Ullmannita
La ullmannita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la cobaltita”. Va ser descoberta en 1843 en una mina en Gosenbach, en l'estat de Renania del Nort-Westfalia (Alemània),[1] sent nomenada aixina en honor de Johann C. Ullmann, mineralogista i químic alemà. Un sinònim poc usat és hartmannita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un sulfur de níquel i antimoni.
Forma una série de solució sòlida en la willyamita (CoSbS), en la que la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, cobalt, arsènic i bismut.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix junt a atres minerals del níquel en vetes hidrotermales.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: niquelina, gersdorffita, pentlandita, calcopirita, pirrotita, galena, tetraedrita o discrasita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fröbel J., 1843. "Ordnung: Wahr pyritoïden. 1. Zunft: Isometrische pyritoïden. 3. Familie: Pyriteen. 7. Ullmannit (Nickelspiessglanz von Eisern und Freusburg)", en Grundzüge eines Systems der Krystallologie, Druck und Winterthur (Zürich) 42-50.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ullmannita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.