Càpsules Fénix
Les càpsules Fénix varen ser tres càpsules de rescat usades per a traure als 33 miners atrapats després del solsida de la mina Sant Josep de 2010.[1]
Les càpsules en qüestió varen ser dissenyades per Alejandro Poblete (1950), ingenier mecànic chilé de l'Universitat de Concepció i extrabajador de Codelco.[2][3][4][5][6] Posterior a això varen ser construïdes pels Drassanes i Maestranzas de l'Armada (ASMAR), els quals les varen batejar Fénix, en honor a la llegendària au que després de consumir-se en el fòc renaixia de les seues cendres. Per al rescat, només es va ocupar la Càpsula Fénix 2.
Descripció
[editar | editar còdic]
Les càpsules Fénix varen ser dissenyades per l'Ingenier i extrabajador de Coldelco Chile Divisió El Tinent, Alejandro Poblete i posteriorment manufacturadas per l'Armada de Chile, en colaboració en l'agència espacial nortamericana NASA. Tenen un diàmetro de 54 cm i 8 chicotetes rodes en les parts superior i inferior, en un sistema per a permetre movilitat dins d'un ducto. Ademés posseïxen un arnés per a un ocupant, un suministrament d'oxigen i un micròfon en parlantes, els quals varen ser usades per a conectar als miners en els rescatistas que es trobaven en la superfície.
Fénix és una versió desenrollada[7] de la cridada 'bomba-Dahlbusch', un tubo de metal en el qual es va conseguir rescatar a miners enterrats. Els ingeniers de la mina alemana Dahlbusch, en Gelsenkirchen, varen inventar la primera càpsula de rescat en 1955.
La càpsula de metal va ser utilisada en vàries accions de rescat entre 1956 i 1957. L'espectacular salvataje en 1964 en Lengede, en Baja Sajonia (Alemània), d'onze miners, que varen permanéixer 14 dies en una galeria despuix d'un accident miner, va fer mundialment famosa a la 'bomba Dahlbusch' [12] archivat en Wayback Machine..[8]
![[12]](https://web.archive.org/web//http://land-der-erfinder.de/wp-content/uploads/2003-09-25_8-5-2_bergbau_grubenungluecke_wunder2_3.jpg){kind=link}
Oficialment es varen crear tres prototips de la càpsula:
- La Fénix 1, tenia un diàmetro una miqueta major que el de les atres dos càpsules, i va ser usada per a realisar proves en ducto que havia segut creat pel trepe o trépano Schramm T-130 enviat des d'Alemània,[9][10] a on va descendir fins a una profunditat de 610 metros.[11]
- La Fénix 2 va ser operada per mig d'un sistema de polea austríac i va ser usada durant tot el procediment de rescat dels miners.
- La Fénix 3 va ser posada en reserva i no va aplegar a ser usada.
Les càpsules Fénix 1 i 2 són bessones i tenen un diàmetro de 54 cm, una llongitut de 3,98 m, un sistema de desacople per a separar-les en dos parts i 5 chicotetes rodes (centralizadores) de 15 cm de diàmetro en les parts superior i inferior, les que varen permetre evitar el contacte i mantindre centralisada la càpsula en el seu total recorregut dins del ducto. La Fénix 3 té un diàmetro de 54 cm, una llongitut de 3,445 m i no té sistema de desacople.
Estos dissenys varen ser desenrollats exclusivament per a este rescat, considerant totes les variables de les condicions del pique terminat, tals com sortejar singularitats pels canvis de diàmetro, inclinament, arribada al refugi, ventilació, contacte i uns atres.
