Botija (recipient)
- Artícul principal → Botija.
Botija és un nom vernàcul donat a un variat grup de vasijas de fanc, per lo general de tamany mijà, cos esfèric i de coll estret i breu.[1]
En Cuba, botija és la vasija d'hojalata en la que el llaurador du la llet a la ciutat.[2] Aixina mateix, la botija va ser usada per les primeres agrupacions de són cubà com un equivalent del contrabajo. I en algunes zones d'Amèrica fa referència a un tesor enterrat.[3]
Una de les seues varietats, la botija perulera, malnomenada aixina per imitar la forma de garrafa de la perula trianera, va ser un dels recipients més usats des de el XVII en el comerç d'ultramar entre Espanya i Amèrica.[4]
Etimologia i usos
[editar | editar còdic]En la mateixa raïl que la botija, evoluciona a partir de la veu llatina medieval butticula, botella menuda.
Figurada i familiarment es diu estar fet una botija del chiquet a punt de plorar, expressió similar a 'estar fent olles',[5] i de les persones grosses en general. En Colòmbia i Cuba, com a insult o injuriosament s'usa botija vert.
Varietats
[editar | editar còdic]En la mateixa família es troben: la botijilla i la botijuela, la curiosa botija de carreter,[6] i cantarillas com la "boteja" o "botejo", o cànters com el "botijón" (que s'accepta com a sinònim de botija).[7]
La botija té una rica iconografia, frut de la fantasia del alfarero a lo llarc del temps. També va ser determinant l'us que se li anava a donar a la vasija. Algunes varietats són:
- botija arriera o de arriero
- botija
- botija de carabassa o de pastor
- botija de dos torres
- botija de camp (cantimplora de fanc)
- botija perulera.[8]
El zones d'Iberoamèrica s'identifica en la múcura, la barrila i la botella del pisco.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Definicions consultades i contrastades en: Car Bellido (2008), p. 54; Juliol Casares, Diccionari ideològic de la Llengua Espanyola, i DRAE.
- ↑ Diccionari Enciclopèdic Abreviat. Espasa-Calp, Madrit 1957; tom II, p. 190; i En el seu estudi sobre les Botijas havaneres, l'arqueòlec Darwin A. Arduengo García, cita documentalment: "En el Departament Occidental es dona este nom a la descrita en el Diccionari de l'Acadèmia i és la que ve d'Espanya en oli del líquit del qual conté de nou a dotze lliures, o huit botelles, servint després per a transportar i expender la llet. Es diu en la Vueltarriba Botijuela i Botija la gran, de molta més capacitat, fanc colorat, que allà fabriquen i destinen a carregar aigua, melado, etc."
- ↑ "Tesors i sepelis: Mits i rituals dels caçadors de botijas de Santa Creu de Mora, Estat Mèrida", estudi de Chjalmar Ekman i Francisco Chacón. Universitat dels Vages. Consultat en juliol de 2014
- ↑ Botijas en jaciments subaquàtics de les Illes Canàries (pp.550-554.
- ↑ En Uruguay i la cultura porteña és sinònim de chaval o pibe.
- ↑ Botija gran, en un dels costats pla per a poder colocar-se en la «aguaerilla» del carro; es duya aixina mateix en coches de cavalls i diligències. Car Bellido (2008), p. 54
- ↑ Museu de ceràmica nacional (2005), pp. 190-193
- ↑ Antonio de Alcedo, en 1789, la descrivia aixina: "Té vara i mija d'alt, i mija de diàmetro en el seu major esgambi: és de figura cònic invers: conté 23 flascos regulars, i en elles envien als Reynos de Tierrafirme, Guatemala, i Nova Espanya el vi, aguardiente, aeytunas, i atres coses." Diccionari geogràfic-històric de les Índies Occidentals o Amèrica: és á saber: dels Reynos del Perú, Nova Espanya, Terra Ferma, Chile i Nou Reyno de Granada. En la descripció de les seues províncies, nacions, ciutats, viles, pobles, rius, monts, costes, ports, illes, arzobispados, bisbat, audiències, vireynatos, governs, corregimientos, i fortalees, fruts i produccions; en expressió dels seus descobridors, conquistadors i fundadors: convents i religions: erecció de les seues catedrals i bisbes que hi ha hagut en elles: i notícia dels successos més notables de varis llocs: incendis, terremots, llocs, é invasions que han experimentat: i hòmens ilustres que han produït. Volum 5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.
- (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 84-609-5626-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Botija (recipiente)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.