Camp Williams
El aeròdrom Camp Williams (ICAO: NZWD) (en anglés: Williams Field o Willy Field) és un aeròdrom del Programa Antàrtic dels Estats Units pròxim a la Base McMurdo en la barrera de gèl McMurdo, que és una part de la barrera de gèl Ross en l'Antàrtida.
Camp Williams consistix de dos pistes de neu que tenen aproximadament 8 metros de neu compacta, que està damunt de 80 metros de gèl, surant sobre més de 550 metros d'aigua.[1] L'aeroport, que està a aproximadament sèt milles de l'illa de Ross, servix a la Base McMurdo i a la Base Scott de Nova Zelanda. Fins a la temporada d'estiu 2009-2010, Camp Williams va ser el principal camp d'aviació per a les operacions d'aeronaus en l'Antàrtida.
Va ser nomenat en homenage a Richard T. Williams, un marí de l'Armada dels Estats Units que es va ofegar quan el seu tractor Caterpillar D8 va trencar el gèl el 6 de giner de 1956. Williams i uns atres participaven en la primera Operació Deep Freeze, una missió militar nortamericana que va construir la base permanent de McMurdo per a participar en l'Any Geofísico Internacional (1957–1958).
Operació
[editar | editar còdic]La pista està típicament en operació des de decembre fins a fins de febrer. Atres aeròdroms de la Base McMurdo són: Aeròdrom Isse Runway (octubre a decembre) i Camp Pegasus usat d'agost a decembre en cada temporada.[2]
El Camp Williams és localment conegut com "Willy's Field." L'aeròdrom és una superfície de neu preparada que pot soportar aterrisages d'avions equipats en esquins únicament. Un grup d'instalacions per a les operacions de vol, que són referides com "Willy Town", inclou vàries files de contenidors per als treballadors i una galeria. Alguns dels edificis són relocalizados per a recolzar les operacions de vol en la pista del gèl de Camp Pegasus. Willy Field Tavern, un bar en l'aeròdrom, va tancar en 1994.
El combustible d'aviació en Camp Williams és bombejat per una canonada flexible de 16 km des de la Base McMurdo. El combustible s'almagasena en un màxim de 12 tancs. Els tancs de combustible, de la mateixa manera que atres estructures en el camp d'aviació, estan montats en esquins o rodament.[3] El combustible per a calefacció i el generador es transporta a l'aeròdrom en camions tancs des de la Base McMurdo, en els combustibles almagasenats en estructures individuals.
Les extraordinàries condicions trobades en Camp Williams inclouen el fet de que l'aeròdrom està en una llenta esmonyida contínua cap a l'mar. El moviment cap a la mar de la barrera de gèl McMurdo sobre la qual està l'aeròdrom, ha obligat a que Camp Williams fora reubicat en tres ocasions des de la seua construcció original, l'última durant la temporada 1984-1985.[4]
Després d'això, el personal estajat en Camp Williams viu en edificis construïts en trineus per a facilitar la reubicación. En el passat, fins a 450 persones varen ser estajades en l'aeròdrom, segons la Fundació Nacional per a la Ciència. En 1994 esta fundació va construir dos edificis de dormitoris en la Base McMurdo i va començar a transportar personal a Camp Williams utilisant varis vehículs, incloent Foremost Delta II i furgonetes Ford E-350.
Avions que corrientemente usen l'aeròdrom
[editar | editar còdic]- Lockheed LC-130 de New York Air National Guard
- Basler BT-67 de Kenn Borek Air
- de Havilland Canada DHC-6 Twin Otter de Kenn Borek Air
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Antarctic Photo Library, U.S. Antarctic Program; National Science Foundation.
- ↑ "Chapter 7: Stations and Ships", 2010-2012 USAP Participant Guide]. United States Antarctica Program, May 2010.
- ↑ Planning and Hazards of Spill Response in Antarctica. Erich R. Gundlach, E-Tech International, Inc.; John J. Gallagher, Marine Systems, Inc.; John Hatcher and Tom Vinson, Raytheon Polar Services Company. 2001 International Oil Spill Conference.
- ↑ Berthing at McMurdo for Williams Field, Office of Polar Programs; National Science Foundation. August 19, 1993.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo Williams» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.