Breakdance

Breakdance

Artícul principal → Hip hop (cultura).

El breakdance o breaking (bboying) és una dansa que forma part de la cultura del hip hop, junt en el grafiti, rap i djing. Este element naix en les comunitats afroamericanas dels pobles blaus neoyorquins com Bronx i Brooklyn, en Estats Units, en la década de 1970.

Breakdance és un terme comercial utilisat pels mijos per a cridar a esta dansa, pero el seu nom original és breaking o bboying.

Est alcançaria un reconeiximent més alt en els anys 1980, exactament en el boom del 85, gràcies a l'influència de películes com Flashdance, Breakin' i Beat Street, que varen estendre el moviment per tot el planeta, especialment Europa. Actualment, el reconeiximent del Breaking com a disciplina olímpica pel COI i la seua inclusió en els Jocs Olímpics de París 2024 han tornat a donar-li un protagonisme despuix d'anys d'evolució constant.

Els térmens B-Boy, B-Girl, o B-Boying, varen ser falcats per qui es considera àmpliament com el «pare del hip hop» DJ Kool Herc, qui ho va aplicar a jóvens que acodien a les seues festes i que esperaven especialment la part del breakbeat dels temes (és dir, a on es va l'instrumentació d'acompanyament i es queda solament la percussió sincopada) per a invadir la pista i demostrar els seus sorprenents moviments. Es pensa que el nom breakdance tenia motius comercials. En l'actualitat s'ha adoptat el terme Breaking de forma oficial despuix de l'inclusió com a disciplina olímpica pel COI.

Història

Antecedents

Molts elements del break poden vore's en atres cultures antecedents anteriors a la década de 1970. Els pioners del B-boy Richard "Crazy Legs" Còlon i Kenneth "Ken Swift" Gabbert, abdós de la Roc Steady Crew, citen com a influències a James Brown i les películes de Kung Fu (sobretot les de Bruce Lee). Molts dels moviments acrobàtics, com el flare, mostren clares conexions en la gimnàsia. En el llibre de 1877 Rob Roy en el Bàltic, John MacGregor descriu haver vist prop de Norrköping a un "...jove prou sol, que practicava una i una atra volta el més inexplicable bot en l'aire... es balancejava cap a dalt, i després girava sobre la seua mà per a un punt, quan la part superior de la seua cama descrivia un gran círcul...". El gravat mostra a un jove aparentment ballant breakdance.

El ball es dia Giesse Harad Polska o "ball del districte del salmón". En 1894 Thomas Edison va filmar a Walter Wilkins, Denny Toliver i Joe Rastus ballant i realisant un "breakdown". Després, en 1898, va filmar a un jove ballarí galliponter realisant acrobàtiques piruetes de cap. No obstant, no va ser fins a la década de 1970 quan el breakdance es va desenrollar com un estil de ball definit en Estats Units. També existixen proves d'este estil de ball en Kaduna, Nigèria, en 1959.

Estos elements precursors varen començar a prendre forma a principis de la década de 1970, quan el breaking va escomençar a créixer en festes en DJs i discs instrumentals. Va ser en estes festes a on DJ Kool Herc, un DJ pioner heretat en el Bronx, va desenrollar seccions de breakdown rítmic canviant simultàneament entre dos còpies del mateix disc, creant "breaks". En posar en bucle els discs i les seues pauses simultànees, conseguia prolongar la pausa i proporcionar una base rítmica i d'improvisació per als ballarins: Herc conta a Jeff Chang en el seu llibre Ca't Stop Won't Stop (2005), "I una volta que varen escoltar això, això va ser tot, no havia tornada arrere. Sempre volien escoltar break despuix de break, despuix de break despuix de break".

