Anar al contingut

Brno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Brno

Plantilla:Wikipedia gravada Brno (<phonos file="Cs-Brno.ogg">/ˈbr̩no/</phonos>; en alemán: Brünn, Plantilla:AFI-de) és la segona ciutat més gran de la República Checa per població i superfície, i la més gran de Moravia, ademés de ser la capital judicial del país. Capital històrica del Margraviato de Moravia, Brno és el centre administratiu de la Regió de Moravia Meridional en la que forma un districte separat (districte de Brno-město). La ciutat es troba situada en el surest del país, a 40 km d'Àustria i a 60 km d'Eslovàquia, en la confluència dels rius Svitava i Svratka i té al voltant de 400 000 habitants; la seua àrea metropolitana acull a més de 800 000 persones, mentres que la seua zona urbana més gran tenia una població d'al voltant de 730 000 habitants en 2004.

Brno és la sèu de l'autoritat judicial de la República Checa, sèu del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Administratiu Suprem i l'Oficina del Fiscal Suprem. La ciutat és també un centre administratiu important. És la sèu d'una série d'autoritats estatals, inclós el Defensor del Poble[1] i l'Oficina per a la Protecció de la Competència.[2] Brno és també un important centre d'educació superior, en 33 facultats pertanyents a tretze instituts d'educació superior i al voltant de 89 000 estudiants.[3]

Els llocs més visitats de la ciutat inclouen el castell i la fortalea de Špilberk i la Catedral de Sant Pedro i Sant Pablo en el tossal Petrov, dos edificis medievals que dominen el paisage urbà i que a sovint es representen com els seus símbols tradicionals. L'atre gran castell conservat prop de la ciutat és el Castell Veveří junt al embassament de Brno. Este castell va donar peu a una série de llegendes, de la mateixa manera que molts atres llocs en Brno.[4][5] La ciutat es caracterisa per les seues edificacions d'estil funcionalista,[6] sent la Vila Tugendhat una de les més insignes que va ser inclosa en la llista de Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.[7] Un dels llocs d'interés natural propenc és el Karst de Moravia.

Història

[editar | editar còdic]

Encara que els assentaments en la conca de Brno remonten als temps prehistòrics, la data oficial de fundació és 1243, quan el rei de Bohemio concedix privilegis a este llogaret, lo que li permet desenrollar-se. En la segona mitat de el XIII apleguen colon alemans, flamencs i valones, i després judeus.

A inicis de el XVI s'integra en els territoris dels Habsburgo. A mitan d'este sigle s'inclina per la Reforma protestant (protestantisme). Per a contrarrestar-ho s'instalen en la ciutat vàries órdens religioses, entre elles els jesuïtes i els capuchinos. Com a plaça forta, Brno es va destacar per la seua exitosa resistència contra els suecs en 1643 i 1645 en la guerra dels Trenta Anys, aixina com contra els prusianos en 1742.

Dels acontenyiments de 1645 es conserva una curiosa anècdota, les conseqüències de la qual perduren fins als nostres dies. El general suec que sitiava Brno, cansat ya per la prolongada lluita contra la ciutat, va declarar que si no havia vençut al migdia abandonaria definitivament. Açò va fer que els seus soldats cobraren bríos i a mija demà la ciutat estava a punt de rendir-se. Llavors el campaner de la catedral de Sant Pedro i Sant Pablo va fer sonar les campanes del migdia a les onze. El general, fidel a la seua paraula va cessar el combat i es va retirar. Des d'aquell dia les campanes de la catedral vénen donant dotze campanadas a les onze del matí.

En el XVIII Brno albergava indústria textil i d'ingenieria. El ferrocarril va aplegar en 1839. Poc a poc pert les seues fortificacions i en 1850 decidixen formar part de la ciutat 32 municipis limítrofs. Es convertix en un dels principals centres industrials d'Àustria-Hongria al final de el XIX. Durant el XIX, convivien pacíficament checs i alemans, tant cristians com també una important minoria judeua, en una multiculturalidad bilingüe predominantment de parla alemana.[8] El problema dels nacionalisme alemà i chec s'agudisa a principis de el XX. La majoria austríaca en l'Ajuntament finalisa en 1919. En dissoldre's l'Imperi austrohúngaro, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, Brno es queda en Checoslovàquia pese a que la seua població era majoritàriament alemana, en estar rodejada de població checa. l'Universitat Masaryk va ser fundada en 1919 com a segona escola superior en instrucció en llengua checa.

Tropes nazis entrant en la ciutat en març de 1939

L'anexió de part de Checoslovàquia per l'Alemània nazi i les accions de la Segona Guerra Mundial provoquen l'expulsió dels habitants de llengua alemana de la ciutat en 1945 i el tancament de l'Universitat Tècnica Alemana en Brno, com també atres institucions germanoparlantes. No obstant, el dialecte local que permaneix fins a l'actualitat, el hantec, és una mescla entre alemà, chec i yidis.

En 1993, quan es dividix el país, Brno permaneix en la República Checa, com a capital de la regió morava o Moravia, i sosté una certa rivalitat en Praga, capital de la regió bohemio o Bohemio. En 2013 va ser inaugurada en la ciutat la Torre AZ, el rascacels de 111 m més alt de la República Checa. Encara es conserven en Brno factories de l'inici de la revolució industrial, lo que li val el renom de Manchester chec.

Monuments i llocs d'interés

[editar | editar còdic]

El major atractiu per al visitant és sense dubte el centre de la ciutat, llimitat per l'estació central (Hlavní nádraží), la catedral, la fortalea Špilberk i la plaça de Moravia (Moravské náměstí), en centre en la plaça de la Llibertat (náměstí Svobody). Tota ella és zona comercial.


