Anar al contingut

Cèlula fotoelectroquímica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una cèlula fotoelectroquímica, també cridada cèlula solar fotoelectroquímica (en anglés Photoelectrochemical cell o PEC), és un dispositiu que permet la generació de manera simultànea o independent tant d'energia elèctrica com d'una substància química d'interés, per mig d'una reacció electroquímica induïda per efecte fotoeléctrico.

Un eixemple d'aplicació és la cèlula fotolítica que servix per a la generació d'hidrogen per electrólisis del aigua.

La Cèlula de Grätzel, inventada en l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPTL, Suïssa) i que imita de manera artificial el fenomen de la fotosíntesis, és un tipo de cèlula solar fotoelectroquímica que es troba en desenroll com a tecnologia alternativa per a la generació d'energia renovable.

Desenroll

[editar | editar còdic]

En 1972 es va conseguir descompondre aigua i obtindre chicotetes cantitats d'hidrogen exponent una cèlula en un ànodo de diòxit de titani (TiO2) a la llum solar. A pesar de que l'eficiència obtinguda i el rendiment observats varen ser molt baixos, es va poder demostrar que això es devia a que el TiO2 solament podia absorbir la part ultravioleta de l'espectre solar, obrint-se per això la possibilitat d'investigar sobre com desplaçar la seua resposta cap al espectre visible.[1]

No va ser fins a principis dels anys 1990 quan es va poder trobar una formulació satisfactòria per a la composició de fotoánodo que es va basar en l'ocupació de diòxit de titani nanoporoso (nc-TiO2) en combinació en un aditiu colorant sensitivisant.[2] Anteriorment, varen ser moltes les substàncies alternatives ensajades que varen resultar sensibles al fenomen de corrosió per fotocomposició o tèrmicament inestables.

El progrés en la formulació va permetre des de llavors aumentar el rendiment de les cèlules basades en nc-TiO2 nanoestructurado sensitivado en colorant fins al llindar del 10%, suficient per a permetre la construcció en el 2001 de la primera planta de producció de cèlules fotoelectroquímica a escala comercial en Austràlia.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. A. Fujishima and K. Fonda, “Electrochemical photolysis of water at a semiconductor electrode”, Nature 238,37 (1972).
  2. B. O' Regan and M. Grätzel, “A low cost, high efficiency solar cell based on dye sensitized colloidal TiO2 films”, Nature 353, 737 (1991)
  3. Enllaç extern: Documente de la companyia STI, pdf en anglés