L'aparició del break va propiciar les batalles de ball i les sessions de ball conegudes com cyphers, círculs competitius en els que els participants es turnaban per a ballar rodejats de curiosos. El terme cypher i el seu us en la cultura hip-hop té el seu orige en la Five-Percent Nation, que utilisava el terme "cypher" per a designar círculs de persones. Els cyphers són entorns en els que els breakers lluiten per la seua reputació en el ball, expressen el seu orgull cultural i integren elements com el toprocking o el floor work per a innovar en el seu set. Varen començar a formar-se colles com la Roc Steady Crew o Mighty Zulu Kingz, en resposta al creiximent dels cíferos competitius que a voltes oferien premis en metàlic, títuls i drets de fanfarronería.

1968-1969

Esta fase va assentar les bases del breakdance. Va començar sent una conseqüència de les guerres entre bandes locals que plagaban el Bronx i Brooklyn, en la ciutat de Nova York. Se succeïen contínues baralles entre elles en els guetos, sobretot entre integrants blancs i negres, entre els que s'observava una espiral d'odi contínua.

Este agressiu esperit de lluita va ser traslladat al ball per Spy, que ho va introduir en la seua forma de ballar, caracterisant-la en este estil galliponter.

Entre els primers Bboys el seu pot destacar a: Clark Kent, El Beco Amazing, James Bonfire, Sau Sau, Tricksy, El Dorat, Mike i els Nigga Twins. Com ells mateixos declaren en el documental The Freshest Kids, en els seus orígens, la majoria dels passos de rope dace no seguien cap patró ni estructura base, encara que en les seues rutines tots varen incorporar clars elements de passos de el "Padrí del Funk" James Brown, aixina com els estils de ballarins del llavors famós programa de televisió Soul Train i de personages com els grups The Lockers i els Electric Boogaloos de Califòrnia. En els últims anys d'este periodo, el breakdance va servir per a resoldre pacíficament moltes de les baralles anteriorment.

Fundació (1975-1979)

La segona fase comença en l'aporte dels chics del Bronx naixcuts en Puerto Rico, que va aplegar a adquirir prominència com el "moreno style", el “estil llatí”, i va permetre que este s'integrara en el de la comunitat negra. Prenent l'inspiració de la salsa, i segons conta el b-boy Ken Swift, de les piruetes mostrades en les películes de kung fu; aixina, els portorriquenys varen ser els verdaders creadors del B-boying. En 1977 es va fundar el Roc Steady Crew, grup destinat a ensenyar els verdaders orígens del B-boying com li'l coneix hui. No obstant, en 1979 va haver molts B-boys que varen abandonar la dansa per a centrar-se en atres disciplines de la cultura hip hop (DJ, grafiti, rap) com a conseqüència de la crisis entre els grups. Per llavors, va començar a plantejar un futur dubtós de la disciplina del B-boying.

Era del Power Move

En els anys huitanta, el Roc Steady Crew es va expandir per Nova York (inclús fora del Bronx), gràcies a membres com Crazy Legs, reclutant molts B-boys. Ken Swift, Mr. Freeze, Lil Crazy Legs i molts uns atres, es varen convertir en membres de Roc Steady en la zona de Manhattan. En breu, molts grups més varen nàixer, inclosa la tripulació dels Dynamic Rockers, que junt als protagonistes de Roc Steady, varen protagonisar el famós desafiu en el Lincoln Center de Nova York en 1981, organisat pel promotor Michael Hollman. Este desafiu va ser el primer en ser transmés per la cadena ABC. Este desafiu va ser insertat després en el documental Style Wars (1982) de PBS, dirigit per Henry Chalfant. En els anys següents, l'explosió en els mijos de comunicació sobre lo que era el breakdance, va oferir l'oportunitat a mils de jóvens de descobrir-ho. Un clar punt de virage cap a la gran visibilitat d'esta disciplina a nivell global es va donar en una escena de la famosa película de 1983 Flashdance, dirigida per Adrian Lyne, en un moment en que la protagonista en la seua amiga es topen en un carrer en els extraordinaris Roc Steady Crew fent lo seu sobre caixes de cartó en el pis al ritme del tema funky-llatí "It's Just Begun" de The Jimmy Castor Bunch. Los Àngeles va ser també l'escenari de dos películes històriques: Breakin' (1984) i Breakin' 2: Electric Boogaloo (1985). D'ahí, passos de "breakdance" varen començar a aparéixer en televisió, publicitat, cine, teatre i festivals. El breakdance estava en tots els llocs i la seua pràctica poc a poc s'anava estenent a tot lo món.

