Anar al contingut

Brontosaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Brontosaurus

Brontosaurus (gr. βροντή, brontē «tro» i σαῦρος, sauros «fardacho»; «fardacho tro»), o brontosaurio en espanyol, és un gènero de dinosauri saurópodo diplodócido que va viure a finals del periodo Jurásico fa aproximadament entre 155 a 152 millons d'anys en l'época del Kimmeridgiense de Norteamérica. Es coneixen tres espècies d'este gènero.

Brontosaurus va anar originalment nomenat pel seu descobridor Othniel Charles Marsh en 1879. Brontosaurus per molt temps havia segut considerat com un sinònim més modern de Apatosaurus, i l'espècie original, Brontosaurus excelsus va ser reclasificada com A. excelsus en 1903. No obstant, un extens estudi publicat en 2015 va concloure que Brontosaurus és un gènero vàlit de saurópodo i distint de Apatosaurus.[1][2] En el mateix estudi es reclasificó a dos espècies que havien segut considerades anteriorment com a part de Apatosaurus com Brontosaurus parvus i Brontosaurus yahnahpin.[1] Les espècies de Brontosaurus s'estenen en un ranc temporal de 155 a 152 millons d'anys, durant l'época del Kimmeridgiense de la zona inferior a mija de la Formació Morrison en Wyoming i Utah, en Estats Units.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]
Comparació de tres diplodócidos i un humà: L'espècimen d'Oklahoma de Apatosaurus ajax (taronja), A. louisae (roig), i B. parvus (vert).

Brontosaurus era un animal cuadrúpedo gran dotat d'un coll llarc i llarga coa en forma de tralla. Les seues pates davanteres eren lleument més curtes que les atrasseres. L'espècie més gran, B. excelsus, pesava més de 15 tonellades i media més de 22 metros de llongitut del cap a la coa.[4]


El cràneu no ha segut trobat, pero provablement era semblat al del seu parent propenc Apatosaurus louisae. Com ocorre en atres saurópodos, les vèrtebres del coll es trobaven bifurcadas; és dir, posseïen un parell d'espines als costats, donant com resultat un coll ample i gros.[5] La fòrmula vertebral és: 15 cervicals, 10 dorsals, 5 sacrales i 82 cabals. És notòria la variació en el número de vèrtebres cabals, inclús dins d'una mateixa espècie. Les vèrtebres cervicals eren més robustes que en uns atres diplodócidos, encara que no en el mateix grau que en els eixemplars adults de Apatosaurus. Les costelles dorsals no estan fusionades o articulades estretament a les seues respectives vèrtebres, sino a penes articulades.[6] Hi ha dèu costelles dorsals a cada costat del cos.[7] El coll posseïa un extens sistema de sacs aéreus que ho allaugeraven. Brontosaurus, com el seu parent Apatosaurus tenia espines altes en les seues vèrtebres, les quals suponien més de la mitat de l'altura dels ossos individuals. La forma de la coa era inusual per a ser un diplodócido, en ser comparativament prima, pel ràpit descens de l'altura de les espines vertebrals a mida que s'alluntaven de les caderes. Brontosaurus ademés tenien costelles molt llargues comparades en molts atres diplodócidos, lo que els donava torsos inusualment alts.[8] Com en atres membres de la seua família, la secció posterior de la coa de Brontosaurus posseïa una estructura en forma de tralla.[6]

Reconstrucció de B. excelsus.

Els ossos de les extremitats també són molt robusts.[8] Els ossos del braç són grossos, en un húmer semblat al de Camarasaurus, i els de l'espècie B. excelsus són casi idèntics als de Apatosaurus ajax. Charles Gilmore va senyalar en 1936 que les reconstrucció anteriors proponien de manera errònea que el ràdio i el cúbito podien creuar-se, quan en vida solament podien permanéixer en paralel.[6] Brontosaurus tenia una única gran garra en cada pata davantera, mentres que en el seu peu solament els primers tres dits tenien garres.[9] Inclús en 1936 ya es reconeixia que cap saurópodo tenia més d'una garra preservada en la seua mà, i eixe número màxim de garres és acceptat com una traça característica en el grup sancer.[6][10] L'os de la garra manual té una curvatura lleu, i s'acurtava justament en l'extrem frontal. Els ossos de la cadera incloïen un robust ilion, i el pubis i ísquion fusionats. Els ossos de la tíbia i el peroné en la pata posterior eren diferents dels prims ossos de Diplodocus, pero són sumament similars als de Camarasaurus. El peroné és més llarc que la tíbia, encara que també és més prim.[6]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]
Un diagrama de 1896 de l'esquelet holotip de B. excelsus realisat per O.C. Marsh. El cap es basa en material hui assignat a Brachiosaurus sp.

