Calotes versicolor

C. versicolor (Calotes versicolor)

Calotes versicolor és un fardacho agámido autòcton en gran part d'Àsia. Ha segut introduït en molts territoris que en principi eren aliens al seu àrea de distribució.

Morfologia

Té dos conjunts d'espines chicotetes sobre cada orifici auditiu; eixos conjunts d'espines estan ben separats un de l'atre. En els eixemplars d'Afganistan, eixes espines són més chicotetes encara, i fins a carixen d'elles algunes femelles.

C. versicolor presenta una cresta dorsal, d'alçada moderada en la nuca i en el principi del llom, el tamany del qual disminuïx gradualment a lo llarc d'este fins a desparecer cap a la mitat, en els casos dels eixemplars jóvens, i que aplega fins al començ de la coa en els casos dels més grans.

El sac gular no està desenrollat, i les escamas situades just baix de la mandíbula tenen un tamany molt més reduït que les atres.

Cap a la mitat del tronc, si es considera un anell al voltant d'ell en un pla perpendicular al espinazo, eixe anell estaria format per séries de escamas en un número de 39 a 43.

El peu atrasser, medit des del taló fins a l'extrem del quart dit, no és molt més llarc que el cap en l'adult, i és prou més en el jovenil.

Els eixemplars de Ceilan són de major tamany que els de atres regions.

Biologia i ecólogia

Es troben en freqüència entre la maleza, inclús en zones molt urbanisades.

Com alguns fardachos del gènero Anolis i com els camalleons, té la facultat de canviar de color, si ben esta no està tan desenrollada com en ells.

Durant l'estació reproductiva, en maig i en juny, el cap i els muscles dels mascles són d'un color que oscila en la gama del taronja clar a l'escarlata, i la gola és de color negre. Despuix de la victòria en la lluita en un rival, el cap del mascle s'enrogix. També s'enrogix per a dissuadir al rival, i eixe mecanisme es resalta en moviments d'alçat de cap.

El mascle intenta atraure a la femella unflant la gola i cridant l'atenció a la coloració del cap.

La femella posa de 5 a 20 ous coberts d'una pell coriácea, fusiformes i d'uns 16 mm cada u en buits d'arbres o en clots excavats en sol humit que despuix cobrirà. L'eclosió es produïx a les 6, 7, 8 o 9 semanes. Els neonato alcançaran l'edat reproductiva a l'any.

En els dies solejats, és freqüent vore este animal pujat en una branca o en un mur, prenent el sol en la boca oberta. Despuix d'un chapalló, estos fardachos es precipitaran al sol per a devorar els insectes i les larvas que hagen caigut dels arbres en la pluja.

C. versicolor s'alimenta sobretot d'insectes i de menuts vertebrats, entre ells atres fardachos i també rosegadors. Ocasionalment, també s'alimenta de vegetals.

Les dents de C. versicolor no complixen la funció d'arrancar les parts de l'assut, sino de subjectar-la: el fardacho s'engol l'assut sancer despuix d'atordir-la sacsant-la. A voltes, alguns fardachos jóvens moren entravessats en intentar ingerir un assut massa gran.

Distribució

La zona de distribució d'esta espècie comprén en principi estes regions:

• Surest del Iran.
• Afganistan.
• Pakistan.
• Nepal.
• Bhutan.
• Birmània.
• Tailàndia.
• Vietnam i la Illa Côn Sơn.
• En el sur de China: Yunnan, Cantón, Guangxi, Hong Kong, Hainan.
• Índia i les Illes Andamán; és molt abundant en l'Índia continental.
• Ceilan.
• Malàsia Peninsular.
• Illes Maldives.
• En Indonèsia: Sumatra.
• En les Illes Maurici: Illa de la Reunió.
• En les Illes Mascareñas: Illa Rodrigues.

Ademés, ha segut introduïda en Singapur, en Oman i en els Estats Units. La població de Singapur procedix de Malàsia i de Tailàndia, i constituïx una amenaça per a la d'un atre agámido, que és espècie autòctona: Bronchocela cristatella^[3].

Manteniment en captivitat

És un animal que requerix uns contes especials. Davant la manipulació és una miqueta hostil, i tendix a fugir quan es veu acorralat, sent els seus moviments de gran velocitat, per #lo que és recomanable manipular-ho només quan siga necessari, com, per eixemple, per a dur-ho al veterinari o per a netejar el terrario.

