Còdic de barres

Erro al crear miniatura:

Còdic de barres

Erro al crear miniatura:

Còdic de barres 6340100249120000728300007

El còdic de barres és un còdic basat en la representació d'un conjunt de llínees paraleles de distinta gruixa, color i espayat que en el seu conjunt contenen una determinada informació, és dir, les barres i espais del còdic representen chicotetes cadenes de caràcters. D'esta manera, el còdic de barres permet reconéixer ràpidament un artícul de forma única, global i no ambigua en un punt de la cadena llogística i aixina poder realisar inventari o consultar les seues característiques associades.

La correspondència o mapage entre l'informació i el còdic que la representa es denomina "simbologia". Estes simbologia poden ser classificades en grups atenent a dos criteris diferents:

• Contínua o discreta: una simbologia contínua és aquella en la que els caràcters individuals no es poden interpretar per sí mateixos. Açò és pel fet de que els caràcters comencen en una barra i finalisen en un espai que "termina" en la barra inicial del següent caràcter. Un caràcter no pot ser interpretat individualment, ya que no hi ha manera de conéixer l'ample de l'últim espai sense saber on escomença el següent caràcter. Les simbologia contínues normalment implementen algun tipo de barra de terminació especial o una seqüència de terminació, tal que l'últim espai de l'últim caràcter de senyes acaba per mig de la barra de terminació. Pel contrari, una simbologia discreta és aquella en la que tots i cada u dels caràcters codificats en el símbol poden ser interpretats individualment sense tindre en conte al restant del còdic de barres. Estes simbologia tenen caràcters que comencen i terminen en una barra, i estan separats per certa cantitat d'espai en blanc. L'espayat entre caràcters no du cap informació, el seu únic comés és el de separar els mateixos.
• Bidimensional o multidimensional: en les simbologia bidimensionales les barres poden ser amples o estretes. No obstant, les barres en les simbologia multidimensionales són múltiples d'un esgambi determinat (X). D'esta forma, s'ampren barres en esgambi X, 2X, 3X i 4X.

Història

La primera palesa de còdic de barres va ser otorgada el 7 d'octubre de 1952 (US Patent #2,612,994) pels inventors Joseph Woodland i Bernard Silver en Estats Units. L'implementació va ser possible gràcies al treball dels ingeniers Raymond Alexander i Frank Stietz. El resultat del seu treball va ser un método per a identificar els vagons del ferrocarril utilisant un sistema automàtic. No obstant, no va ser fins a 1966 quan el còdic de barres va començar a utilisar-se comercialment i recent va tindre èxit comercial en 1980.

Nomenclatura bàsica

• Mòdul: és l'unitat mínima o bàsica d'un còdic. Les barres i espais estan formats per un conjunt de mòduls.
• Barra: l'element obscur dins del còdic. Es fa correspondre en el valor binario 1.
• Espai: l'element clar dins del còdic. Es fa correspondre en el valor binario 0.
• Caràcter: format per barres i espais. Normalment es correspon en un caràcter alfanumèric.

Erro al crear miniatura:

Funcions tècniques dels caràcters continguts en un còdic de barres:
1) Quiet Zone (esquerra i dreta).
2) Caràcter inicie (dreta).
3) Caràcters de senyes.
4) Checksum (dígit verificador).
5) Caràcter terminació (esquerra).

Eixemple de senyes contingudes en un còdic de barres GTIN 13:

Erro al crear miniatura:

• P: prefixe GS1 (per eixemple, el número 84 correspon a Espanya).
• Còdic d'empresa: còdic assignat a les empreses registrades (5 a 8 dígits, completats en zeros a l'esquerra).
• Còdic de producte: dígits en blanc per al propietari de la marca.
• C: dígit de control.