En 1879, Othniel C. Marsh, un professor de paleontologia de l'Universitat de Yale, va anunciar el descobriment d'un esquelet d'un saurópodo gran i prou complet de roques de la Formació Morrison en Com Bluff, Wyoming. Ho va identificar com a pertanyent a un gènero i espècie completament nous, als que va nomenar com Brontosaurus excelsus,[7] [11] que significa "fardacho tro", del grec brontē/βροντη que significa "tro" i sauros/σαυρος que significa "fardacho",[12] i el llatí excelsus, "noble" o "alt".[13] Per llavors, la Formació Morrison s'havia tornat el centre de la Guerra dels Ossos, una competència per la recolecció de fòssils que es va produir entre els paleontòlecs Othniel Charles Marsh i Edward Drinker Cope. Per lo tant, les publicacions i descripcions dels tàxons fetes per Marsh i Cope varen ser fetes de manera afanyada.[14]

Ensellament obsolet d'un esquelet de apatosaurino referida a B. excelsus (espècimen AMNH 460) en un cràneu esculpido, completat en 1905, Museu Americà d'Història Natural.

Elmer Riggs, en l'edició de 1903 de la revista Geological Series of the Field Columbian Museum, va afirmar que Brontosaurus no era lo prou distint de Apatosaurus com per a garantisar el seu propi gènero, per lo que va crear la nova combinació Apatosaurus excelsus. Riggs va establir que "En vista d'estos fets els dos gèneros poden ser considerats com a sinònims. Ya que el terme 'Apatosaurus' té prioritat, 'Brontosaurus' serà considerat com un sinònim".[7] Aixina i tot, abans de l'exposició de l'espècimen del Museu Americà d'Història Natural, Henry Fairfield Osborn va triar catalogar a l'esquelet com "Brontosaurus", encara que era un dur oponent de Marsh i els seus tàxons.[15][16]

En 1905, el Museu Americà d'Història Natural (AMNH) va revelar el primer esquelet montat d'un saurópodo, un espècimen compost, majorment format dels ossos de AMNH 460, que va ser referit a l'espècie Brontosaurus excelsus. L'espècimen de el AMNH estava molt complet, solament faltant-li els peus, els quals varen ser afegits de l'espècimen AMNH 592, la part inferior d'una pata i els omóplatos, afegits de AMNH 222, i els ossos de la coa, afegits de AMNH 339.[17] Per a completar l'ensellament, el restant de la coa va ser modelada per a que tinguera l'apariència que Marsh creïa devia tindre, la qual tenia molt poques vèrtebres. Ademés d'açò, es va colocar en l'esquelet un model esculpido de com pensaven les autoritats del museu que devia ser el cràneu de l'immensa criatura. Este no era un cràneu delicat com el de Diplodocus, el qual més vesprada es mostraria que és més correcte, sino que estava basat en "els ossos craneals, mandíbules i corones dentals més grans, grosses i fortes de tres pedreres diferents".[6][7][18][19] Estos cràneus molt provablement eren de Camarasaurus, l'únic un atre saurópodo del com es coneixia bon material craneano en aquella época. La construcció de l'ensellament va ser supervisada per Adam Hermann, qui no va poder trobar cràneus de Brontosaurus. Hermann va ser forçat a esculpir a mà una tongada. Henry Fairfield Osborn va senyalar en una publicació que el cràneu era "majorment una conjectura i basat en el de Morosaurus", ara Camarasaurus.[15]


En 1909, es va trobar un cràneu de Apatosaurus durant la primera expedició a la que seria coneguda més tarde com la Pedrera Carnegie en el Monument Nacional Dinosauri, liderada per Earl Douglass. El cràneu va ser trobat a uns pocs metros de distància d'un esquelet, espècimen CM 3018, identificat com la nova espècie Apatosaurus louisae. El cràneu va ser designat com CM 11162, i era molt semblat al de Diplodocus. Va ser acceptat com a pertanyent a l'espècimen de Apatosaurus per Douglass i el director del Museu Carnegie William H. Holland, encara que atres científics, i molt notablement Osborn, varen rebujar eixa identificació. Holland va defendre la seua idea en 1914 en una comunicació dirigida a la Paleontological Society of America, encara que va deixar a l'ensellament del Museu Carnegie sense cap. Encara que alguns varen pensar que Holland tractava d'evitar un conflicte en Osborn, uns atres varen sospitar que Holland estava esperant fins que es trobara un cràneu articulat en l'esquelet per a confirmar l'associació del cap i l'esquelet anteriors.[15] Despuix de la mort de Holland en 1934, una rèplica d'un cràneu de Camarasaurus va ser colocada en l'ensellament pel personal del museu.[16]

Cràneu hipotètic, esculpido en 1931, Museu Peabody de Yale.

