Cacajao melanocephalus
El uacarí de cap negre, colimocho, chucuto, mico rabón o uakari dorat (Cacajao melanocephalus), és una espècie de primat platirrino arborícola suramericà.[1] Habita en la Amazònia, en boscs de galeria i inundables en territori de Colòmbia, Veneçola i Brasil. Este animal, va ser descrit per primera volta per Humboldt en 1812, qui ho va nomenar Simia melanocephalus.
El seu major característica és la seua coa curta i grossa, el pelaje negre en pates davanteres i cap, roig en la seua part posterior, i groc arena en la seua esquena. És una de les espècies més grans de la família Pitheciidae. El seu pes és d'al voltant de 2,7 kg, i aplega a medir 54 cm del cap a la coa. La seua dieta es basa principalment en llavors i fruts, no obstant pot aplegar a consumir alguns vertebrats menuts i invertebrats. Conta en una dentadura per a la dieta basada en llavors, en caninos i incisius grans i prominents.
És un primat diürn i arbòreu que es congrega en grups d'entre 20 a 200 individus. Les femelles paren una crío per volta, la qual està subjecta a la vigilància i conte per part dels adults. Es desplacen principalment en posició cuadrúpeda i són prou actius sobre el dosel arbòreu botant grans distàncies entre les breches del bosc.
En la Llista Roja de la UICN es considera com a espècie baix preocupació menor, i es troba llistat en l'apèndix I de la CITES. No obstant, són vulnerables a la caça per part dels natius de les selves que habita. Es troba protegit en llocs com la Reserva nacional natural Nukak i la Reserva Puinawai en Colòmbia, i el Parc nacional Jaú en Brasil.