Anar al contingut

Buddleja davidii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Buddleja davidii (Buddleja davidii)

Buddleja davidii, cridada popularment arbust de les palometes, és una espècie pertanyent a la família de les escrofulariáceas. Originària del noroest de China i Japó, el seu us s'ha estés com planta ornamental pels jardins de tot lo món, pero en molts llocs s'ha comportat com espècie exòtica invasora.


Descripció

[editar | editar còdic]

Arbusto perennifolio que alcança uns 2-3 m d'altura. Fulls lanceoladas, de color vert pel fes i blanquecino pel envés. Entre primavera i autumne, les seues branques estovades porten en les seues extrems flors agrupades en inflorescència denses, de diversos colors segons la varietat, molt perfumadas. Estes atrauen a les palometas, que s'alimenten de la seua néctar.

Cultiu

[editar | editar còdic]

Requerix sols llaugers, be drenados, encara que aguanta els calizos. Clima templat, resistint la fredor sense dificultat. Exposició solejada. Es deu podar anualment en hivern, per a que es produïxquen nous brots que floriran en els seus extrems. Es reproduïx per esquejes, en hivernàcul de multiplicació.

Espècie invasora

[editar | editar còdic]

Buddleja davidii s'ha naturalizado en Austràlia[1] i en la major part de ciutats del centre i sur d'Europa, a on s'estén en facilitat per baldíos i jardins. Pot ser invasora en moltes regions, inclós les illes britàniques i Nova Zelanda. Ademés, en els EE. UU., s'ha naturalizado a partir d'escapes de cultius, i ha segut classificada com a planta amoladora en els estats d'Oregó i Washington.

En Espanya

[editar | editar còdic]

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Buddleja davidii va ser descrita per Adrien René Franchet i publicat en Nouvelles archives du muséum d'histoire naturelle, sér. 2, 10: 65. 1887.[3]

Etimologia

Buddleja: nom genèric otorgat en honor d'Adam Buddle, botànic i rector en Essex, Anglaterra.

davidii: epítet otorgat en honor d'Armand David, un misionero naturaliste francés que la va descobrir en 1869. Sinonímia:

  • Buddleja shaanxiensis Z.I.Zhang
  • Buddleja shimidzuana Nakai
  • Buddleja striata Z.I. Zhang
  • Buddleja striata Z.I. Zhang ex Govaerts
  • Buddleja striata var. zhouquensis Z.I. Zhang
  • Buddleja variabilis Hemsl.
  • Buddleja variabilis var. magnifica I.H.Wilson
  • Buddleja variabilis var. nanhoensis Chitt.
  • Buddleja variabilis var. prostrata C.K.Schneid.
  • Buddleja variabilis var. superba Veitch
  • Buddleja variabilis var. veitchiana Veitch
  • Buddleja variabilis var. wilsonii I.H.Wilson[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Buddleja davidii». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government, Canberra. Consultat el 18 de març de 2012.
  2. ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
  3. ↑ «Buddleja davidii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2013.
  4. ↑ Buddleja davidii en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. sér. 2, 10:65. 1887
  2. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. Buddleja davidii en GRIN
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Flora of China Editorial Committee. 1996. Flora of China (Myrsinaceae through Loganiaceae). 15: 1–387. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Hokche, O., P.I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P.I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  8. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  9. Norman, I. M. 1982. 176. Buddlejaceae. 16: 1–24. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg and Swedish Museum of Natural History, Göteborg and Stockholm.
  10. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Buddleja_davidii&oldid=596434»