Dulle Griet

Dulle Griet

Dulle Griet, també coneguda com La loca Meg, que podria traduir-se lliteralment a l'espanyol com «La loca Rita», és una pintura de Pieter Brueghel el Vell, actualment en el Museu Mayer van donen Bergh d'Amberes, Bèlgica. Es tracta d'un panel en unes dimensions de 115 centímetros d'alt i 161 d'ample. Va ser eixecutada en l'any 1563.

Dulle Griet és una figura del folclore flamenc, protagoniste d'esta pintura de Brueghel. Es representa a una dòna llauradora, la loca Meg, que dirigix a un eixèrcit de dònes a rapar l'Infern.

Dulle Griet també protagonisarà una pintura dels anys 1640 del pintor també flamenc David Teniers el Jove. Ademés, apareix com un personage menor en l'obra teatral de l'any 1982, escrita per Caryl Churchill titulada Top Girls i és el heroïna d'un còmic de Suske i Wiske.

Tinta i gouache sobre paper, del mateix pintor, datat en 1561. Museu Palau d'Art de Düsseldorf.

Història i descripció

La firma i la data d'esta pintura són illegibles, pero la seua estreta similitut estilística i de composició en Caiguda dels àngels rebels i El triumfo de la Mort, feya provable que fora pintada cap a 1562 i destinada a una série. Com eixes imàgens, Dulle Griet deu molt a El Bosco. Una restauració en 2018 va revelar que va ser pintada en 1563, poc en acabant de que el pintor es mudara a Brusseles.

El biógraf més primerenc de Brueghel, Karel van Mander, en 1604, va descriure la pintura com "Dulle Griet, que està mirant la boca de l'infern". Va formar part de les coleccions de Rodolfo II, emperador del Sacre Imperi Romà, i va ser saquejada per les tropes sueques en 1648, reapareixent en Estocolm en 1800. El coleccioniste d'art Fritz Mayer Van Donen Bergh la va descobrir en 1897 en una subasta en Colónia , a on la va comprar per una suma mínima, descobrint el seu autor real uns dies més vesprada.

Griet era un nom despectiu dau a qualsevol dòna malhumorada. Es referix al proverbi flamenc: "Podria saquejar l'infern i tornar ilesa".

Brueghel es burla de les dònes sorolloses i agressives. Al mateix temps critica el pecat de l'avarícia: encara que ya carregada de possessions, Griet i les seues companyeres estan preparades per a assaltar l'infern mateix en la seua busca de més.

Mentres les atres saquegen una casa, Dulle Griet, en armadura masculina: una coraza, un guantelete i caixco, alvança espasa en mà cap a la boca de l'infern, a través d'un paisage plagat de dimonis i mònstruos bosquianos, simbolisant els diversos pecats que allí es castiguen. Un llibre de proverbis publicat en Amberes en 1568 conté un dit molt propenc a l'esperit del quadro de Brueghel: "Una dòna fa rebombori, dos dònes un montó de problemes, tres un mercat anual, quatre una baralla, cinc un eixèrcit i contra sis el Diable mateix no té armes".

Dulle Griet apareix com un personage en l'obra Top Girls de Caryl Churchill (1982), a on relata la seua invasió a l'infern: "Ya havia tingut suficient, estava loca, odi als bastardos, vaig eixir per la porta eixe matí i cridava fins que els meus veïns eixien i yo vaig dir: 'Anem, anem d'a on ve el mal i paguem als bastardos' "(Churchill, 28).

Vore també

• Anex:Quadros de Pieter Brueghel el Vell

Referències

• Rynck, Patrick de: Pieter Bruegel, «La loca Meg», en les pp. 186-187 de Cóm llegir la pintura, 2005, Grup Editorial Random House Mondadori, S.L., ISBN 84-8156-388-9