Bucle local inalàmbric
El bucle local inalàmbric[nota 1] és l'us d'un enllaç de comunicacions inalàmbriques com la conexió de "última milla" per a oferir servicis de telefonia (POTS) i Internet de banda ampla als usuaris.
Es tracta principalment de l'us de freqüències llicenciades, descartant-se les cridades "bandes lliures" per la carència de garanties, per tractar-se de freqüències d'us compartit, en el corresponent risc de saturació i indisponibilidad de la ret.
Els operadors establits han implantat les seues rets despuix de molts anys de desplegament d'infraestructures. La part de la ret que permet l'accés a l'abonat, lo que es coneix com "l'última milla", s'ha acomés tradicionalment utilisant parells de coure. Les lliberalisacions del mercat de les telecomunicacions que han tingut lloc en els últims anys en molts països i les noves llicències per a operadors de servicis de telefonia fixa, unit a la demanda de major ample de banda, han segut els dos principals factors que han propiciat l'aparició de noves tecnologies que optimisen el cost de "aplegar" fins al client.
Existix per tant una necessitat de productes en els que el nou operador puga accedir a l'usuari final en un desplegament ràpit front als competidors i que garantise, no només els Servici telefònic convencional (POTS, pels seus inicials en anglés), sino també atres servicis més alvançats per a Internet o telefonia digital com la Ret Digital de Servicis Integrats (RDSI) ya siga BRA (Bàsic, dos canals) o PRA (Primari, trenta canals), o servicis de senyes a velocitats de Nx64Kbps, superiors a les que fins ara s'oferien. La solució per a no utilisar cable ya siga coure, coaxial o fibra òptica i evitar que es ralentise el desplegament d'una ret d'accés és utilisar un sistema via radi, encara que tampoc està exent de dificultats com l'accessibilitat a les freqüències per saturació de l'espectre, l'instalació de torres d'antenes en ciutats, o la consecució permissos d'instalació en terrats i interior d'immobles.
És habitual sentir parlar de WLL "Wireless Local Loop" o bucle d'abonat sense fils, englobant en este concepte atres sistemes de major capacitat com els de Accés Radi Punt-Multipunto de Banda Ampla. En realitat és una qüestió de la capacitat de transmissió i no hi ha un llímit oficial per a separar uns d'uns atres, podem diferenciar com a sistemes WLL aquells que no alcancen la capacitat de 2 Mbps per enllaç.
Tècnicament es tracta d'utilisar una ret d'Estacions Base que concentren el tràfic que li envien per mig de radioenlaces els diferents terminals instalats en els abonats.
Les Estacions Base duen dit tràfic fins a la central de conmutación a través de les Rets de Transport ya siga per fibra òptica o radioenlace.
Tipos de tecnologies
[editar | editar còdic]Les plataformes WLL es poden classificar, segons la tecnologia que utilisen: aquelles que es basen en protocols analògics mòvils, en la desventaja de tindre llimitacions per a servicis alvançats, les basades en protocols digitals mòvils, GSM, TDMA, CDMA, les basades en inalàmbrics com DECT, CT-2, i, per últim i de forma molt més minoritària i menys difosa, les solucions propietàries d'alguns fabricants.
Una atra tecnologia alvançada de gran ample de banda és la coneguda com LMDS (Local Multipoint Disribution Service, lligga's part 1) per a donar servici principalment a empreses i en possibilitat de servicis com el Video on Demand (video baix demanda) oferint capacitats superiors als 2Mbps per abonat. Es basa en tecnologies d'alta freqüència (entre 28 i 40 GHz) i que per tant requerixen visió directa entre l'Estació base i la terminal de l'usuari.
Els nous operadorés deuen triar el tipo de tecnologia més adequat en térmens de costs per a cada u dels escenaris que es decidixquen a atacar, tenint en conte la penetració que esperen conseguir, la densitat de població i atres consideracions com les geogràfiques. Els costs del desplegament de la ret són un factor important a tindre en conte, pero també ho són els costs d'operació i manteniment de la mateixa, aixina com la competència del cable, ADSL i satèlit.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bucle local inalámbrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>