Bottinoíta
La bottinoíta és un mineral, hidròxit d'antimoni i níquel hidratado. Va ser caracterisat com una espècie nova en 1992, a partir d'eixemplars obtinguts en la mina de Bottino, Stazzema, província de Lucca, Toscana (Itàlia),[1] que conseqüentment és la seua localitat tipo, i de la que va rebre el nom.
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La bottinoita apareix generalment com agregats de microcristales tabular de contorn aproximadament hexagonal, més o menys curvats, associats entre sí de forma subparalela. És de color blau pàlit, a voltes llaugerament verdoso. És un mineral secundari, format per oxidació de l'ullmannita. El contingut d'aigua és variable segons els eixemplars que s'analisen.[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]La bottinoita és un mineral prou rar, conegut en poc més d'una dotzena de jaciments en tot lo món.[3] Ademés de la localitat tipo, es troben eixemplars molt notables en la mina Dörnberg, en Ramsbeck, Arnsberg, Renania del Nort-Westfalia (Alemània).[4] En Espanya apareixen eixemplars notables en la mina Nova Virginia, Lanzuela, (Terol).En este jaciment, ademés dels cristals de bottinoita de la forma típica es troba també com pseudomorfosis de microcristales de ullmannita[5]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bottinoíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.