Cabernet franc
La cabernet franc és una dels raïms tinto més plantades en el món. S'usa, sobretot, per a mesclar-se en la cabernet sauvignon i la merlot en el vi de Bordeus, pero també es pot vinificar sola, com en el vi chinon del Loira. Ademés, es fa com va vindre de gèl per a produir vins varietales i de mescla en Estats Units i Canadà.
La cabernet franc és més llaugera que la cabernet sauvignon,[1] i produïx un lluminós i clar vino tinto[2] que contribuïx a la finura i deixa un aroma a pebre en mesclar-se en raïms més robusts. Depenent de la regió en la que creix i de l'estil del vi, pot tindre aromes adicionals com a tabac, frambuesa, pimentó, grosella negra i violetas.
Els èxits de la cabernet franc en Bordeus es remonten a finals de el XVIII, encara que ha segut plantada en el Loira des de molt abans. Els anàlisis de ADN indiquen que la cabernet franc és un dels pares de la cabernet sauvignon, la merlot i la carménère.[3]
Història
[editar | editar còdic]Es creu que la cabernet franc es va establir en la zona de Libourne, al suroest de França, en algun moment de el XVII, quan el moradura Richelieu va transportar esqueixos de la vinya des de la vall del Loira. Varen ser plantats en l'abadia de Bourgueil, baix els contes d'un abad cridat Bretón, el nom del qual es va associar al raïm. En el XVIII, es varen trobar plantacions de cabernet franc en Fronsac, Pomerol i Saint-Émilion destinades a la producció de vi de bona calitat.
La popularitat de la cabernet sauvignon va créixer en els sigles XIX i XX, i es va observar el gran semblat en la cabernet franc per lo que es varen estendre les teories sobre la seua relació. En 1997, l'evidència de el ADN va mostrar que la cabernet franc havia segut creuada en la sauvignon blanc per a produir la cabernet sauvignon.[4]
Viticultura
[editar | editar còdic]
En general, la cabernet franc és molt similar a la cabernet sauvignon, pero brota i madura a lo manco una semana abans. Açò permet a la vinya adaptar-se a climes llaugerament més frets que els de la cabernet sauvignon, com els de la vall del Loira. En Bordeus, les plantacions de cabernet franc són un "segur" contra les inclemències del temps de la collita que podrien danyar les plantacions de cabernet sauvignon. El seu brot primerenc les fa susceptibles als perills de la viticultura com el coulure primerenc en l'estació de creiximent.[4] La vinya és vigorosa i ergida, en pell obscura i fulls en cinc lòbuls. Les arracades són allargades i de tamany chicotet o mijà. Els raïms són molt chicotetes i d'un color blau obscur, en pells fines.[2] La cabernet franc és més propensa a la mutació que la cabernet sauvignon, pero menys que la pinot noir.[5]
La cabernet franc es pot adaptar a una àmplia varietat de sols pero pot prosperar en sols d'arena i tiza, produint vins més pesats i en més cos ahí. En la vall del Loira, el terruño aporta diferències entre els vins que es poden percebre entre els raïms que han creixcut en terrats de gravilla o en ales de toba. El raïm pot produir alts rendiments, produint un excés de cultiu vins en més notes a herbes verdes.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.«DNA analysis reveals mysterious past of Cabernet Sauvignon». Discovery Channel. Archivat des d'el [{{{url}}} original], el 8 de març de 2008. Consultat el 19 d'abril de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 «Cabernet Franc». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2011.
- ↑ Jancis Robinson, Julia Harding i José Vouillamoz (2013). Wine Grapes: A complete guide to 1,368 vaig vindre varieties, including their origins and flavors, pp. 347-348. ISBN 978-1-846-14446-2.
- ↑ 4,0 4,1 J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine" Third Edition pg 118-119 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
- ↑ 5,0 5,1 Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 44-45 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabernet franc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.