En el Museu Peabody de Yale, es va montar un esquelet en 1931 en un cràneu molt diferent al de tots els demés. Mentres que en eixos anys molts museus usaven rèpliques del cràneu de Camarasaurus, es esculpió un cràneu completament nou per al Museu Peabody. Este es basava en la mandíbula de Camarasaurus, en un cràneu que s'assemblava a l'ilustració de Marsh de 1891. El cràneu ademés incloïa narius apuntant cap a avant, alguna cosa diferent de qualsevol atre dinosauri, i fenestras que són diferents tant de les del dibuix com d'atres cràneus coneguts.[15]

Archiu:CAPS 64 Apatosaurus.jpg
Esquelet del apatosaurino de el AMNH, possiblement B. excelsus, espècimen AMNH 460, despuix de ser modificat en 1995.

Cap cràneu de apatosaurino va ser mencionat en la lliteratura científica fins a la década de 1970, quan John Stanton McIntosh i David Berman redescribieron els cràneus de Diplodocus i Apatosaurus. Ells varen descobrir que encara que mai va publicar la seua opinió, Holland estava certament en lo correcte, en dir que Apatosaurus i Brontosaurus tenien un cràneu semblat al de Diplodocus. D'acort en ells, molts cràneus que es va pensar per molt temps que pertanyien a Diplodocus en realitat serien de Apatosaurus. Ells reasignaron múltiples cràneus a Apatosaurus basant-se en les vèrtebres propenques o cercanamente associades. Encara que ells varen recolzar l'idea de Holland, se senyalava que possiblement Apatosaurus posseïa un cràneu semblat al de Camarasaurus, basant-se en dents desarticulades semblades als de Camarasaurus trobats en el precís lloc en que es va trobar a un espècimen de Apatosaurus anys abans.[19] El 20 d'octubre de 1979, despuix de les publicacions de McIntosh i Berman, es va realisar la colocació del primer cràneu de Apatosaurus en un esquelet en un museu, el Carnegie.[16] En 1995, el Museu Americà d'Història Natural va seguir el canvi, i va mostrar el seu esquelet modificat, ara catalogat com Apatosaurus excelsus, en la coa corregida i una nova rèplica craneana de A. louisae.[17] En 1998, es va sugerir que el cràneu de la Pedrera Felch que Marsh va incloure en la seua recreació esquelètica de 1896 pertanyia en canvi a Brachiosaurus.[20] En 2011, es va descriure el primer espècimen de Apatosaurus en el seu cràneu articulat a les seues vèrtebres cervicals. Este espècimen, CMC VP 7180, va revelar diferències tant en les traces del cràneu com del coll sobre A. louisae, i es va mostrar que l'espècimen tenia vàries característiques relacionades en A. ajax.[21]

Infografía explicant l'història de Brontosaurus i Apatosaurus d'acort en Tschopp et al., 2015.

Casi tots els paleontòlecs de el XX varen estar d'acort en Riggs en que totes les espècies de Apatosaurus i Brontosaurus devien ser classificades en un únic gènero. D'acort en les regles del ICZN (el qual governa els noms científics dels animals), el nom Apatosaurus, que va ser publicat primer, té prioritat com a nom oficial; Brontosaurus va ser considerat com un sinònim més modern i per lo tant descartat per al seu us formal.[22][23][24][25] A pesar d'açò, a lo manco un paleontòlec — Robert T. Bakker — va afirmar en la década de 1990 que A. ajax i A. excelsus són en realitat lo prou diferents com per a que l'últim mereixca un gènero propi.[26] En 2015, un extens estudi de les relacions filogenético dels diplodócidos realisat per Emanuel Tschopp, Octavio Mateus i Roger Benson va concloure que efectivament Brontosaurus era un gènero vàlit de saurópodo i diferent de Apatosaurus. Els científics varen desenrollar un método estadístic per a evaluar més objectivament les diferències entre els gèneros i espècies extints, concloent que Brontosaurus podia ser "resucitat" com un nom vàlit. Ells varen assignar ademés a dos antigues espècies de Apatosaurus, A. parvus i A. yahnahpin, a Brontosaurus, aixina com a l'espècie tipo B. excelsus.[1]

El paleontòlec Michael D'Emic va fer una crítica al treball de Tschoopp.[27] El paleontòlec Donald Prothero va criticar la reacció dels mijos de comunicació a este estudi calificant-la com a superficial i prematura, concloent:

