Anar al contingut

Bothrops alternatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
crucera, yarará gran (Bothrops alternatus)


La crucera, yarará gran o escurçó de la creu (Bothrops alternatus) és una espècie de serp venenosa de la subfamília Crotalinae, endèmica de Brasil, Argentina, Bolívia, Paraguay i Uruguay. Dins del seu ranc, és una important causa de mordeduras de serp. No hi ha subespecies reconegudes.[1]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Urutu,[2] wutu,[3] escurçó de la creu.[4]

  • Argentina: yarará, yarará picuda, yarará gran, escurçó de la creu, picuda de la delta.
  • Brasil: boicoatiara, boicotiara (idioma tupí), coatiara, cotiara (sur de Brasil), cruzeira, cruzeiro, jararaca d'agost (Riu Gran del Sur, regió de la estany dels Ànets), jararaca coa-de-porco (Riu Gran del Sur); urutú.
  • Paraguay: mbói-cuatiá, mbói-kwatiara, yarará acácusú, kiririóg-aká-kurussú, mboí cuatía, jarara (idioma guaraní).
  • Uruguay: crucera, escurçó de la creu, yarará.

Descripció

[editar | editar còdic]

Ha segut reportat que esta espècie pot excedir 2 m de llongitut, encara que atres registres verifiquen un màxim de 170 cm (Encara que a l'est d'Uruguay es varen registrar varis d'estos animals de més de 2 metros de llarc). El llarc promig és de 80-120 cm, en femelles significativament més llargues i més pesades.[2]

A cada costat del cap té una foseta loreal ubicada entre l'ull i el morro, que servix per a detectar assuts que emeten radiació infrarroja. La foseta loreal és una característica compartida en les demés escurçons de foseta.

Història taxonómica

Durant el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

va ser inclosa en el gènero Bothrops, formant part del grup d'espècies ‘alternatus’,[5] pero en 2009 va ser traslladada a Rhinocerophis.[6] Finalment, en l'any 2012, després d'una revisió de la morfologia, filogenia i taxonomia de les serps bothropoides suramericanes, les espècies d'eixe gènero varen ser novament reincorporades a Bothrops.[7]

Ranc geogràfic

[editar | editar còdic]

Li la troba en el surest de Brasil, Paraguay, Uruguay, nort i centre-este d'Argentina (províncies de Buenos Aires, Catamarca, Còrdova, Corrents, Chaco, Entre Rius, Formosa, La Pampa, Missions, Mendoza, San Luis, Santa Fe, Santiago del Estero, Tucumán, Bota, Jujuy, Sant Joan).

La localitat tipo és llistada com "Amérique méridionale" i "Paraguay."

Conducta

[editar | editar còdic]

És terrestre.[2] No és una serp agressiva, ataca només si se sent amenaçada. Existixen moltes #superstició entre els habitants de zones rurals sobre esta serp, pero en la majoria dels casos els atacs i/o conductes agressives es donen solament si són molestades o si s'entropeça en ella accidentalment. Encara que mai es descarta la possibilitat de múltiples mordeduras per agressivitat.

Bothrops alternatus forma una important causa de mordeduras dins de la seua àrea de distribució. Els seus mordeduras són rarament fatals, pero en freqüència causen severs danys al teixit.[2] Segons la pàgina sobre Toxicologia de l'Universitat de #Adelaida,[8] la toxina d'estes serps consistix principalment en una mescla de coagulantes, hemorrágicos, necrotoxinas i potser algun tipo de anti-coagulante encara que no dona senyals clíniques visibles.

Els síntomes clínics són: Dolor, tumefacción, #hematoma en la zona de la mossegada, sensació de calor o ardor abrasivo, necrosis (Efectes locals). Mal de cap, nàusees, bossades, dolor abdominal, diarrea (Efectes a nivell sistémico). Confusió, convulsions, desmais (Efectes neurològics).

  • Coagulopatías i hemorràgies massives.

No hi ha evidències de dany renal pero ya que atres espècies de la mateixa família sí ho provoquen, no es descarta de forma absoluta. En eixe cas seria colateral a les coagulopatías.

[editar | editar còdic]

En la lliteratura

[editar | editar còdic]

En el conte «Anaconda», de l'escritor uruguayà Horacio Quiroga pren a esta serp com un element fonamental.[9] Com diu en una part, «les yararás, que tenen a la Mort per negre pabelló». En «A la deriva»,[10] del mateix autor, el protagoniste és picat per un escurçó d'esta espècie. També en la narració «Yarará com a mànega»[11] de Mempo Giardinelli, autor argentí, es presenta l'animal com a factor decisiu del relat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bothrops alternatus en l'ITIS.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
  3. Brown JH. 1973. Toxicology and Pharmacology of Venoms from Poisonous Snakes. Springfield, Illinois: Charles C. Thomas. 184 pp. LCCCN 73-229. ISBN 0-398-02808-7.
  4. O.S. Navy. 1991. Poisonous Snakes of the World. US Govt. New York: Dover Publications Inc. 203 pp. ISBN 0-486-26629-X.
  5. Wüster, W.; M. G. Salomão, J. A. Quijada-Mascareñas, R. S. Thorpe and BBBSP (2002). Origins and evolution of the South American pitvipers fauna: evidence from mitochondrial DNA sequence analysis. In G. W. Schuett, M. Ho ¨ggren, M. I. Douglas & H. W. Greene (Eds) Biology of the Vipers (pp. 111– 129). Eagle Mountain, UT: Eagle Mountain Publishing.
  6. Fenwick, A. M., Gutberlet, R. L., Jr, Evans, J. A. and Parkinson, C. L. (2009). Morphological and molecular evidence for phylogeny and classification of South American pitvipers, genera Bothrops, Bothriopsis, and Bothrocophias (Serpentes: Viperidae). Zoological Journal of the Linnean Society, 156, 617–640.
  7. Carrasco, Paola A.; Camilo I. Mattoni, Gerardo C. Leynaud and Gustavo J. Scrocchi (2012). Morphology, phylogeny and taxonomy of South American bothropoid pitvipers (Serpentes, Viperidae). Zoologica Scripta. The Norwegian Academy of Science and Letters, febrer de 2012, pp 1-16.
  8. http://www.toxinology.com/fusebox.cfm?fuseaction=main.snakes.display&aneu=SN0385
  9. .
  10. .
  11. .

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons