Anar al contingut

Brownea grandiceps

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Brownea-grandiceps-Lemaire-1850.jpg
rosa de Veneçola (Brownea grandiceps)


La rosa de Veneçola (Brownea grandiceps) és una espècie d'arbre de la família de les fabáceas. És una planta originària d'Amèrica del Sur, pero ara és cultivada com a arbre ornamental en jardins tropicals.


Descripció

[editar | editar còdic]

La rosa de Veneçola és un chicotet arbre. Creix llentament i és de branques grosses. Pot alcançar els 6 metros o 20 peus d'altura. El --- té grisáceo-marró, i la seua corfa esta llaugerament rasposa. Els brots dels seus fulls són vellosos. Les seues fulles són oposts, allargades i des de 12 fins a 18 parells de hojuelas oblongas o lanceoladas que terminen en un punt de cerda. Quan la primera volta que es desenrollen els fulls caiguts són de color vert pàlit en rosa chicoteta i els punts de color crema, pero aixina com van madurant apleguen a ser de color marró-rosat i finalment d'un to uniforme de color vert. Les inflorescència globulars contenen numeroses carmesí, flors roges, tubulars profundes de color rosa o púrpura, cada una en una proyecció d'estams i estil. Les flors poden ser de fins a 20 centímetros de diàmetro i solen penjar-se per baix del fullage. Les llavors estan contingudes en arracades de llargues baïnes color marró i peludes.

Distribució

[editar | editar còdic]

La rosa de Veneçola és endèmica de Brasil, Equador, Hondures i Colòmbia a on la planta creix en la selva tropical. Té una mínima temperatura de 55 graus Fahrenheit o be 13 graus centígrats i es nutrirà de 2 formes, en ple sol i en ombra parcial.

Ecologia

[editar | editar còdic]

La rosa de Veneçola florix en les àrees de boscs que s'inunden estacionalment i s'associa a sovint en Virola duckei i thibaudiana Inga. Moltes plantes epífitas i lianes creixen entre les branques. Les flors de la rosa de Veneçola produïxen cantitats copioses de néctar i són atractives per als colibríes i les palometes. En la nit, s'ha observat que els fulls s'alcen i s'exponen al rocío, afonant-se de nou en el matí per a protegir les flors del sol.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Brownea grandiceps va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Collectanea 3: 287–289, pl. 22, f. a–i. 1789.[1]

Etimologia

Brownea: nom genèric que honra el mege i botànic irlandés Patrick Browne.

grandiceps: epítet

Sinonímia
  • Brownea amplibracteata Pittier
  • Brownea araguensis Pittier
  • Brownea ariza Lindl. & Paxton
  • Hermesias grandiceps (Jacq.) Kuntze[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • pal de creu, rosa de montanya, rosa del mont[3]
  • rosa de Veneçola, frijol flama escarlata

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Brownea grandiceps». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 d'agost de 2014.
  2. «Brownea grandiceps». The Plant List. Consultat el 4 d'agost de 2014.
  3. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  6. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  7. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  1. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  2. Neill, D. A. & W. A. Palaus. 1989. Arb. amaz. equatoriana 1–120. Ministeri d'Agricultura i Ganaderia, Quito.
  3. Pittier, H. 1916. New or noteworthy plants from Colòmbia and Central America-5. Contr. O.S. Natl. Herb. 18(4): i–vii, 143–171. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  4. Renner, S. S., H. Balslev & L.B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Equador–A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
  5. Velasquez, D. 1981. Revision Taxonómica del Gènero Brownea Jacq. (Leguminosae-Caesalpinioideae) per a Veneçola Thesis-Univ. Central de Veneçola. 50 pp.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons