Càrrega hueca

Secció d'un proyectil HEAT en la configuració de càrrega hueca visible en el seu interior; el con buit de coure està en la part superior del proyectil; just baix del con, la zona groga conté l'explosiu.

La càrrega hueca és una tècnica de construcció de proyectilés explosius. Consistix en redirigir i concentrar la força de l'explosió del proyectil, en la finalitat de superar un blindage.

El principi de la càrrega hueca consistix bàsicament en aprofitar la força de l'explosió de la càrrega del proyectil de càrrega hueca per a fondre el metal d'un blindage. El proyectil impacta contra el blindage enemic, es detona la càrrega explosiva i per la forma en que està disposta és proyectada cap a davant, en força i velocitat de 8000 m/s i 10 000 kg/cm² de pressió. L'efecte s'incrementa afegint un recobriment metàlic en forma de con invertit a l'explosiu; este recobriment és fos per la detonació, formant-se un dart semilíquido que és proyectat contra l'acer enemic fonent el blindage.

L'efecte es conseguix disponent l'explosiu en forma cóncava (forma de tazón buit) o cònica al voltant d'un con, generalment de coure. En produir-se l'explosió, la força d'esta «rebota» en l'interior del con, desviant-se de forma perpendicular a les parets d'est. L'efecte resultant és una suma de les components normals en el centre del con, convertint-se en una chorrada de gasos (plasma) a alta pressió i temperatura, que arrastra al metal fos del propi con i ho proyecta cap al punt d'impacte del proyectil, en lo que es produïx un efecte de penetració de fins a 30 o 40 cm en formigó o acer.

L'àngul més adequat per al con és 60 graus, també cal optimisar la distància de la base del con al blindage en lo que es millora sensiblement el poder de penetració, este sistema de dispondre l'explosiu en forma de càrrega hueca es basa en l'efecte Munroe.

Els panels separadores (planches metàliques, o reixetes de metal) disposts a uns decímetros de distància del blindage principal, anulen casi per complet els efectes d'este tipo de munició.

Va començar a utilisar-se en la Segona Guerra Mundial, per part d'Estats Units en les seues bazoocas, capturats i copiats per Alemània, en les seues armes personals anticarro Panzerfaust. Durant la guerra del Golf, els tancs M1 Abrams nortamericans varen utilisar el proyectil de càrrega hueca STalbot i varen destruir molts T-62 i T-55 en penetrar la coraza d'estos, incinerar a la tripulació i posteriorment fer detonar tots els explosius en el seu interior.