Fins que algú haja abordat de manera convincent el tema, vaig a posar "Brontosaurus" entre comillas i no seguiré l'última moda dels mijos, ni anularé a Riggs (1903) i no posaré el nom en els meus llibres com un gènero vàlit.[28]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (2015).PeerJ.3
    i857.doi:10.7717/peerj.857.
  2. ↑ «[1]», New York Claves. Consultat el 7 d'abril de 2015.
  3. ↑ Foster, J. (2007). Jurassic West: The Dinosaurs of the Morrison Formation and Their World. Indiana University Press. 389pp.
  4. ↑ Paul, Gregory S. (2010). Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-13720-9.
  5. ↑ Fastovsky, D.E. (2009). Dinosaurs: A Concise Natural History, Cambridge University Press, pp. 165–200. ISBN 978-0-521-88996-4.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Gilmore, C.W.. “Osteology of Apatosaurus, with special references to specimens in the Carnegie Museum”. Memoirs of the Carnegie Museum 11 (4): 1–136. OCLC 16777126.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada riggs-1903
  8. ↑ 8,0 8,1 Lovelace, D.M. (2007). “Morphology of a specimen of Supersaurus (Dinosauria, Sauropoda) from the Morrison Formation of Wyoming, and a re-evaluation of diplodocid phylogeny”. Arquivos do Museu Nacional 65 (4): 527–544. ISSN 0365-4508.
  9. ↑ Martin, A.J. (2006). Introduction to the Study of Dinosaurs (Second ed.), Blackwell Publishing, pp. 560. ISBN 1-4051-3413-5.
  10. ↑ Upchurch, P. (1994). “Manus claw function in sauropod dinosaurs”. Gaia 10: 161–171. ISSN 08715424.
  11. ↑ Marsh, O.C. (1979). “Notice of new Jurassic dinosaurs”. American Journal of Science 18: 501–505.
  12. ↑ Liddell, G.H. (1882). A Greek-English Lexicon, Harper & Brothers, pp. 1–1774.
  13. ↑ Mahoney, K.D. (2015). «Latin Definitions for: excelsus (Latin search)». LatDict Latin Dictionary and Grammar Resources.
  14. ↑ Moon, B. (2010). “The Sauropod Dinosaurs of the Morrison Formation (Upper Jurassic, USA): A Review”. Dinosauria: 1–9.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Miller, B.. «Bully for Camarasaurus». Dinosours.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Parsons, K.M. (1997). “The Wrongheaded Dinosaur”. Carnegie Magazine.
  17. ↑ 17,0 17,1 Norell, M.A., Gaffney, E.S., & Dingus, L. (1995). Discovering Dinosaurs in the American Museum of Natural History. New York: Alfred A. Knopf, Inc.
  18. ↑ Bakker, R.T. (1994). “The Bite of the Bronto”. Earth 3 (6): 26–33.
  19. ↑ 19,0 19,1 McIntosh, J.S. (1975). “Description of the Palate and Lower Jaw of the Sauropod Dinosaur Diplodocus (Reptilia: Saurischia) with Remarks on the Nature of the Skull of Apatosaurus”. Journal of Paleontology 49 (1): 187–199.
  20. ↑ (1998) «Preliminary Description of a Brachiosaurus Skull from Felch Quarry 1, Garden Park, Colorat», The Upper Jurassic Morrison Formation: an interdisciplinary study, Taylor & Francis. ISBN 978-90-5699-183-8.
  21. ↑ Barrett, P.M. (2011). “A new skull of Apatosaurus and its taxonomic and palaeobiological implications”. Symposium of Vertebrate Palaeontology & Comparative Anatomy Abstracts of Presentations.
  22. ↑ Taylor, M.P. (2010). “Sauropod dinosaur research: a historical review”. Geological Society, London, Special Publications 343 (1): 361–386. doi:10.1144/SP343.22.
  23. ↑ Brinkman, P. (2006). “Bully for Apatosaurus”. Endeavour 30 (4): 126–130. doi:10.1016/j.endeavour.2006.10.004. PMID 17097734.
  24. ↑ Upchurch, P. (2004). «Sauropoda», The Dinosauria, 2 edició, University of Califòrnia Press, pp. 259–322.
  25. ↑ McIntosh, J.S. (1995). “Remarks on the North American sauropod Apatosaurus Marsh”. Sixth Symposium on Mesozoic Terrestrial Ecosystems and Biota Short Papers: 119–123. China Ocean Press.
  26. ↑ Bakker, R.T. (1998). «Dinosaur mid-life crisis: the Jurassic-Cretaceous transition in Wyoming and Colorat», Lower and Middle Cretaceous Terrestrial Ecosystems (vol. 14), New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin, pp. 67–77.
  27. ↑ D'Emic, M. 2015. "Not baix fast, Brontosaurus". Clave.com
  28. ↑ Prothero, D. 2015. "Is "Brontosaurus" Back? Not Baix Fast!". Skeptic.com.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Brontosaurus&oldid=655593»