Bronze Final atlàntic
El Bronze Final atlàntic és una fase temporal o conjunt de cronoculturas caracterisada pels depòsits de metalés. En la península ibèrica es data des del 1250 a. C. fins al 850 a. C. i s'estén des del Algarve i Huelva fins al golf de Viscaya i enllaçant-se en el Bronze Final atlàntic continental.
Es dividix en tres etapes: Bronze final atlàntic I (1250-1100 a. C.), II (1100-940) i III (940-850). Este procés històric és paralel a les cultures dels primers camps d'urnes, de Cogotas I, de les esteles del suroest i de la colonisació fenicia. El seu final coincidix en els inicis de Tartessos.
Comerç
[editar | editar còdic]Es caracterisa pels intercanvis econòmics i comercials d'algunes cultures indígenes de Galícia, Andalusia, Portugal, Armórica i les illes britàniques, que interactuaven entre sí i estaven unides per l'intercanvi marítim d'alguns dels seus productes. Estos contactes comercials es varen estendre també a Dinamarca i el Mediterràneu.[1]
Els característics depòsits de metals apareixen en llocs fòra de context, per lo que és difícil estudiar esta cultura. Apareixen en rius, rigues, passos de montanya i llocs ‘insospitats’. Inclouen espases de llengua de carpa, fíbulas de colze, regatones i puntes de llança, adorns i alguns aperos de monta, com bridas i mossos. El més característic és la troballa de la riga de Huelva, en la que varen aparéixer en una draga més de 400 objectes metàlics. Sol tractar-se d'objectes de lux, puix el bronze estava entre els materials més cotisats. S'han trobat atres jaciments en els rius Genil, Guadalquivir, Tajo (depòsit de Cap de Araya) i en Galícia.
La dificultat per a estudiar estes cultures s'accentua per l'escassea de poblats clarament identificables en este periodo i la falta de enterrament. L'absència estos últims s'ha relacionat en els cridats ‘enterrament a la vikinga’, o hàbit ceremonial d'incineració del cadàver en l'aixovar en un barco abandonat a la deriva. En la Roça do Casal do Meio s'ha trobat un megalit en objectes de bronze similars als depòsits. Dels poblats, es poden mencionar el de Setefilla, a on s'ha trobat ceràmica de retícula bruñida característica del periodo i ceràmica coloreada, datades en el IX
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999).Revista de Guimarãés.Especial(I)Consultat el 7 d'octubre de 2023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bronce Final atlántico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.