Còndil
Un còndil és la cap, protuberància o eminència redonejada en l'extremitat d'un os que encaixa en el buit d'un atre per a formar una articulació. La superfície articular del còndil és convexa en dos direccions i la de l'os que ho rep és cóncava en dos direccions.
La seua millor classificació és com a segment d'elipsoide, que és realment la seua morfologia, i la que ho separa de les superfícies articulares de enartrosis o trocoide.
Té dos eixos de moviment: eix travesser (flexión i extensió) i eix sagital (abducció —separar del cos— i aducción —acostar al cos—).
Ossos humans
[editar | editar còdic]Varis ossos del cos humà posseïxen còndils: El maxilar inferior termina en les seues dos extremitats, en còndils que s'articulen en els temporals del cràneu (articulació témporomandibular). Per la seua banda, el fèmur conta en dos còndils en la seua extremitat inferior que, junt en la tébea, i ròtula, conforma l'articulació de la genoll.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cóndilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.