Bouqras
Bouqras (àrap بقرص) és un gran tell neolític, de forma ovalada, d'unes 5 hectàrees i situat a uns 35 quilómetros de Deir ez-Zor en Síria.[1]
Excavacions
[editar | editar còdic]El tell va ser descobert en 1960 pel geomorfólogo holandés Willem van Liere, que va iniciar les excavacions entre 1960 i 1965 en l'arqueòlec francés Henri de Contenson. Els arqueòlecs holandesos Peter Akkermans, Maurits van Loon, JJ Roodenberg i Tjalling Waterbok varen realisar atres excavacions entre 1979 i 1978.[2]
Context del jaciment
[editar | editar còdic]Bouqras sembla haver-se desenrollat en un considerable aïllament; es troben pocs jaciments en les seues afores. L'emplaçament està situat en un terrat elevat entre el ben regat vall del baix Éufrates i la vora de l'àrit desert siri. Sembla tractar-se d'un poble primitiu establit allí despuix d'un lapsus considerable de varis mils d'anys despuix del natufiense. Les seues excavacions, realisades a uns 4,5 metros de profunditat, mostren evidències d'ocupació en 11 periodos repartits en a lo manco 1000 anys entre el 7400 i el 6200 a. C. Els nivells més antics, de l'11 al 8, mostren una ocupació neolítica acerámica (PPNB) que es varen convertir en societats productores de ceràmica en els nivells 7 a 1, a on es varen recuperar més de 7000 fragments.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The archaeology of Syria : from complex hunter-gatherers to early urban societies (c. 16,000-300 BC) (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 120-124. ISBN 978-0-521-79666-8.
- ↑ 2,0 2,1 Akkermans y Schwartz, 2011, pp. 120-124.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bouqras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.