Contaminació electromagnètica

El concepte de contaminació electromagnètica, també coneguda com electropolución o electrosmog, es referix a la presunta existència d'una exposició excessiva a les radiacions d'espectre electromagnètic (o camps electromagnètics) generades per equips electrònics o atres elements producte de l'activitat humana, com a torres d'alta tensió i transformadors, les antenes de telefonia mòvil, els electrodomèstics, etc.

S'ampra el terme «contaminació» posat que se sospita que certs camps electromagnètics podrien ser, per a les espècies vives, un factor de destorbament, podent afectar a la seua salut o hàbits reproductius. Estes qüestions són objecte de polèmica social i mediàtica, i també d'intens estudi acadèmic, sense que fins a la data haja segut provada científicament l'existència d'efectes adversos. La contaminació electromagnètica pot produir perills de tres tipos:

• Perills elèctrics capaços d'induir una corrent elèctrica o choc elèctric que poden danyar persones o animals, sobrecarregar o danyar aparats elèctrics. Un eixemple d'açò són les tormentes solars, que induïxen corrents elèctriques en el camp magnètic de la terra, en 1994 una tormenta solar afecte a varis satèlits de comunicació, generant problemes en periòdics, rets de radi i televisió de Canadà.
• Perills d'incendi, en el cas d'una font de molt alta radiació electromagnètica produïxca una corrent elèctrica de tal intensitat que genera una purna, capaç de generar incendis en ambients en combustible, com per eixemple el gas natural.
• Perills biològics per l'efecte tèrmic que poden causar alguns camps electromagnètics a intensitat molt elevades (com per eixemple el camp electromagnètic en l'interior d'un forn microones). Per açò una antena que transmet a una alta potència pot generar cremades en les persones molt propenques a esta. Este calfament varia en la potència i freqüència de l'ona electromagnètica.

No obstant, l'Organisació Mundial de la Salut estima que, als nivelles promig d'intensitat als que se somet un adult en els països desenrollats, no existixen efectes adversos per a la salut. Igualment la OMS considera provat que no existix correlació entre els alts nivells de camp electromagnètic i els síntomes de la denominada hipersensibilidad electromagnètica, les causes de la qual encara no es coneixen.

Un aspecte polèmic referix als hipotètics efectes nocius que podrien produir, a llarc determini, les emissions de radiació electromagnètica. Alguns casos puntuals de suposts auments en la provabilitat de càncer^{cita requerida} en persones que viuen en zones propenques a torres d'alta tensió, com aixina també la recent preocupació sobre l'us de la telefonia celular, i de l'antenes de celulars i o WiMAX han contribuït a despertar cert grau de «alarma social».

Orígens dels camps electromagnètics

Els sers vius han estat exposts a influències electromagnètiques des de que existixen: la llum del sol, els rajos còsmics i unes atres, són radiacions naturals de diferent naturalea. no obstant, se sospita únicament als camps creats per l'acció humana.

Campos electromagnètics d'orige natural

Els camps electromagnètics estan presents en tots els llocs, encara que són invisibles en general a l'ull humà. Es produïxen camps elèctrics per l'acumulació de càrregues elèctriques en l'atmòsfera associades a les tormentes en aparat elèctric. El camp magnètic terrestre fa que l'agulla d'una brúixola s'oriente en l'eix nort-sur, i ho usen algunes aus i peixos per a la seua orientació.

No obstant, cap a principis de el XX, el control de la zona inferior (radiofrecuencia) de l'espectre electromagnètic va propiciar l'inici d'una activitat productiva sobre dit fenomen, en particular la transmissió de sò (ràdio) i imàgens (televisió).

Campos electromagnètics d'orige humà

Ademés de les fonts naturals, l'espectre electromagnètic també inclou camps generats per l'acció humana. Per eixemple, els rajos X s'usen per a diagnosticar fractures d'ossos.

Espectre electromagnètic

Vore també: Freqüència i Radiació electromagnètica

Espectre electromagnètic.

L'espectre electromagnètic és el ranc de freqüències en que s'inclouen totes les radiacions electromagnètiques, des de les freqüències més altes a les més baixes. En la part superior de l'espectre estan els rajos X i els rajos gamma, de major freqüència, i al final es troben els camps elèctrics i magnètics de baixa freqüència. Estes radiacions poden ser dividides en 3 grups principals:

• Radiació electromagnètica indirectament ionizante: perillosa perque pot induir a canvis moleculars per la gran cantitat d'energia almagasenada en les ones d'alta freqüència. Ací es troben els rajos ultravioletas, els rajos X i els gamma.
• Visible: és el ranc de freqüències que poden percebre els ulls humans, i es correspon aproximadament en els colors del arc iris.
• Radiació no ionizante: este ranc de freqüències produïx efectes tèrmics i inclou als rajos infrarrojos, les microones i les radiofrecuencia. Els efectes nocius d'este tipo de radiació estan subjectes a una àmplia discussió i a extensa investigació.

La radiació electromagnètica està formada exclusivament per fotons. Es caracterisa exclusivament per la freqüència de dita radiació que correspon al seu color. L'energia de certa radiació electromagnètica depén igualment de la freqüència i solament d'esta.