Butia witeckii

Butia witeckii és una espècie del gènero Butia de la família de les palmeres (Arecaceae). Habita en el centre-este de Sudamérica.

Distribució i hàbitat

Esta palmera es distribuïx en la regió central del estat brasileño de Riu Gran del Sur, en els municipis de Quevedos, Júlio de Castilhos, São Pedro do Sul, São Martinho dona Serra, a lo llarc del riu Toropí, i en altituts compreses entre els 300 i els 370 m s. n. m..

És un endemisme del districte fitogeográfico pampeano uruguayense, porció septentrional de la província fitogeográfica pampeana, en #latitut en a on comença a ecotonar en el districte fitogeográfico dels camps i malezales de la província fitogeográfica paranaense.

Creix en sols pedregosos, poc profunts i en llocs oberts, entre vegetació rala o de manera associada a vegetació pionera, arbustiva o arbòrea. Donada la seua exigència de llum solar directa, és rara en l'interior de capones selváticos o de selves marginals.

Taxonomia

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2011 pels botànics Kelen Purea Soares i Solon Jonas Longhi.

Localitat i eixemplars tipo i paratipo

l'eixemplar tipo va ser catalogat com: HDCF – 6213. La localitat tipo és: Brasil, Riu Gran del Sur, Quevedos, localitat de Quebra Dentes, 2 km al nort de la Usina de Quebra Dentes, 29º22’07,17”S 54º00’45,31W. Va ser colectado el 24 de març de 2011 per K. P. Soares, C. G. Redin i D. S. Brito.

L'eixemplar paratipo és el catalogat com HPL-11427, en localitat: Brasil, Riu Gran del Sur, Quevedos, localitat de Quebra Dentes, en pasturages; 30 km pel camí de terra cap a la ciutat de Toropi, colectada el 22 de març de 2009 per H. Lorenzi, R. Pimenta i K. Soares. Este eixemplar va ser descrit com una palmera solitària de 4 a 6 m d'altura, en tronc que mostra la base dels fulls caiguts; pinas blau-verdenc lluent, inflorescència ramificadas al nivell del 1° orde, fruts de polpa dolça-acidulada, molt fibrosa i de color groc.

Etimologia

el nom genèric Butia prové del nom vernàcul dau en Brasil als membres d'este gènero. El terme específic witeckii rendix honor al llinage de Leopoldo Witeck Net, ingenier forestal i professor de l'Escola Politècnica de l'Universitat Federal de Santa Maria. Witeck va ser qui va trobar primerament a este tàxon, ademés de colaborar en la seua investigació taxonómica i conservació.

Història natural i conservació

La floració d'esta palma ocorre en la primavera. El seu fructificació presenta un nivell màxim a finals de març i en abril. Possiblement a causa de precisar de més semanes per a desenrollar els seus grans fruts, el pico de la fructificació ocorre de manera més tardana que les atres espècies del gènero. Al ser de gran tamany, les seues llavors no solen ser predadas per insectes, pero sí ho fan les fardes grises (Sciurus ingrami).

Esta espècie està amenaçada per les activitats ganaderes i agrícoles. La població se situa de manera conjunta en la major població de Riu Gran del Sur d'una atra palmera també amenaçada per les mateixes raons: Trithrinax brasiliensis.

Característiques

Butia witeckii és una palma en estípite solitari, d'entre 3 i 6,1 m d'altura, cobert per restants de baïnes dels fulls vells, les que deixen cicatrius visibles, dispostes en espiral al voltant del tronc.

B. witeckii és similar a B. yatay i a B. paraguayensis, de les quals és possible reconéixer-la fàcilment pel tamany i el pes dels seus fruts madurs (en un llarc d'entre 3,6 a 5,6 cm i un ample de 3 a 4,1 cm, i pesos d'entre 23,6 a 43,05 g) i pel tamany, pes i format de l'endocarpi, el qual el d'esta és el més llarc i més pesat de tot el gènero Butia. Els poros de l'endocarpi exhibixen formes piramidals, especialment en el costat del pol germinativo, en raó de les 3 quillas llongitudinals que presenta. En comparació a qualsevol atra espècie del gènero, el mesocarpi del frut de B. witeckii és fibroso en extrem. Totes estes característiques es mantenen inclús en individus cultivats fòra del seu hàbitat natural.

Sobre B. paraguayensis es diferencia per presentar una altura més elevada en els eixemplars adults, i per posseir el raquis de l'inflorescència més allargat.

En lo concerniente a B. yatay, B. witeckii té a cada costat del raquis un número de pinas menor (43-61 contra 63-78 en B. yatay), sent les ubicades en el seu sector mig més curtes (40-65 contra 65-77 de B. yatay). L'epicarpi dels fruts no és de color roig com sol ocórrer en B. yatay. Ademés esta última presenta en cultiu un ritme de creiximent més accelerat.