El comandant en cap de l'armada chilena, l'almirant Edmundo González Roures va mencionar que ASMAR també havia construït una quarta càpsula, que no obstant no va ser traslladada als voltants de Copiapó, ademés de que el disseny de les mateixes seria patentat.[12]
Varis dels principals mijos de notícies varen mostrar en els seus respectius llocs en Internet ilustracions del disseny bàsic de la Fénix.[13][14]
Les càpsules després del rescat
[editar | editar còdic]
Després d'haver-se realisat l'exitós rescat dels 33 miners el 13 d'octubre de 2010, la possessió de la Fénix 2 va ser objecte d'una disputa entre el governe central de Chile, ASMAR i la municipalitat de Copiapó.[15]
El govern chilé va anunciar que la càpsula realisaria un viage a través de tot el país, [16] començant en la seua exhibició en la Plaça de la Constitució de Santiago de Chile.[17] A mitan de 2011 la càpsula va ser exhibida en la mega mostra Tecnópolis, en Vila Martelli, Argentina, sent la seua primera exhibició fòra del país. Des del 3 d'agost de 2011 la càpsula Fénix 2 es troba instalada en el Museu Regional de Atacama en Copiapó.[18] El que la Càpsula Fénix 2, siga part de la colecció del Museu Regional de Atacama, en Copiapó, es deu a que els mateixos miners varen opinar que devia estar en este Museu, com al treball dels professionals historiadors del Museu, que varen ser convencent a la comunitat i a les autoritats que esta peça representava una part fonamental de l'història contemporànea de la regió, i per lo tant devia ser exhibida en el Museu.
La Fénix 1 va ser exhibida durant l'Exposició Universal de Shanghái de 2010.[19]
Alguns experts en subastes han estimat que la Fénix 2 podria valdre fins a USD 1 milló. El tasador Dominic Winter, de Gloucestershire (Anglaterra), va dir al respecte que “La càpsula és un icon del sigle XXI i simbolisa moltes coses incloent el triumfo de l'esperança i de l'esperit humà sobre l'adversitat, el treball d'equip i tecnologia sobre la naturalea i la miríade d'històries de l'ascens dels 33 miners i les seues famílies. La càpsula serà reconeguda pel món sancer per les décades per vindre i seria una atracció turística principal per a qualsevol museu de ciència o de cultura popular, el qual és la seua llar més llògica”.[20]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 27 d'octubre de 2010.
- ↑ «Alejandro Poblete, dissenyador de la Càpsula Fénix II: “La Fénix II deuria quedar-se en Copiapó”». Consultat el 22 de març de 2024.
- ↑ «seu-destí-hi ha-que-consultar-a-els-33-miners.html ». Consultat el 11 d'agost de 2015.
- ↑ «[2]». Consultat el 11 d'agost de 2015.
- ↑ «[3]». Consultat el 11 d'agost de 2015.
- ↑ «seu-destí-degueren-tindre-la-els-miners/2010-10-19/072601.html ». Consultat el 11 d'agost de 2015.
- ↑ «[4]». Consultat el 6 d'agost de 2014.
- ↑ «[5]».
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[6]». Consultat el 6 d'agost de 2014.
- ↑ «[7]». Consultat el 27 d'octubre de 2010.
- ↑ «[8]». Consultat el 27 d'octubre de 2010.
- ↑ Fenix 2 Rescue Capsule, side view, opened, (Càpsula de Rescat Fenix 2, vista lateral, oberta”), ABC News Online Graphic, 14 de setembre de 2010.
- ↑ Fenix 2 Rescue Capsule, top view, opened (“Càpsula de Rescat Fénix 2, vista superior, oberta”), ABC News Online Graphic, 14/9/2010.
- ↑ «[9]». Consultat el 27 d'octubre de 2010.
- ↑ «[10]». Consultat el 27 d'octubre de 2010.
- ↑ «a-ser-exhibida-des de-hui.shtml ». Consultat el 27 d'octubre de 2010.
- ↑ Paul-Edouard Martin. «instalar-la-capsula-Fenix-II-en-el-Museu-Regional-de-Atacama.aspx En emoció varen instalar la càpsula Fénix II en el Museu Regional de Atacama». El Diari de Atacama. Consultat el 15 d'agost de 2011.
- ↑ «[11]». Consultat el 27 d'octubre de 2010.
- ↑ Chile miners: rescue capsule could be worth $1million (“Miners chilens: càpsula de rescat podria valdre $1 milló”, Laura Roberts, en el Daily Telegraph de Londres, 15 d'octubre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cápsulas Fénix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.