1987-2000

La forta fama momentànea es va reduir en 1987, encara que va seguir mantenint una certa exposició en mijos de comunicació a través d'aparicions en películes, anuncis i videojocs (en l'any 2006 es llança per a la PlayStation 2 de Sony B-boy: The Game, el primer joc completament ambientat en el món del breakdance). Per a molts és un estil de vida, per a uns atres un deport en el que competixen tant a nivell nacional com a internacional, en festivals com IBE Notorious, Ret Bull BC One, la Batalla de l'Any i el Freestyle Session. Al voltant de 2002, el b-boying i els balls de hip hop varen tornar a cridar l'atenció en tot lo món i ademés de la popularitat que tenien en Estats Units, varen guanyar importància en Alemània, França, Corea del Sur i Rússia, entre atres països.

2000-2022

Des de l'any 2000 el breakdance ha tingut una etapa molt pròspera, despuix de l'incorporació de molts B-boys al panorama. En l'any 2021 el Comité Olímpic Internacional va anunciar que el breakdance estarà present en els Jocs Olímpics de París 2024. Açò ha generat un gran desenroll i noves generacions s'han iniciat en el Breaking. Una de les conseqüències positives d'este nou impuls per a esta disciplina, és la creació i resurrecció de molts grups (denominats "crews" dins del breakdance), alguns dels més destacats són, Battle Droids, Bèlgica, The Ruggeds, Països Baixos, Outstanding, Rússia i Cream Kings, Espanya.

El ball

Com tot moviment musical, el breakdance va sorgir com a resposta corporal dels beats que marcava la música; per açò ve el nom de break boy, que en el temps es va ser transformant a b-boy. Este ball es veu influenciat per diferents corrents dancísticas. Dels segments marginats de Brooklyn, del sur del Bronx, es troba l'influència del tap i algunes danses africanes i per part de la comunitat llatinoamericana es reprenen la salsa i el mambo.

El seu antecessor és el moviment de ball que es feya cridar "UpRock", que era eixecutat per pandilleros i en ell es preparaven per a barallar a través este ball, i en això disminuir la violència física i les morts. En este ball s'utilisaven dos estils: el primer, ya mencionat, consistia en expressar lo que el contrincant volia dir en imitacions a pur de gesticulacions anomenades “jerks”, que incloïen formes corporals de pistoles, patades o colps; el segon estil es dia “burns”, i consistia, com el seu nom ho indica, en "cremar" a l'oponent, o siga, burlar-se d'ell i deixar-ho en ridícul.

