Breiðafjörður
Breiðafjörður (<phonos file="Breiðafjörður pronunciation.ogg">[ˈpreiːðaˌfjœrðʏr̥]</phonos> lit. fjordo ampli) és un fiort poc profunt, en 125 km de llarc i 50 km d'ample, localisada al noroest d'Islàndia. Separa la regió de Vestfirðanar del restant del país.
Entorn i llímits
[editar | editar còdic]El fiort de Breiðafjörður es troba en l'Atlàntic Nort, prop del círcul polar àrtic i del oceà Àrtic. Està rodejat per montanyes, entre elles el glaciar Snæfellsjökull. Entre les penínsules de Vestfirðanar al nort i la de Snæfellsnes al sur.
Geologia
[editar | editar còdic]El cim en l'extrem meridional es va formar fa 15 millons d'anys, mentres que l'extrem final en Snæfellsnes ho va fer fa menys de 7 millons d'anys. L'estrat rocós es va formar durant un rift volcànic Cenozoico tardà, per cúmuls de lava basáltica que es varen erosionar profundament en el Neozoico.
Naturalea
[editar | editar còdic]El paisage de Breiðafjörður es caracterisa per una mar poca profunda, menuts fiorts i baïes i la part interna de la zona intermareal esguitada per 3.000 illes, illots i penya-segats. En l'àrea es troba la mitat de la zona intermareal d'Islàndia i la marea pot inclús alcançar els 6 metros.
Pel seu orige volcànic, en l'àrea es varen crear diferents llocs geotermales, dels quals varis sol es poden visitar durant la marea baixa.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Àrees protegides d'Islàndia.
La gran zona intermareal ha una alta biodiversitat en grans boscs d'algues i uns atres hàbitats importants per a peixos i invertebrats.
En l'àrea hi ha unes 230 espècies de tracheobiontas i 50 espècies de pardals, entre els quals cormorán moñudo, el gavión hiperbóreo, el pigargo europeu, l'eider comú, l'arao aliblanco i el falaropo de pico gros. És una important parada per a la barnacla carinegra i per al correlimos gros. La foca comuna i la foca grisa tenen en les illes i en els seus penya-segats un dels seus principals punts de apareamiento.
Entre les diverses espècies de cetáceos es poden trobar en freqüència la marsopa comuna, el delfí hocico blanc, l'orca i la ballena nana.
Illes interiors
[editar | editar còdic]Les illes en Breiðafjörður han segut habitades sense interrupció i en l'actualitat té habitants durant tot l'any. Moltes s'usen com a residència d'estiu. Les següents són algunes de les illes del Breiðafjörður:
Economia i ecologia
[editar | editar còdic]Les activitats més comuna són la peixca, el turisme i la recolecció d'algues.
En el Breiðafjörður desovan alguns dels peixos més importants per a l'economia d'Islàndia.
Transports
[editar | editar còdic]Si fa bon temps, es pot vore la costa de Vestfirðanar des de la península de Snæfellsnes, de la qual la separen 40 km. Des del chicotet port de Stykkishólmur partix el transbordador cap a Vestfirðanar.
Cultura i història
[editar | editar còdic]Durant molts anys les illes de Breidafjördur (del nòrdic antic: Breidafjǫrdr) varen estar deshabitades. La principal és Flatey, que en estiu es pot visitar prenent el transbordador. Durant el Medioevo, especialment en el XII, va haver un monasteri de monges agustinos que representava el centre de la cultura d'Islàndia. Allí es va escriure el més extens manuscrit medieval, el Flateyjarbók. Després l'illa va ser un important centre comercial.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Zona intermareal en les illes Skáleyjar
-
Hvammsfjörður
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Breiðafjörður.- Marine Protected areas. [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Breiðafjörður» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.