Un atre punt d'interés turístic és la Vila Tugendhat, mostra única de l'arquitectura funcionalista de l'época de entreguerras, construïda en 1929 per l'arquitecte alemà Mies van der Rohe i declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2001.[9]

En esta ciutat (plaça de Mendel = Mendlovo náměstí) es troba el monasteri de Staré Brno (Starobrněnský klášter), a on Gregor Mendel va viure i va estudiar des de 1843 i a on va desenrollar les seues importants teories genètiques, actualment conegudes com lleis de Mendel. Al costat, durant la primavera i l'estiu és molt agradable una visita al gran terrat de la fàbrica de la major empresa cervecera de la ciutat: Starobrno, a on es poden prendre cervesa i menjars.

L'antic Ajuntament (Stará radnice), construït en el XIII, és l'edifici civil més antic de la vila. Destaca la seua alta torre. La primera menció és de 1343.

Vista de la Catedral de Sant Pedro i Sant Pablo (Petrov).

La catedral dels sants Pedro i Pablo, erigida sobre l'emplaçament d'un antic castell, domina el tossal del Petrov. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic tardà de el XIII, construït sobre una cripta més antiga i renovat en estil barroc en 1743-1746 en acabant de que els suecs l'incendiaren durant el lloc de 1645. La frontera i les torres es varen terminar a principis de el XX. l'iglésia de Sant Jaime és una de les més conservades i imponents de la ciutat en estil gòtic. Baix d'esta iglésia es troba l'Osario de Brno, el segon més gran d'este tipo en Europa despuix de les catacumbes de París.[10] Front a Petrov es troba la fortalea de Špilberk, que domina la ciutat. Va ser una presó estatal, célebre per haver segut tancats allí protagonistes del Risorgimento italià. Va cobrar el malnom llavors de la «presó de les nacions». Allí varen estar Piero Maroncelli, Federico Confalonieri o Silvio Pellico. La Gestapo va usar la fortalea durant la Segona Guerra Mundial com a centre de tortura. Este lloc de sinistra memòria expon hui en dia l'història de la vila i alberga el museu municipal.

Archiu:Brno City Center 166. caps block 14
Palau Dietrichstein, sèu del Museu de Moravia.

Un atre museu de Brno és la Galeria Morava, en tres edificis del centre històric. De la mateixa manera, el Teatre Nacional de Brno consta de tres edificacions: El Teatre Mahen, el primer europeu en contar en llum elèctrica; el Teatre Janáček, destinat principalment a òperas i ballet; i el Teatre Reduta, el més antic d'Europa Central. Un Gran Centre d'Exposicions de Brno (Brněnské výstaviště) està prop de la plaça de Mendel i el riu. Són contínues les exposicions i congressos que allí se celebren. La Biblioteca Morava és la principal de la regió i la segona més gran en la República Checa.

l'autódromo de Brno és el circuit de carreres més important de la República Checa, i rep cada any a numeroses categories internacionals d'automovilisme i motociclisme.

Transport

[editar | editar còdic]
Tramvia circulant pels carrers de Brno.

La ciutat és part d'un sistema interconectado de transport públic integrat per a tota la regió de Moravia Meridional. Conta en una ret de 12 llínees de tramvias a l'interior de la ciutat i 13 llínees de trolebuses (la major de la República Checa), ademés de 40 llínees diürnes i 12 nocturnes d'autobusos.[11] l'estació Central de Brno és un important punt de conexió ferroviària nacional i cap als països veïns. En 1839 va començar a operar la llínea Brno-Viena, la primera ruta de ferrocarril del país.[12] Aixina mateix, existix una ciclovía de 130 km de llongitut que conecta la ciutat en Viena.[13]

l'aeroport de Brno-El teuřany, al surest de la ciutat, tenia (en 2021) vols regulars en Londres, Milà i Kiev, en atres destins temporals estacionals; durant l'estiu principalment a Espanya i Grècia, i a Egipte durant l'hivern.

Ciutats hermanadas

[editar | editar còdic]

La ciutat de Brno es troba hermanada o manté acorts d'amistat en les següents ciutats:[14]


Plantilla:Panorama

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The Public Defendre of Rights». Consultat el 7 de setembre de 2011.
  2. «Office for the Protection of Competition». Consultat el 7 de setembre de 2011.
  3. [enllaç trencat]
  4. «Veverské pověsti a legendy» (en chec). Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2013. Consultat el 7 de setembre de 2011.
  5. «Old Town Hall of Brno – Brno Tourist Informations». Consultat el 7 de setembre de 2011.
  6. «[1]». Consultat el 5 de novembre de 2016.
  7. «Introduction – Vila Tugendhat». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2011. Consultat el 7 de setembre de 2011.
  8. «Bruenn.eu» (en alemà). Consultat el 1 de setembre de 2016.
  9. «Tugendhat Vila in Brno». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de giner de 2013.
  10. «Brno Ossuary located in Brno, Czech Republic» (en anglés). Atles Obscura. Consultat el 31 d'agost de 2016.
  11. IDS JMK. «Timetable of IDS JMK» (en anglés). Idsjkm.cz. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2011. Consultat el 1 de setembre de 2016.
  12. «První parní vlak do dnešního Česka přijel z Vídně do Brna — Doprava — ČT24 — Česká televize» (en chec). Eskatelevize.cz. Consultat el 1 de setembre de 2016.
  13. Cyclo Brno-Wien. «O nás - Cyklostezka Brno Vídeň» (en chec). Cyklobrnowien.cz. Consultat el 1 de setembre de 2016.
  14. «Brno - Partnerská města» (en chec). City of Brno. Consultat el 4 de setembre de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Marantz Henig, Robin: El monge en l'hort. Espanya: Debat, 2001.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Archiu:Es-Berno-article.ogg



Referències

[editar | editar còdic]