Cabildo de ballesteros (Molina d'Aragó)

El Cabildo de Ballesteros de Molina d'Aragó va ser una institució militar creada en l'Edat Mija per a contribuir a la defensa del señorío de Molina, ubicat en l'actual província de Guadalajara.

El patró del Cabildo era Sant Sebastià, la festivitat del qual se celebra el dia 20 de giner.

Història

Vista general del castell i la ciutat de Molina d'Aragó.

Algunes fonts senyalen que el Cabildo de ballesteros va ser fundat en 1259, pero atres autors afirmen que va ser fundat en abril de 1284 per Blanca Alfonso de Molina, que va ser la quinta senyora de Molina i Taula entre 1272 i 1293, i era filla de l'infant Alfonso de Molina i neta d'Alfonso IX de León. I diversos autors senyalen que, de la mateixa manera que va ocórrer en el Cabildo de cavallers de Molina d'Aragó, els seus orígens es relacionen en els numerosos conflictes bèlics, sobretot fronteriços i en el regne d'Aragó, que afectaven al señorío de Molina.

Al principi, el Cabildo va estar compost per 25 ballesteros d'orige pechero, els noms del qual figuren en la carta fundacional del Cabildo, que, a canvi de mantindre dos ballestes sempre preparades, estaven exents de pagar pits, demanats i monedes, i ademés eren beneficiats en sal i llibrell. Pero Blanca Alfonso de Molina únicament va establir els privilegis que gojarien els components del Cabildo, pero no li va otorgar a este constitucions, lo que va provocar que, a principis de el XIV, el número de ballesteros que ho componien haguera quedat molt reduït, per haver fallit molts dels seus membres, i no haver establit la seua substitució per atres nous.

I, per tot això, la reina María de Molina, que va heretar el señorío de Molina despuix de la mort, en 1293, de la seua germanastra, Blanca Alfonso de Molina, va concedir un privilegi al Cabildo en 1302, a petició dels seus membres, en el que s'establia que quan fallira un dels ballesteros deuria ser reemplaçat per un atre individu elegit per ells i, al mateix temps, la reina va ampliar el número dels components del Cabildo a 50, en lloc de 25, i va confirmar els privilegis d'exenció, i els de que els ballesteros serien beneficiats en sal i llibrell, que la seua germanastra els havia concedit.

L'objectiu del Cabildo era defendre els castells i fortalees del señorío, entre els que destacaven els castells de Molina d'Aragó, Zafra i Taula, i la pròpia ciutat amurallada de Molina d'Aragó. I a voltes, quan hi havia guerres, el Cabildo era reforçat en la presència de nous membres i aplegava a alcançar la sifra de cent ballesteros, com va ocórrer en maig de 1373, quan el señorío de Molina pertanyia al regne d'Aragó, i en 1374, quan la ciutat saragossana de Daroca es va vore obligada a enviar huit ballesteros per a defendre el castell de Zafra dels atacs del rei Enrique II de Castella. I per a celebrar les seues juntes i tractar els assunts relatius a les seues regles i estatuts, els Cabildos de cavallers i ballesteros molineses es reunien en l'iglésia de Santa María de l'Antiga de dita ciutat.

Els privilegis que posseïa el Cabildo varen ser confirmats pels reis Juan I, en 1389, Enrique III, en 1393, i Juan II, en 1407, i entre ells figurava la multa de 600 maravedís que deurien pagar tots aquells que, d'alguna manera, molestaren al Cabildo. I els ballesteros es varen amparar en dits privilegis, com senyalen alguns autors, per a negar-se a satisfer, en 1479, el demanat de certs maravedís que Rodrigo Orejón, corregidor de Molina d'Aragó, va intentar exigir-los eixe any.

El sepeli de Sant Sebastià. Alejandro Ferrant i Fischermans. 1877. (Museu del Prat).

En un document del Cabildo de 1478 , consta que la principal activitat econòmica en Molina d'Aragó era la agricultura de pans, i que en el Cabildo de ballesteros estaven inclosos tots els agricultors de la ciutat, lo que significaria que en esta solament hi havia 50 agricultors, pero alguns autors senyalen que, provablement, l'autor o els autors del document varen intentar senyalar que els 50 ballesteros del Cabildo eren agricultors. I en el mateix document de 1478, els ballesteros varen denunciar que la desídia dels regidors de la ciutat, que eren grans propietaris de raberes, havia permés que el ganado, i fonamentalment les ovelles, pastaran en les terres cultivades, ocasionant danys i perjuïns, i també que dits regidors havien consentit que la major part de les dehesas boyales del señorío es transformaren en pastures per al ganado oví.

Despuix d'una epidèmia de pesta que va assolar el señorío de Molina d'Aragó en 1501, i que va rebrotar en 1509 i 1519, el Cabildo va començar a construir a les seues expensas l'Ermita de Sant Sebastià, que va ser dedicada al seu patró i es va acabar d'edificar en 1523. I el Cabildo va designar llavors a Sant Sebastià com el seu patró definitivament.

En la década de 1520 el Cabildo de ballesteros va adoptar alguns elements propis de les confraries assistencials, de la mateixa manera que el Cabildo de cavallers de Molina d'Aragó, o religioses, i durant l'Edat Moderna, al prioste del Cabildo li va correspondre el privilegi d'entregar les vares de justícia. En 1537 el Cabildo de ballesteros i el Cabildo de clercs de Molina d'Aragó varen acordar que este últim s'encarregaria de celebrar els oficis religiosos en honor de Sant Sebastià, patró dels ballesteros.

En 1768, durant el regnat de Carlos III, els Cabildos de cavallers i ballesteros de Molina d'Aragó varen ser suprimits, encara que el de cavallers sobreviu en l'actualitat baix el nom de Confraria i Orde Militar del Mont Carmelo, la patrona del qual és la Verge del Carmen.