Anar al contingut

Cado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Secció del perfil d'un cado.

El cado, cadus o kados (


[2] Els eixemplars per a transport i almagasenament es descriuen com vasijas redones i sense peu —en apariència bulbosa—, de 20 a 30 centímetros i en una àmplia obertura; disponien d'una o dos torres en les que podia nugar-se una corda per al seu maneig. Un kados (plural kadoi), una gerra de ceràmica gran i cóncava en una boca ampla i dos chicotetes torres verticals, era un recipient per a almagasenar líquits. Es nugava en una corda per al seu transport.[3] Una inscripció grega de el III gravada en una tablilla de bronze commemora la compra de 40 cados plens a un preu de 3 estateros per cado.[4]

En la lliteratura clàssica de l'Antiga Roma, kados denomina un tipo de gerra de vi, i com metonímia de vi pels poetes de l'época d'Augusto.[5]

En Roma, el cadus també era una unitat de mida per als vins grecs, corresponent a la metreta, és dir, aproximadament 39,4 litros, mentres que l'unitat de mida per als vins romans era el ánfora romana.[5] També és provable que s'usara per a almagasenar farina.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fatás y Borrás, 1993, p. 62.
  2. «Pottery» (en en). classics.upenn.edu. Consultat el 2025-08-04.
  3. «Sundries» (en en).
  4. (2016) Archeologia a Massa (en it), Edizioni Nuova Cultura, p. 79. ISBN 978-88-6812-727-5.
  5. 5,0 5,1 «Kados» (en en). Brill's New Pauly. Archivat des d'el original, el 2019-002-14. Consultat el 2025-08-04.
  6. Michel Gras (2005). Mélanges de l'Ecole française de Rome (en fr), Ecole française de Roma, p. 876. ISBN 978-27-2830-745-6.

Bibliografia

[editar | editar còdic]