Pederpes

Pederpes

Pederpes és un gènero extint de tetrápodos del Carbonífero, que daten del Tournaisiense (Misisípico Inferior, des de 359 a 345 millons d'anys). Pederpes té una espècie, Pederpes finneyae d'1 m de llongitut.

Este tetrápodo basal del Carbonífero tenia un cap gran, alguna cosa triangular, similar al gènero americà relacionat Whatcheeria, del que es distinguix per vàries característiques de l'esquelet, com una proyecció òssea en l'inserció del múscul dorsal ample en el húmer i vàries característiques del cràneu de menor importància. Els peus tenien característiques que els distinguixen dels membres en forma de rem de les espècies del Devónico i s'assemblaven més als peus de les formes de vida, que més tart es varen adaptar a la superfície terrestre en el Carbonífero. Pederpes és el tetrápodo més antic conegut que demostra els inicis de la locomoció en terra i a pesar de la provable presència d'un sext dígit en les extremitats anteriors, eren per lo manco funcionalmente pentadáctilos.

Descobriment i classificació

Pederpes va ser descobert en 1971 en Escòcia central i classificat com un peix d'aletes lobuladas. Els seus fòssils es varen trobar en la Formació Ballagan. L'espècimen trobat és un esquelet articulat casi complet al que solament li faltava la coa i alguns ossos del cràneu i les extremitats. No va ser, sino fins a 2002 que Jennifer Clack va nomenar i reclasificó els fòssils com tetrápodos primitius.

Pederpes s'ubica en la família Whatcheeriidae, relacionada de forma poc clara en les demés famílies de tetrápodos. Baixe la Cladística moderna, Pederpes no es considera un amfibi, en lloc d'això es considera un tetrápodo molt primitiu.

Pederpes és un fòssil important perque prové del periodo de temps conegut com Brecha de Romer i proporciona informació biològica, sobre el desenroll dels tetrápodos en una época a on la vida terrestre era escassa.

Anatomia i estil de vida

Pederpes media 1 metro de llongitut, sent el tamany promig dels primers tetrápodos. La forma del cràneu i el fet que les plantes dels peus apuntaren cap a avant, més que cap als costats indiquen que Pederpes estava ben adaptat a la vida terrestre.

Actualment és l'animal terrestre més antic que es coneix, no obstant l'estructura auditiva, mostra que el seu oït era molt més funcional baix l'aigua que en la terra, i que va poder haver passat molt del seu temps en el mig aquàtic i va poder haver caçat allí.

El cràneu estret sugerix que Pederpes respirava per mig d'inhalació per mig d'una acció muscular com els tetrápodos més moderns, en lloc de bombejar aire cap als pulmonés en una bossa faríngea com ho fan els amfibis moderns.