Brecha de Romer
La brecha de Romer és un estany en el registre fòssil, una significativa escassea de restants fòssils de vertebrats terrestres a l'inici del periodo Carbonífero. Du el nom del paleontòlec Alfred Romer.
La brecha de Romer s'estén per aproximadament 15 millons d'anys, entre fa 360 fins a fa 345 millons d'anys, corresponent en la primera edat del Carbonífero, el Misisípico primerenc (Tournaisiense). Poc abans de la brecha varen aparéixer els primers artròpodes i vertebrats que mostraven adaptacions al mig terrestre, no obstant existixen pocs fòssils terrestres destacables que provinguen de la brecha mateixa.
Existix controvèrsia del perqué existixen tan pocs fòssils durant este periodo de temps. Se sugerix que el problema va partir de la fossilisació mateixa, açò apunta a que va poder existir diferència en la geoquímica de l'época, la qual va ser desfavorable per a la formació de fòssils. També les excavacions varen poder no haver-se realisat en els llocs adequats. Treballs recents en geoquímica paleozoica han confirmat la realitat biològica de la Brecha de Romer, tant en vertebrats com en artròpodes terrestres, i la seua correlació en un periodo de concentracions d'oxigen inusualment baixos, la qual va ser determinada en forma independent a la geoquímica idiosincrático de les roques formades durant la Brecha de Romer.[1]
Este estany és el registre fòssil s'ha omplit progressivament en el descobriment de restants de tetrápodos primitius del Carbonífero com Pederpes i Crassigyrinus. Existixen alguns llocs a on s'han trobat fòssils de vertebrats per a omplir el buit, tals com East Kirkton Quarry, en Bathgate, Escòcia, un lloc de fòssils ben conegut, que va ser visitat en vàries ocasions per Stanley P. Wood en 1984, revelant des de llavors alguns tetrápodos basals;[2] «lliteralment dotzenes de tetrápodos varen eixir a flotació: Balanerpeton (un temnospóndilo), Silvanerpeton i Eldeceeon (un antracosaurio primitiu), tot en múltiples còpies, i un espectacular proto-amnioto, Westlothiana».[3]
Els vertebrats marins també varen poder ser víctimes d'una extinció major durant este periodo, una similar a la que va terminar en els dinosauris, no obstant el mecanisme exacte no està clar. Abans de l'event els oceans estaven dominats per sarcopterigios i placodermos. Despuix de la brecha varen aparéixer actinopterigios i taburons moderns, com les formes de vida dominants.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vince Stricherz - University of Washington News. «[1]». Consultat el 7 de juliol de 2010 (en anglés).
- ↑ Clack, Jennifer A. (2002), Gaining Ground: the Origin and Evolution of Tetrapods. Indiana Univ. Press.
- ↑ Paleos Proterozoic: Proterozoic sites
- ↑ «[2]», Los Angeles Claves. Consultat el 19 de maig de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brecha de Romer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.