Elements del breakdance

• Top Roc (ball de peu): esta part és la carta de presentació de cada ballarí, en la qual es pot vore part de l'estil, musicalidad i originalitat. Segons conta el pioner 'Spy' en The Freshest Kids, un pas fonamental en el primer Top Roc era el cridat Indian Step, una adaptació d'un ball ritual dels indis americans que incloïa bots curts en caigudes en un genoll, alçar-se i girs lleus mentres es movian els braços.
• Footwork (treball de peus i mans en el sol): est és el pilar més complex d'esta dansa, el qual requerix de molta tècnica, postura i creativitat per a desglossar i enllaçar els passos fonamentals i poder ser més original. Esta branca conta en dos sub branques, cridades "BackBone" i "FloorRocks". Es podria dir BackBones es tracta de dur alguns moviments de FootWorks al nivell de l'esquena alta i que el FloorRock (conegut gràcies a Spy) vindria a ser fluir a nivell del pis ya siga per esquena, pit o cadera. També cal destacar que existixen atres treballs que són complements per al footwork, com legs-work i hands-work.
• Power Moves (moviments de poder o moviments de dificultat): és important mencionar que estos moviments requerixen de força abdominal i de braços, agilitat, flexibilitat i disciplina, lo que comporta a un entrenament enfocat. Esta branca conta en una sub branca anomenada "Tricks"; un eixemple d'açò pot ser el fusionar un Freeze, per eixemple: (Air Chair) + Power + (Hand Hop) = Bots en Air Chair.
• Freeze (postures congelades corporals): consistix en quedar-se "congelat" o quet en una posició, que després es pot combinar i enllaçar en atres "branques" de ball o passar a un atre freeze en qualsevol moment de l'entrada si aixina es vol. Es poden eixecutar en qualsevol moment, pero lo més important és saber quan eixecutar-los. La musicalidad a l'hora de marcar un beat, la varietat de freezes i la dificultat que es puga agregar-li al moviment són fonamentals.

Jocs Olímpics

El 7 de decembre de 2020 el COI confirma al breakdance com a deport olímpic per als Jocs Olímpics de París 2024. L'objectiu és, segons Thomas Bach, actual president del COI, tindre uns Jocs Olímpics en un toc modern i que atraguen als més jóvens.

Batalles

Els enfrontaments entre els b-boys poden ser individuals, en parelles o crews (grups). Per a definir al guanyador es califica el desenroll de l'entrada: Top Roc, Foot work, Power Move i Freeze. La calificació depén de la tècnica, l'originalitat, la complexitat, rítmica i fluïdea de dita entrada, entre atres aspectes.

En Veneçola

El moviment del breaking en Veneçola té una trayectòria de múltiples presències en competències d'alt nivell internacional com BCONE, Battle of the Year, Redanza, Eurobattle, Cultura Urbana, Hip hop Oppsesion, Cyon, LG Bboy Championship, Trickonometry, Battle Sonic, Fort Apache, Legiteam Day, Amazing Day, VNR, Chelles Battle Pro, IBE, entre unes atres.

En Veneçola el moviment b-boy existix en casi tots els racons del país. Els crews (grups) pioners en Veneçola són Speedy Angels i Flying Legs Crew. Després varen ser poc a poc apareixent atres crews com a Tsunami Breakers (cridats després Tsunami Show), Wonders Unit Crew, Breaking Bone, Black & White Crew, Aliança Brother Crew, N2 Break, New School of Breaking, BCV Boys, Shinning Shadow, For One Beat, UTK, LCN (Chacaito's Kingdom), Flyover Crew, Big Power Crew, Revolution Crew, Joker Crew, High Level Crew, Ritme 3 Crew, UMC, The Magnificent Force II (Valéncia),entre uns atres.

Les competències en Veneçola succeïxen molt a sovint, majorment organisades pels mateixos crews. Existixen grans competències realisades per patrocinis d'empreses privades donant un gran respal a la cultura. El lloc web Breaktown.org ha impulsat la cultura, traspassant fronteres a nivell web a on en el seu fòrum poden vore's les pròximes competències i videos.

La vella escola data de 1984, en crews com a Amazones i Breakers. En els anys 1980 els 'New York City Breakers' es varen presentar en el programa televisiu Dissabte Sensacional com invitats pel llançament de la película de Stan Lathan Beat Street, duent gran popularitat al moviment en tot el país, ciutats com Maracay i Valéncia tenien agrupacions en molt talent com The magnificent force II entre unes atres i els piques (batalles) es donaven normalment en guerra de Minitecas.

Enllaços externs

• Història del breakdance
• Video de classe de breakdance. [1] archivat en Wayback Machine.
• Qué és el top roc
• ^{[enllaç trencat]}
• Qué és el power move
• Qué són els freezes