Calç
Calç va ser una antiga població de Campània, situada en el nort de dita regió, en la carretera que unia Teanum en Casilinum. En el sigle IV a. C. va ser anexionada per la República romana en l'estatus de colónia, aplegant a adquirir gran prosperitat a finals de la República i el primer sigle de l'Imperi. És l'actual Calvi Risorta.
Història
[editar | editar còdic]Quan és mencionada per primera volta, li la va cridar ciutat dels ausonios [1] i no estava inclosa en el territori campano, primitivamente més restrictiu. La seua antiguetat està atestada per Virgilio, qui va associar als habitants de Calç en els seus veïns els auruncos i sidicinos.[2] Silio Itálico atribuïa la seua fundació a Calais, el germà de Bóreas.[3]
En l'any 332 a. C. els habitants de Calç es varen aliar en els sidicinos contra Roma, que els va derrotar fàcilment i va prendre la ciutat, a on va deixar una guarnició. A l'any següent, els romans varen establir una colónia de dret llatí en dos mil cinccents habitants.[1] En avant, es va convertir en una de les fortalees del poder romà en Campània i, encara que el seu territori va ser devastat una i una atra volta pels samnitas [4] i, en un periodo posterior, per Aníbal,[5] la ciutat mateixa no va sofrir cap assalt. No obstant, va sofrir tan severament els estralls de la segona guerra púnica que va ser una de les dotze colónies que, en l'any 209 a. C., varen declarar la seua incapacitat per a proporcionar més hòmens o diners [6] i, en conseqüència, se li va impondre posteriorment contribucions més pesades com a castic.[7]
A finals de la República, era una ciutat floreciente i populosa i gojava del favor i protecció de Cicerón.[8] Ya en esta época era un municipium, estatus que va conservar durant l'Imperi.[9] Estrabón parla de la seua prosperitat i importància, encara que la situa per baix de Teanum.[10] Despuix d'açò, no li la torna a mencionar en els texts conservats.
Des del sigle V va ser sèu episcopal.[11] Despuix del fi del Imperi romà d'Occident, va sofrir severament els estralls de les successives invasions fins a casi haver deixat d'existir en el sigle IX. Va ser recuperada pels normandos.
Descripció
[editar | editar còdic]Cals estava situada en un ramal de la via Llatina que conduïa de Teanum a Casilinum, en l'intersecció en la via Apia. Distava cinc milles de Teanum i més de sèt de Casilinum. En gran part devia la seua prosperitat a la fertilitat del seu territori que colindar en el célebre ager Falernus. Els seus vins eren a penes inferiors als d'est.[12] És la pàtria de Marque Vinicio, gendre de Germànic i patró de Veleyo Patérculo.[13] D'época romana són els restants d'un teatre i un amfiteatre. Les monedes trobades són d'argent i coure i, per les seues llegendes, de l'época colonial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Tito Livio. VIII, 16.
- ↑ Virgilio, Eneida. VII, 728.
- ↑ Silio Itálico, Púnica. VIII, 514.
- ↑ Tito Livio. X, 20.
- ↑ Tito Livio. XXII, 13 i 15; XXII, 31.
- ↑ Tito Livio. XXVII, 9.
- ↑ Tito Livio. XXIX, 15.
- ↑ Cicerón, Sobre les lleis agràries. II, 3.
- ↑ Tácito, Anals. VI, 15; Plinio el Vell. III, 5.
- ↑ Estrabón. 237.
- ↑ Ashby, T. (1911). Encyclopaedia Britannica vol. 4, «Calç». p. 1004.
- ↑ Juvenal. I, 69; Estrabón. 243; Plinio el Vell. XIV, 6.
- ↑ Tácito, Anals. VI, 15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.