Caiguda dels àngels rebels

La caiguda dels àngels rebels és un oli del pintor renaixentiste flamenc-holandés Pieter Brueghel el Vell, realisat en 1562. Actualment és conservat i exhibit en els Museus Reals de Belles arts de Bèlgica en Brusseles.
Descripció
[editar | editar còdic]Pintat a lo llarc de l'any 1562, la representació de Brueghel d'este tema s'inspira en un passage del Apocalipsis (12, 2-9)[1] i revela la profunda influència d'Hieronymus Bosch, especialment en les figures grotesques dels àngels caiguts, caracterisats com a mònstruos mitat humans, mitat animals.Comparar detalls en galeria Junt a Dulle Griet i El triumfo de la Mort, de dimensions similars, La caiguda dels àngels rebels va ser provablement pintada per al mateix coleccioniste i destinada a formar part d'una série.[2]
La composició, en una figura central situada entre moltes figures menors, va ser repetida per Brueghel vàries voltes al voltant d'eixos anys, no només en atres pintures com Dulle Griet sino també en una série de gravats dels Vicis i les Virtuts que ell havia completat per a l'editor de Amberes Hieronymus Cock.[3] El conflicte entre el ben i el mal, el vici i la virtut, és un tema recurrent en l'obra de Brueghel:[4] en este quadro, l'Arcàngel Miguel i els seus àngels són representats en l'acte d'expulsió dels àngels rebels del Cel; va ser l'Orgull el pecat que va causar la caiguda de Lucifer i els seus companyers.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caída de los ángeles rebeldes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.