Anar al contingut

Bromelia hieronymi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bromelia hieronymi (Bromelia hieronymi)


Bromelia hieronymi, cháguar (nom comú de vàries espècies botànicas relacionades de Sudamérica, de planta de fibra textil de la família de les Bromeliaceae, junt en Bromelia serra Griseb., Deinacanthon urbanianum, Pseudananas sagenarius, totes plantes herbàcees de boscs en fulls en espasa, siempreverdes, recordant a la yuca. Les diferents espècies habiten parts semiàridas de la ecorregión Gran Chaco: Argentina, Bolívia, Paraguay.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El terme cháguar és del idioma quechua. En àrees a on té influència el guaraní també li'l coneix com caraguatá. L'espècie rep ademés noms més específics en les llengües indígenes del Gran Chaco, per eixemple, chitsaj o chutsaj en wichí.

És una planta que es troba en el chaco semiárido de les províncies de Còrdova de Bota, Formosa i Chaco en Argentina i en Paraguay i Bolívia, la resistent fibra de la qual l'utilisen des de temps inmemoriales els wichís, un poble de caçadors-recolectors, per a confeccionar objectes domèstics com a bossos, roba, rets, sogues, hamacas i atres artefactes.#

No es cultiva; creix a la semisombra de l'estrat mig dels boscs chaqueños, i es reproduïx per estolones.

La desertificación per tala i agriculturización expoliativa del Chaco fa decréixer la seua presència, pero l'espècie ni està en risc ni és d'importància ecològica primària. Els agricultors la consideren una maleza, ya que les seues espines espanten al ganado, per lo que a voltes cremen els chaguarales (renovales de la sp.) durant l'estació seca.

L'ocupació "aborigen blanca" (europea) del territori tradicional wichí, a fins de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, va expondre la regió a la ganaderia extensiva i el obraje maderero. Abdós varen degradar profusamente l'ecosistema, posant als wichís en chicotets poblats, "protegits" per algunes iglésies cristianes, convertint-los en ocupants precaris, sense drets sobre la terra.[1]

El cháguar, com tots els seus recursos naturals -peixos, animals, fibres, fruts- és un recurs d'accés obert. La #complex relació del poble wichí en la naturalea, i la seua secular economia de la no acumulació, va anar la seua ampara de l'us sustentable dels recursos equitativamente.

Entre els wichís, no hi ha restriccions en la colecta i us del cháguar, pero els consumix molt temps i és d'intensiva tasca. Açò i el seu ètica ambiental els dona una sustentable explotació. Tenen tabús que castiguen a qui extrau en demasía; eixos tabús es representen per el "amo" o "senyor" del recurs, a qui cal demanar autorisació per a collir, caçar, peixcar. L'amo, no mesquina el recurs, i permet al wichí el seu colecta o peixca, o caça, vigilant ademés al wichí per a no ser egoiste en les famílies, i no extraga demés, castigant-ho en una atra ocasió en caça o colecta no exitosa.

Antigament era l'home qui teixia en cháguar rets i sogues per a peixcar. Hui encara alguns cullen cháguar per a la dòna. I, la producció d'objectes de cháguar és una artesania netament femenina. Les dònes, en grups menuts, van al mont a collir, i dediquen més d'un dia, dos o tres dies en campaments, si els “chaguarales” estan alluntats. A voltes recorren fins a 30 km. I després elles desfibran fulls, hilan, teñir, teixixen, confecció #artesania, comercialisen, i disponen lliurement de l'ingrés monetari.el%20Chaguar%20sense%20Fotos2.pdf

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Bromelia hieronymi va ser descrita per Carl Christian Mez i publicat en Flora Brasiliensis 3(3): 199. 1891.[2][3]

Etimologia

Bromelia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic suec Olof Bromelius (1639 – 1705).

hieronymi: epítet

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Fcbs.org Endemia
  2. ↑ «Bromelia hieronymi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de febrer de 2013.
  3. ↑ Bromelia hieronymi en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  2. Krömer, T. 1999. Checklist of Bolivian Bromeliaceae with notes on species distribution and levels of endemism. Selbyana 20(2): 201–223.
  3. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
  4. Montani, R. 2017 El món de les coses entre els wichís del Gran Chaco: Un ensaig etnolingüístico. Cochabamba: Itineraris.
  5. Smith, L. B. & R. J. Downs. 1979. Bromelioideae (Bromeliaceae), Part III. Fl. Neotrop. 14(3): 1493–2142.
  6. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
  7. Govern Autònom Departamental de Santa Creu. 2014. Guia per al maneig sostenible del Garabatá fi o Dajudie. Proyecte: Repoblament del Garabatá Fi o Dajudie ( Bromelia hieronymi) per al maneig sostenible del poble ayoreo. DIRENA. Santa Creu, Bolívia.32pp.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Guia per al maneig sostenible del Garabatá fi o Dajudie (Bromelia hieronymi)

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bromelia_hieronymi&oldid=597879»