Bulnesia retama

Bulnesia retama (Bulnesia retama)

Bulnesia retama és un arbre de chicotet porte de la família Zygophyllaceae que es distribuïx en el Gran Chaco i la Província Fitogeográfica del mont. Es dona en Sudamérica, particularment en Argentina, Paraguay i Perú.

Descripció

És un arbre de fins a 6 m d'altura, en zones humides o en aporte extra d'aigua, o ben arbust, en tronc ramificado des del sol, en zones intermiges. I, adopta la forma de mata, a voltes de poca altura, en zona àrida i/o ventosa. Pero sempre apareix la formació de cera sobre la superfície de les parts jóvens.

Tronc gros, curt, vert ceniciento, ramificado des de la base; branques grosses cilíndriques, poc ramificadas, planes i trencadices, quan jóvens en pubescencia adpresa, després glabrescentes i aixina cobertes d'una capa blanquecina que es polvorisa en tocar-la.

Fulls compostes, paripinadas, menudes, de 2-4 yugas de fins a 3 x 5 mm oblongas, mucronuladas, pubescentes; estos fulls només es troben en les branques molt jóvens ya que tenen poca permanència en la planta. 2-estípulas, de fins a 2 mm, ovoideas, agudes. Florés hermofroditas, grogues en dicasios bifloros; constituïxen la flor oficial de Sant Joan, Argentina. Frut càpsula 5-alada de 3 x 2,5 cm; llavor oblongoreniforme de 9 x 3 mm

Fullage caduc en foliación poc persistent, perden els fulls al començ de la floració. La planta s'activa en dispondre d'humitat. Els tallos i les branques són fotosintetizantes. El cicle de fixació de carbono és Carbono 3

Usos

Ha sofrit una intensa sobreexplotació, principalment per a vinyes, postes, llenya i cera.

La seua fusta és marró, negra, i verda (varia en color de verda oliva suau a chocolate), en nucs. El ritidoma (corfa) és majorment fi i groguenc lleu. La densitat d'esta fusta és entre 0,92 a 1,1 g/cm³.

S'ampra para gravats i quan es necessita una fusta durable. De la seua fusta s'extrau un tipo d'oli: oli de guaiac (o guayacol) per a ingredient de perfums. El seu resina pot obtindre's en solvents orgànics, empleada per a fer barniz i pintures obscures.

És apreciat per les seues propietats protectores de la pell humana en la seua essència. Dona un bon carbó i voltons d'alta calitat. Igniciona fàcilment, i produïx un fum fragant. Els natius de la regió del Chaco ampren la corfa per a tractar problemes d'estòmec.

Cera vegetal

De bona calitat, el procés de la qual d'obtenció consistix en extraure, per mig de poda, les branques portadores de la cera.

Un retamo gran de 5 m d'altura dona 300 kg de branques verdes (o 200 kg de branques seques), podent presentar una densitat promig de 30 individus/ha; en una producció d'uns 6 t de branques seques/ha

La poda es realisa aproximadament cada 7 anys en les àrees més favorables, per lo que la productivitat és d'uns 30 kg de branques seques per individu/any, en una producció d'1 t de branques seques/ha/any.

El rendiment de cera pura oscila segons el procediment amprat, entre un 2% a un 5%/t de brancada seca. La productivitat màxima per planta és d'uns 500 g per planta/any i per lo tant al voltant de 15 kg/ha/any. Estos valors disminuïxen cap als llocs de menors aportes hídrics, aplegant a valors de 3 a 5 kg de cera pura/ha/any. [1]

Ecologia

És l'espècie més austral del gènero, típicament argentina, li la considera evolutivamente convergent en Cercidium microphyllum de Norteamérica.

Taxonomia

Bulnesia retama va ser descrita per (Gillies ex Hook. & Arn.) Griseb. i publicat en Abhandlungen der Königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen 19: 106. 1874.

Sinonímia

• Bulnesia macrocarpa Phil.
• Bulnesia retamo var. weberbaueri Engl.
• Zygophyllum retama Gillies ex Hook. & Arn. basónimo

Noms comuns

Retamo (Argentina), calato (Perú)

Bibliografia

• Fustes comercials: descripcions, ilustracions, identificació, informació by H. G. Richter i M. J. Dallwitz
• Catàlec Web d'espècies forestals - Facultat de Ciències Agràries, Universitat Nacional d'Asunción