Cèlula fotoelectroquímica
Una cèlula fotoelectroquímica, també cridada cèlula solar fotoelectroquímica (en anglés Photoelectrochemical cell o PEC), és un dispositiu que permet la generació de manera simultànea o independent tant d'energia elèctrica com d'una substància química d'interés, per mig d'una reacció electroquímica induïda per efecte fotoeléctrico.
Un eixemple d'aplicació és la cèlula fotolítica que servix per a la generació d'hidrogen per electrólisis del aigua.
La Cèlula de Grätzel, inventada en l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPTL, Suïssa) i que imita de manera artificial el fenomen de la fotosíntesis, és un tipo de cèlula solar fotoelectroquímica que es troba en desenroll com a tecnologia alternativa per a la generació d'energia renovable.
Desenroll
[editar | editar còdic]En 1972 es va conseguir descompondre aigua i obtindre chicotetes cantitats d'hidrogen exponent una cèlula en un ànodo de diòxit de titani (TiO2) a la llum solar. A pesar de que l'eficiència obtinguda i el rendiment observats varen ser molt baixos, es va poder demostrar que això es devia a que el TiO2 solament podia absorbir la part ultravioleta de l'espectre solar, obrint-se per això la possibilitat d'investigar sobre com desplaçar la seua resposta cap al espectre visible.[1]
No va ser fins a principis dels anys 1990 quan es va poder trobar una formulació satisfactòria per a la composició de fotoánodo que es va basar en l'ocupació de diòxit de titani nanoporoso (nc-TiO2) en combinació en un aditiu colorant sensitivisant.[2] Anteriorment, varen ser moltes les substàncies alternatives ensajades que varen resultar sensibles al fenomen de corrosió per fotocomposició o tèrmicament inestables.
El progrés en la formulació va permetre des de llavors aumentar el rendiment de les cèlules basades en nc-TiO2 nanoestructurado sensitivado en colorant fins al llindar del 10%, suficient per a permetre la construcció en el 2001 de la primera planta de producció de cèlules fotoelectroquímica a escala comercial en Austràlia.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A. Fujishima and K. Fonda, “Electrochemical photolysis of water at a semiconductor electrode”, Nature 238,37 (1972).
- ↑ B. O' Regan and M. Grätzel, “A low cost, high efficiency solar cell based on dye sensitized colloidal TiO2 films”, Nature 353, 737 (1991)
- ↑ Enllaç extern: Documente de la companyia STI, pdf en anglés
- Archivat el 30 de setembre de 2006 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Célula fotoelectroquímica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.