Bronzes de Botorrita

Els bronzes de Botorrita són una série de planches de bronze de el I trobades en Contrebia Belaisca, en Cabezo de les Mines, prop de l'actual Botorrita, en les proximitats de Saragossa (Espanya).

El jaciment de Contrebia Belaisca ha produït quatre bronzes, tres d'ells en escritura paleohispánica (llengua celtíbera) i un atre en escritura llatina (el qual és llegible sense massa dificultats).

La relació dels texts és molt qüestionable, en quant procedixen presuntament de l'acrópolis o en tot cas del tabularium (archiu municipal) de la ciutat. La riquea escritural d'esta ciutat pot ser deguda a condicions socials (ser centre jurídic de la zona) o be condicions fortuïtes (lloc a on algun desastre bèlic ràpit va impedir la posterior reutilisació del bronze quan ya no era útil).

No és factible esperar conexions entre els texts. Si be trobem paralelismes clars, aixina Francisco Villar i Carlos Jordán han demostrat la repetició de térmens usats entre el bronze I i el bronze IV. I entre el text llatí (Botorrita II) i Botorrita I hi ha semblances estructurals degudes a ser dos texts llegals que un grup de persones imponen. Abdós veuen en els bronzes de Botorrita l'archiu del jujat d'una espècie de districte jurídic, equivalent als convents romans. De fet apunten a la possibilitat de que Contrebia Belaisca es puga traduir al llatí com Conuentus Bellorum o "reunió dels Belos o Bells". Aixina Contrebia seria el «cap de partit judicial» dels Belos, poble celta.

Francisco Beltrán Lloris apunta les dificultats del raonament de Villar i Jordán, ya que ni Salduie ni Alaun són ciutats belas (vore Bronze II). Per a Beltrán Lloris es tractaria més be de que el prestigi i la neutralitat – Contrebia era celtíbera, Salduie íbera i Alaun vascona – faria de la ciutat un lloc ideal per a resoldre conflictes, sense vore la necessitat d'un convent jurídic. No obstant, accepta el hipòtesis de que tres dels quatre bronzes són litigis resolts en Contrebia.

El Bronze I

Archiu:Bronce de Botorrita I.jpg

Bronze de Botorrita I en el Museu Provincial de Saragossa. El bronze superior és l'autèntic, l'inferior és una còpia.

El cridat bronze de Botorrita I o gran bronze de Botorrita va ser trobat en 1970 i és el text en celtíbero més extens que s'havia trobat fins a la data. Es tracta d'una placa de bronze d'uns 40x10 cm datada cap a l'any 70 a. C. Este Bronze està escrit per abdós cares. Consistix en un text d'11 llínees en la part davantera que es continua en una llista de noms en la part atrassera.

Transcripció

A.1. tirikantam percunetacam tocoitoscue sarnicio cue sua combalcez nelitom

A.2. necue [o]ertaunei litom necue taunei litom necue masnai tizaunei litom soz aucu

A.3. arestaio tamai uta oscues stena uerzoniti silabur sleitom conscilitom gabizeti

A.4. cantom sancilistara otanaum tocoitei eni: uta oscuez boustomue coruinomue

A.5. macasiamue ailamue ambitiseti camanom usabituz ozas sues sailo custa bizetuz iom

A.6. asecati ambitincounei stena és uertai entara tiris matus tinbituz neito tiricantam

A.7. eni onsatuz iomui llestes tites zizonti somui iom arznas bionti iom custaicos

A.8. arznas cuati ias ozias uertatosue temeiue robiseti saum decametinas datuz somei

A.9. enitouzei iste ancios iste esancios uze areitena sarniciei acainacubos

A.10. nebintor tocoitei ios ur antiomue auzeti aratimue decametam datuz iom tocoitoscue

A.11. sarniciocue aiuizas combalcores aleites iste icues ruzimuz abulu ubocum

B.1. lubos counesicum melnunos bintis letontu litocum

B.2. abulos bintis melmu barauzanco lesunos bintis

B.3. letontu ubocum turo bintis lubinaz aiu bercanticum

B.4. abulos bintis tirtu aiancum abulos bintis abulu louzocum

B.5. uzeisunos bintis acainaz letontu uicanocum suostuno/s

B.6. bintis tirtanos statulicum lesunos bintis nouantutaz

B.7. letontu aiancum melmunos bintis useizu aiancum tauro [bin]/tis

B.8. abulu aiancum tauro bintis letontu leticum abulos bintis

B.9. [ ]ucontaz letontu esocum abulos bintis

Traducció

El text encara no ha segut traduït, encara que sí transliterado i es té una idea general de lo que es tracta. Sembla ser algun tipo de document llegislatiu aparentment emés per un senat local.

