Bromelia serra

Bromelia serra, el chaguar (un nom comú de vàries espècies relacionades de plantes sudamericanas), és una planta productora de fibra textil de la família Bromeliaceae, junt en Bromelia hieronymi, Deinacanthon urbanianum, Pseudananas sagenarius, totes plantes herbàcees de boscs en fulls en espasa, siempreverdes, recordant a la yuca. Les diferents espècies habiten parts semiàridas de la ecorregión Gran Chaco.

Etimologia

El terme chaguar és del idioma quechua; i en àrees a on el guaraní té influència, també li'l coneix com caraguatá.

És una planta que es troba en les províncies de Bota, de Formosa, Chaco, Corrents, Missions, Argentina, el chaco bolivià i gran part del Paraguay. La seua resistent fibra l'utilisen des de temps inmemoriales els wichí, una nació de caçadors-recolectors, per a confeccionar objectes domèstics com a bossos, ponchos, roba, rets, sogues, i per a les seues activitats de subsistència.

No es cultiva; creix a la semisombra de l'estrat mig dels boscs chaqueños, i es reproduïx per estolones.

La desertificación per tala i agriculturización expoliativa del Chaco fa decréixer la seua presència, pero la sp. ni està en risc ni és d'importància ecològica primària. Els agricultors la consideren una maleza, ya que les seues espines espanten al ganado, per lo que a voltes cremen els chaguarales (renovales de la sp.) durant l'estació seca.

Us

No hi ha restriccions en la colecta i us del chaguar entre els Wichí, pero els consumix molt temps i és d'intensiva tasca. Açò i el seu ètica ambiental els dona una sustentable explotació.

Antigament era l'home qui teixia en chaguar rets i sogues per a peixcar. Hui encara alguns cullen chaguar per a la dòna. I, la producció d'objectes de chaguar és una artesania netament femenina. Les dònes, en grups menuts, van al mont a collir, i dediquen més d'un dia, dos o tres dies en campaments, si els “chaguarales” estan alluntats. A voltes recorren fins a 30 km. Després elles desfibran fulls, hilan, teñir, teixixen, confecció #artesania, comercialisen, i disponen lliurement de l'ingrés monetari.el%20Chaguar%20sense%20Fotos2.pdf

Procés des del recurs botànic

De cada “chaguaral” s'elegixen solament les plantes en el tamany i la calitat requerida. Per a verificar açò últim, tallen un full, la desfibran, tensen la fibra en les mans i saben si serà resistent. En un pal o machet afluixen la planta arraïlada, que després desprenen en un moviment de palanca. S'elegixen els fulls més llarcs i en bon estat, tallen les espines, pelen el full, i separen de les capes externes del full, la part interior en la fibra. Els fulls curts i el restant de la planta és deixat en el lloc.

Després machan la fibra en un péntol de hojalata, raspant en un objecte en tall, amerant en aigua una i una atra volta, fins que es conseguix desprendre el teixit parenquimático adherit a la fibra. La fibra després se seca al sol per un o dos dies fins a blanquejar-se.

El hilado es fa unint #bri, endoblegant-les en un moviment veloç de les mans sobre la cuixa, el qual ha segut untat en una cendra d'una pedra carbonizada, fent més suau el hilado.

Després les fibres s'teñir, usen diverses tenyides (pardo, negre, gris, roig; els més usuals) preparats en plantes del mont.

Al final, es fa el teixit en l'us d'una sola agulla.

Vore també

Font

Arenes, Pastor. 1997. Les bromeliáceas textils utilisades pels indígenes del Gran Chaco. En Parodiana, Volum 10 (1-2), Buenos Aires.
Van Dona'm, C. 2001. Condicions per a un us sostenible: el cas del Chaguar (Bromelia) en una comunitat Wichí del chaco argentí.