Brugmansia arborea
Brugmansia arborea, el borrachero, floripondio, trompeta d'Ángel —entre atres noms comuns— és una espècie de planta arbustiva del gènero Brugmansia de la família Solanaceae. És nativa d'Amèrica del Sur creix de manera selvada també en Amèrica central, pero es troba naturalizada o cultivada en tot lo món. La IUCN ha classificat a Brugmansia arborea com espècie extinta en estat selvat.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust perenne o semi-perenne cobert d'un fi indumento. Pot alcançar 7 m d'altura. Té les fulls alternes, de forma ovalada, de #llim asimètrics en la base. Les florés, de fins a 17 cm, són sub- còniques, en corola de 3-5 lòbuls més o menys aguts, aromàtiques, de blanques a marfil. El cáliz, hendido longitudinalmente i persistent, és casi tan llarc com el tubo de la corola. El frut és una baya ovoidea de 6 per 4,5 cm.[2][3]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Com en el cas de Datura, tots els òrguens aéreus de les espècies de Brugmansia contenen substàncies el consum de les quals pot provocar problemes en la salut humana. En concret contenen #alcaloide tropánicos tals com la escopolamina i la hiosciamina, entre uns atres. La seua ingestió, tant en humans com en atres animals, pot resultar fatal lloc que té efectes alucinogens prou potents, molt superiors a atres plantes alucinógenas.[4][5] El simple contacte en els ulls pot produir midriasis (dilatació de les pupiles) o anisocoria (asimetria en el tamany pupilar).
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]S'utilisa com planta ornamental. Preferix la semisombra, especialment en climes càlits; és sensible a la fredor. Florix molt be en climes templats en ubicacions abrigades; exigix sol ric, drenado, fresca i sec en hivern. Durant l'estació vegetativa requerix recs abundants i diaris, aportant una miqueta d'abonament. Es multiplica per llavor i per esqueje semileñoso.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Brugmansia arborea va ser descrita primer per Louis Feuillée en 1714 com Stramoneoides arboreum en Journal dones observations physiques, mathématiques et botaniques, faites parell l'ordre du Roy sur els Côtes Orientals de l'Amérique Méridionale, & dans els Indes Occidentals, depuis l'année 1707, jusque en 1712., p. 761, pl. 46, 1714. [2] [3] archivat en Wayback Machine. i validat després per Carlos Linneo com Datura arborea en Species Plantarum, v. 1, p. 179, en 1753[4] i atribuïda posteriorment al gènero Brugmansia per Ernst Gottlieb von Steudel, publicandolo en Nomenclator Botanicus, ed. 2, v. 1, p. 230 en 1840[5].[7] Un tàxon homònim i sinònim va ser descrit per Nils Gustaf Lagerheim, i publicat en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie, v. 20, p. 663 en 1895[6].
- Brugmansia arborea (L.) Lagerh.
- Brugmansia arborea auct. senar (L.) Steud.
- Brugmansia candida Pers.
- Brugmansia × candida Pers. (pro sp.) [aurea × versicolor]
- Datura candida (Pers.) Saff.
- Brugmansia cornigera (Hook.) Lagerh.
- Brugmansia knightii Dunal
- Datura arborea L. - basónimo
- Datura cornigera Hook.
- Datura knightii (auct.) Voss
- Datura speciosa Salisb.
- Elisia formosissima Milano
- ?Pseudodatura arborea Zijp[8][9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Arbre de les trompetes, trompetero, huacachaca, floripondio blanc, floripondio, trompeta del juí, estramonio, estramonios, borrachero; en Centroamérica és també coneguda com florifundia, en Cuba és coneguda com clarín o campana, en Equador es coneix també com guanto, guando o guandug, en República Dominicana es coneix com a flor campana, en Mèxic se li coneix com burundanga, en Perú com campanchú, reina de la nit o campanón, i en Perú com almizclillo, en Chile com Floripondio, en Veneçola se li coneix com a flor del diable o campanita.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hi ha, A.«Brugmansia arborea».Llista Roja de la UICN.IUCN.2014doi:10.2305/IUCN.UK.2014-1.RLTS.T51247708A58386508.en.
- ↑ (15 de juliol de 2012) [1], Royal Botanic Gardens Kew. ISBN 978-1-84246-477-9. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ (2002) , Buffalo, New York: Firefly Books, pp. 106–129. ISBN 1-55209-598-3.
- ↑ F. Löhrer & R. Kaiser: Biogene Suchtmittel: Neue Konsumgewohnheiten bei jungen Abhängigen?, en: Der Nervenarzt, v. 70, 1999, p. 1029-1033.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Infojardín Brugmansia arborea» (en és). fiches.infojardin.com. Consultat el dimecres 17 abril de 2019.
- ↑ «Brugmansia arborea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'agost de 2015.
- ↑ Brugmansia × candida Pers. (pro sp.) (aurea × versicolor), angel's-trumpet, en USDA-NRCS, Plants database, Plant Profile - Consultat el 12 de setembre de 2016
- ↑ «Brugmansia arborea en The Plant List, vers, 1.1, 2013» (en en). www.theplantlist.org. Consultat el divendres 1 juliol de 2016.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Brugmansia arborea.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brugmansia arborea.- Este artícul conté una traducció derivada de «Brugmansia arborea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.