En la primera llínea de la cara A s'indicaria l'autoritat (David Stifter en el 2001 senyalat que <trikantam> seria lassamblea' com en gal tricantia, mentres que en combalkez /komblaked/ seria 'va complaure/va semblar be a l'assamblea', seguint una idea de Bayer de 1994), s'indicarien diverses prohibicions (ne.... litom, neque.... litom equivaldria a 'no lícit' 'i no lícit' davant d'una série de verps en infinitiu -unei) i s'establirien sancions pecuniarias. En la cara B es troba la série de membres de l'assamblea en la seua estructura antroponímica celtibérica (aixina lubos kounesicum melmunos 'Lubos, fill de Melmon, dels Kounesikos' o letontu ubokum turo 'Letondo, fill de Turo, dels Ubocos') en un terme que els califica ('bintis') provablement indicatiu del seu càrrec (com si fora "senador"). No obstant, alguns autors proponen que la llectura correcta seria kentis (en lloc de bintis), 'fill' en celta, la qual cosa concordaria més en el context.

El Bronze II

Archiu:Bronce de Botorrita II.jpg

Bronze II en el Museu Provincial de Saragossa.

El Bronze II o TABULA CONTREBIENSIS, va ser trobada a finals de 1979, és una inscripció en llatí que arreplega un text jurídic, datat el 15 de maig de l'any 87 a. C., en una làmina d'uns 41 x 20 cm.

Arreplega, en vint llínees, un pleit entre els habitants de Salduie (actual Saragossa) i Alaun (actual Alagón), per una canalisació d'aigües que volien realisar els primers; els alavonenses es varen considerar perjudicats i les parts varen acordar encomanar el fallo a neutrals (els magistrats de Contrebia Belaisca, Botorrita), que varen donar raó als saluienses. Tot això previ coneiximent i en la sanció aprobatoria del procònsul romà, Cayo Valerio Flac. És la primera querella documentada en la península ibèrica.

Traducció

• I. Primera fòrmula (llínees 1-5). Siguen juges els qui del senat contrebiense es trobaren presents. Si resulta aprovat que el terreny que els salluienses varen comprar als sosinestanos per a construir una canalisació o fer una duta d'aigües –de l'assunt de les quals es litigia– ho varen vendre els sosinestanos en ple dret als salluienses, (a un) contra la voluntat dels allavonenses. En tal cas, si aixina resulta provat, sentencien estos juges que el terreny –de l'assunt del qual es litigia–, ho varen vendre els sosinestanos als salluienses, en ple dret; si resulta provat que no, sentencien que no ho varen vendre en ple dret.

• II. Segona fòrmula (llínees 6-11). Siguen juges els mateixos supraescritos. Si la ciutat-estat sosinestana va ser per a on els salluienses, recentísimament, amojonaron (terrenys) de manera oficial –de l'assunt de la qual es litigia–. Si podien els salluienses en ple dret fer la canalisació a través d'un terreny públic dels sosinestanos, per l'interior d'eixos mojones. O si els salluienses podien, en ple dret, fer la canalisació a través d'un terreny privat dels sosinestanos, pel qual tindria que discórrer la canalisació, a condició (en tal cas) de que els salluienses pagaren diners en la quantia en que fora taxat el terreny pel que discorreria la canalisació. En tal cas, si aixina resulta provat, sentencien estos juges que els salluienses poden fer la canalisació en ple dret. Si no resulta provat, sentencien que no poden fer-ho en ple dret.

• III. Tercera fòrmula (llínees 12-14). Si sentenciaren que els salluienses podien fer la canalisació, que els salluienses paguen llavors corporativament pel camp privat pel que serà conduïda la canalisació, d'acort en l'arbitrage de 5 (membres) que la magistratura contrebiense designe (a tal fi) del seu senat.

• IV. Sanció governamental romana (llínea 14) va sancionar aprobatoriament este procediment judicial Cayo Valerio Flac, fill de Cayo, general en cap (=procònsul de la província Hispania Citerior).

• V. Fallo (llínees 15-16). Varen manifestar (els juges) esta opinió: "lloc que posseïm la facultat de jujar, fallem, en l'assunt de que es litiga, a favor dels salluienses".

• VI. Intervinents (llínees 16-20). Quan este assunt va ser jujat estos varen ser els magistrats contrebienses: Lubbo, dels Urdinos, fill de Letondo, pretor (de Contrebia). Lesso, dels Sirisos, fill de Lubbo, magistrat. Babbo, dels Bolgondisos, fill de Ablón, magistrat. Segilo, dels Annios, fill de Lubbo, magistrat. --nugue, dels--ulovios, fill de Uxentio, magistrat. Ablón, dels Tindilios, fill de Lubbo, magistrat. La causa dels salluienses la va defendre --asio, fill de -eihar, salluiense. La causa dels allavonenses la va defendre Turibas, fill de Teitabas, allavonense.

• VII. Data (llínea 20). Actuat en Contrebia Balaisca (sic.), en els idus de maig, sent cònsuls Lucio Cornelio (Cinna) i Gneo Octavio. (el 15 de maig de l'any 87 a. C.)

• VIII. Marginalia (llínea 21). Han aparegut, en el procés, encara inconcluso, de restauració unes anotacions minúscules, baix les paraules BALAISCAE i EIDIBUS, entre les que resulten llegibles una D alguna cosa separada de dos XX juntes, pero casi en seguritat existixen atres signes en eixe registre, que s'ignora si podran ser llegits per complet. Les possibilitats d'interpretació són vàries, per lo que, de moment, nos abstenim de pronunciar-nos per cap en particular.

Bibliografia

• Adrados, Francisco R. "Sobre Botorrita IV". En: Emerita. Revista de Llingüística i Filologia Clàssica (EM). LXX. Vol. 1. 2002. pp. 1-8.
• Bayer, Walter. "Zur Inschrift von Botorrita: keltiberisch bintiś, kombalkes, kombalkoŕiś, aleiteś und ikueś". En: Etudes Celtiques, vol. 30, 1994, pp. 191-203. DOI: https://doi.org/10.3406/ecelt.1994.2040
• Beltrán Lloris, Francisco (1996): «Useisu aiankum tauro no era bintis. Una nota de llectura sobre la cara B de Botorrita 1», L'Hispania prerromana, pp. 51–63.
• Beltrán Lloris, Francisco (2002): «El quart bronze de Botorrita», Palaeohispanica (revista sobre llengua i cultures de l'Hispania antiga), tom 2, Saragossa, pp. 381–393. ISSN 1578-5386
• Beltrán Lloris, Francisco - de Hoz, Javier - Untermann, Jürgen (1996): El tercer bronze de Botorrita (Contrebia Belaisca), Saragossa.
• Bernardo Stempel, Patrizia de. "Il celtibérico Pi.n.Tu.ś menja antico composto indoeuropeo". En: Etudes Celtiques. vol. 32, 1996. pp. 117-124. DOI: https://doi.org/10.3406/ecelt.1996.2090
• De Bernardo, Patrizia. "La Gramàtica Celtibérica Del Primer Bronze De Botorrita: Nous Resultats". En: Acta Palaeohispanica X. Palaeohispanica 9 (2009). p. 694. ISSN 1578-5386
• Jordán, Carlos (2004): Celtibérico, Saragossa.
• Wolfgang Meid: Die erste Botorrita-Inschrift: Interpretation eines keltiberischen Sprachdenkmals. Institut für Sprachwissenschaften der Universität, Innsbruck 1993 (Innsbrucker Beiträge zur Sprachwissenschaft; Band 76).
• Rodríguez Adrados, Francisco. "Propostes per a l'interpretació de Botorrita I". En: Emerita: Revista de llingüística i filologia clàssica. Vol. 63. N.º 1. 1995. pags. 1-16. ISSN 0013-6662 [1]
• Simón Cornago, Ignacio. "Note de lecture sur unix brève inscription de Botorrita (Contrebia Belaisca)." En: Etudes Celtiques, vol. 41, 2015. pp. 59-74. DOI: https://doi.org/10.3406/ecelt.2015.2449
• Stifter, David (2001): "Neues vom Keltiberischen: Notizen zu Botorrita IV", Die Sprache (Sonderheft): Chronicalia Indoeuropaea 38/3 [1996], pp. 89–110.

• Stifter, David (2006): "Contributions to Celtiberian Etymology 2", Palaeohispanica 6, pp. 237–245.
• Untermann, Jürgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
• Velaza, Javier (1999): «Balanç actual de l'onomàstica personal celtibérica», Pobles, llengües i escritures en l'Hispania Prerromana, pp. 663–683.
• Villar, Francisco - Díaz, Mª Antonia - Medrano, Manuel Mª - Jordán, Carlos (2001): El IV bronze de Botorrita (Contrebia Belaisca): arqueologia i llingüística, Salamanca.