]

En els països de parla anglesa, i considerant el terme horticulture com les pràctiques que es realisen en un hort, la Societat Internacional per a les Ciències Hortícoles (ISHS) indica que el horticultura comprén cinc àrees adicionals d'estudi:

  • La floricultura (inclou producció i mercadeo de plantes i flors tallades en fins ornamentals).
  • La olericultura (inclou producció i mercadeo de les hortalices, siguen de full, raïl, tubèrcul o frut).
  • La fruticultura (inclou producció i mercadeo de les frutes).
  • El cultiu d'herbes aromàtiques, plantes medicinals i plantes perfumíferas (inclou la producció de plantes com lavanda, lemon grass, etc.).
  • La arboricultura (inclou el cultiu d'arbres en fins ornamentals).
  • La fisiologia post-collita (comprén el manteniment de la calitat, i la prevenció de la degradació i pèrdua de les collites).

No obstant, en països de parla hispana, el terme «horticultura» designa l'estudi i pràctiques efectuades en un hort en espècies herbáceas el destí de les quals és l'alimentació humana (hortalices de full o de frut, per eixemple), mentres que la «fruticultura» designa l'estudi i pràctiques realisades en un hort establit en espècies leñosas i semileñosas (arbres i arbustos frutales productors de frutes).[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hervir de llegums i atres vegetals en francés, equivalent al potaje en Espanya (de pot, gorc o cazuela).
  2. «Societat Internacional de Ciències Hortícoles» (en anglés). Consultat el 18 de maig de 2015.
  3. 57–80.Consultat el 2022-05-27.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Tractat Pràctic de Horticultura, M. Guedi, G. Sasias i C. Chesne, Ed. Omega (2011).