Buprestis splendens

Buprestis splendens (Buprestis splendens)

Buprestis splendens és un coleòpter de tamany gran (14-19 cm) de color vert metàlic, presentant les vores elitrales i la sutura de color roig cobrizo, carint per complet de #coloració groguenques. El pronoto és més estret que la base elitral i té una ornamentació molt marcada. Els élitro presenten quatre costelles poc eixints, i a voltes la tercera és poc manifesta; les interessaries(?) són amples, planes i estan densament puntuades. El dimorfisme sexual és pràcticament nul.

Distribució

Buprestis splendens es troba discontinuamente distribuït per Europa. No sobrepassa el Caucas ni els Urales i no s'ha citat ni en França, ni en Suïssa ni en les illes mediterrànees, per lo que es tracta d'una espècie relíctica del Terciario molt rara i esporàdica. En Espanya només s'han citat tres localisacions en les províncies de Granada, Càdis i Conca, encara que totes elles anteriors a 1970. Alguns autors opinen que les captures espanyoles corresponen a l'espècie Buprestis purulenta L., 1767, de distribució Neártica i que va ser introduïda accidentalment en fustes d'embalage.

Hàbitat i biologia

És una espècie que es desenrolla en fusta de coníferes i en especial de diferents espècies de Pinus europeus (P. sylvestris, P. nigra laricius, P. pinea, etc.). Les larves es desenrollen en la fusta de les coníferes anteriorment citades, encara que també s'han trobat en Larix decidua i Pinus leucodermis. Utilisen per al seu desenroll arbres debilitats o malalts, ya que esta espècie preferix per al seu desenroll fusta morta o casi morta, descortezada. No es coneixen els primers estadis larvarios ni la duració del cicle biològic, encara que degut a que tracta d'una espècie relativament gran i a que viu en ambients frets, permet supondre que presenta un cicle biològic llarc (de més d'un any).

S'ha observat que els adults volen sobre la part alta dels pins, zona en la que les femelles fan la posada, encara que també la fan en la fusta morta. Les femelles preferixen realisar la posada en fusta molt seca, per lo que l'extracció del bosc d'este tipo de material pot perjudicar, tant la supervivència d'esta espècie com la d'atres saproxilófagos.

Les dates de captura dels pocs adults que es coneixen en la península ibèrica indiquen que volen en la primavera, encara que resulta impossible establir la seua fenologia en tractar-se d'una espècie molt rara i esporàdica.

Estat de conservació

El principal enemic per a la conservació d'esta espècie és la destrucció del seu hàbitat a causa dels incendis i de les deforestació. Per lo tant la conservació de l'espècie dependrà de la conservació i del maneig dels boscs. La retirada troncs i branques velles d'arbres morts pot provocar un greu impacte sobre les poblacions d'esta espècie i este fet pot repercutir en la conservació de la mateixa.

Es troba en els llibres rojos Mundial i Nacional: Mundial: Conveni de Berna com a “espècie estrictament protegida”. Nacional: com a espècie vulnerable en el Llibre Rojo dels Invertebrats d'Espanya.