Anar al contingut

Orcinus orca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Killerwhales jumping.jpg
orca (Orcinus orca)


La orca (Orcinus orca) és una espècie de cetáceo odontoceto pertanyent a la família Delphinidae (delfins oceànics), que habita en tots els oceàs del planeta. És l'espècie més gran de delfínido i l'única existent actual reconeguda dins del gènero Orcinus.

Este cetáceo posseïx una complexió robusta i hidrodinàmica. L'espècie, com a característica distintiva, posseïx una aleta dorsal molt llarga que aplega a medir fins a 1,8 m en els machos i presenta una coloració blanca i negra que es distribuïx de manera particular, la qual és pròpia de cada individu i permet distinguir-ho dels demés. La orca té un dimorfisme sexual marcat; les femelles són més menudes que els machos i tenen l'aleta dorsal més curta. Mentres que una femella sol pesar menys de 4 tonellades i rondar els 6 m de llarc, un macho adult pot alcançar un pes de 5,5 tonellades i medir fins a 8 m de llongitut.

Els individus de l'espècie formen estructures socials complexes i s'organisen en grups matrillinials (descendència definida per la llínea materna); per a facilitar la socialisació utilisen un método de comunicació sofisticat. S'han identificat varis tipos de orca en els hemisferis nort i sur, els quals tenen diferències genètiques, morfològiques, comportamentales i alimentàries tan notables, que inclús s'han propost com a espècies diferents. La orca posseïx una combinació de força, velocitat i inteligència que la convertix en un depredador molt versàtil; de fet, per trobar-se en el cim de la cadena alimentària i no posseir enemics naturals es convertix en un superdepredador dels oceans. La seua dieta és molt variada i, depenent del tipo de orca, s'alimenta de peixos, calamars i mamífers marins. Com superdepredador en el cim de la cadena trófica, sense cap enemic o depredador natural, la orca és capaç, inclús, d'alimentar-se d'espècies tan grans i tan ben preparades per a l'atac com elles mateixes. Aixina, no només competixen en atres animals en la caça de foques, delfins, grans calamars o peixos, sino que, ademés, s'han constatat casos de orcas atacant a taburons blancs en aigües del oceà Pacífic en l'àrea de Califòrnia, front a les costes de Sant Francisco, a on s'han registrat i gravat #espècimen de orcas devorant grans taburons blancs, sobretot en l'época de l'any en la que són més freqüents els albiraments d'estos últims prop de la costa.[1]

Es distribuïx per tots els oceans del món, des de les aigües del Àrtic i Antàrtic fins a les mars tropicals; no obstant, preferix les aigües templades i fredes, i les zones propenques a les costes. És una espècie migratòria, aplegant alguns grups a desplaçar-se mils de quilómetros, inclús entre abdós hemisferis. Per a 2008, segons lo publicat en la Llista Roja de la UICN, la població mundial superava els 50 000 individus. En el mateix any, es va catalogar com a espècie en senyes insuficients (de l'anglés Data Deficient, DD); decisió justificada davant la possibilitat de que existixquen dos o més espècies, la qual cosa obligaria a establir el risc específic per a cada una d'elles. En carir de depredadors naturals totes les amenaces són depenents de l'acció del ser humà. Entre estes cal mencionar la contaminació secundària a plaguicidas, el soroll produït per elements i dispositius acústics, la deterioració de la seua hàbitat, les captures accidentals durant operacions de peixca i la caça.


Des de l'antiguetat, en la cultura occidental li'l va considerar un animal feroç i perillós. Eixa image va escomençar a canviar des de la década de 1960, en observar-se que les orcas en captiveri es comportaven dócilmente i no intentaven agredir als humans. S'han registrat molt pocs atacs a humans per part d'individus en llibertat, sense cap mort; no obstant, els eixemplars en captiveri, provablement pel estrés que els causa la situació, s'han cobrat algunes víctimes.


Referències

[editar | editar còdic]