Anar al contingut

Gersdorffita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gersdorffita

La gersdorffita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la cobaltita”. Va ser descoberta en 1843 en una mina del municipi de Schladming (Àustria), sent nomenada pel químic Alexander Löwe en honor de J. R. Ritter von Gersdorff, propietari de la mina de níquel a on es va descobrir. Sinònims poc usats són: amoibita, dobschauita o pirita de níquel.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un sulfur-arseniuro de níquel, que cristaliza en l'isomètric.[1] Forma una série de solució sòlida en la cobaltita (CoAsS), en la que la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els distints minerals de la série.[2] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, cobalt, antimoni i coure.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en depòsits de vetes d'alteració hidrotermal, format a temperatures miges.

Sol trobar-se associat a atres minerals, comunament a níquelskutterudita i siderita, i menys comunament a niquelina, cobaltita, ullmannita, maucherita, lollingita, minerals del platí, millerita, pirita, marcassita o calcopirita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bayliss, P., 1982. «A further crystal structure refinement of gersdorffite». Amer. Mineral., 67, 1058–1064.
  2. Yund, R.A., 1962. «The system Ni–As–S: phase relations and mineralogical significance». Amer. J. Sci., 260, 761–782.