Per a que goge de bona salut, es deu dispondre en primer lloc d'un terrario en unes mides d'a lo manco 150 cm de llarc, 80 cm d'ample i 80 cm d'alt, sent la mida ideal 200 de llarc per 80 d'ample i 120 d'alt. En cas d'estajar a més d'un individu, les dimensions deuen aumentar, i mai es deu colocar més d'un mascle en un mateix terrario, ya que són animals molt territorials. Es deu realisar una neteja completa del seu hàbitat una volta per més.

Es deu incloure en el seu entorn vàries plantes, com per eixemple poto, fico i filodendro. També és molt important la presència de lianes en diferents altures, i de troncs per a que puguen trepar. És important contar en estos accessoris, ya que és una espècie arborícola, per #lo que passarà la major part del temps pujat a ells. Els amagatalls també són necessaris: és una manera de que puguen evitar la tensió nerviosa i de que es refugien quan necessiten una zona més fresca.

Per a un allumenament òptim, es deu colocar un tubo fluorescent per a animals d'hàbitats subtropicales o tropicals. És important que l'allumenament siga adequat per a que tinga un bon funcionament el metabolisme i sintetise la vitamina D3 correctament. Cal generar un fotoperiodo de 12 a 14 hores de llum, depenent de l'estació de l'any. Ademés, és necessari establir un punt de calor per a la nit utilisant una pera que genere calor, o una manta tèrmica.

Sempre cal assegurar-se de que els artefactes estiguen per fòra del terrario o que tinguen una reixeta per a evitar que l'animal entre en contacte directe i es creme. Si s'utilisa una manta tèrmica, es poden colocar pedres sobre el substrat.

La temperatura deu ser de 25 a 31 °C pel dia, i de 21 a 23 de nit. La humitat deu ser d'un 65 a un 70%.

Com a substrat, cal amprar fibra de coco, que reté molt ben la humitat. Ademés cal rosar l'interior del terrario diàriament, o be utilisar un humidificador automàtic que ho faça a lo manco una volta per dia en hivern i dos en estiu. Cal instalar un bebedero lo suficientment gran, ya que l'animal sol banyar-se en ell. L'aigua es deu canviar en freqüència, a ser possible tots els dies, ya que sol defecar en el mateix bebedero.

Alimentació

L'alimentació deu ser cada dos dies, i deu constar de grills, cucs de seda, panderoles, larvas de tenebriónidos (com són les de zofoba^[4] i els cucs de la farina), i cucs de la mel (larves de la arna de la cera), ademés de complexos vitamínicos i minerals especials per a reptils dos voltes per semana. Als adults, ademés, se'ls pot suministrar esporàdicament críes de rata sense pèl. La dieta deu ser variada per a evitar deficiències de nutrients essencials.

Bibliografia

• ASANA, J.: The natural history of Calotes versicolor, the common blood sucker (Història natural de C. versicolor, el chupasangre comú). Journal of the Bombay Natural History Society (Revista de la Societat d'Història Natural de Bombay). Vol. 34. 1931. Pp. 1041-1047.
• WALTNER, R.C.: Geographical and altitudinal distribution of amphibians and reptils in the Himalayas (Distribució territorial i altitudinal dels amfibis i els reptils del Himalaya). Cheetal (Journal of Wild Life Preservation Society of Índia). Dehradun (Índia). 16(1): 17-25; 16(2): 28-36; 16(3): 14-19; 16(4): 12-17.
• DEVASAHAYAM, S. i Anita: A peculiar food habit of the garden lizard Calotes versicolor (Daudin) (Un hàbit alimentari peculiar del fardacho de jardí C. versicolor (Daudin)). Journal of the Bombay Natural History Society. Vol. 86. 1989. Pág. 253.
• TIWARU, Manjula i SCHIAVINA, Aurofilio: Biology of the Indian garden lizard, Calotes versicolor (Daudin). Part I: Morphometrics (Biologia del fardacho de jardí C. versicolor (Daudin)). Hamadryad (publicació semestral del Madras Crocodile Bank Trust). 15: 30-33. 1990.
• TAN, Ria: Wildlife at Sungei Buloh Wetlands Reserve (Vida selvada de la Reserva del Chapull de Sungei Buloh).
  • La reserva està en el noroest de Singapur.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calotes versicolor.