Anar al contingut

Base Scott

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Fotografia aérea de la Base Scott en giner de 2006.
Fotografia aérea de la Base Scott.
Cartell característic en l'Antàrtida, en la Base Scott.
Cartell de benvinguda.
Vista de les bases Scott i McMurdo.

La base Scott és una estació d'investigació científica de Nova Zelanda en l'Antàrtida, ubicada en les coordenades Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>. Va ser batejada en honor al capità Robert Falcon Scott de la Marina Real Britànica, líder de dos expedicions del Regne Unit a l'àrea del mar de Ross. La base s'ubica en la punta Pram de la península Hut Point en l'illa Ross en l'estret de McMurdo, pròxima al mont Erebus. És la principal base de Nova Zelanda en l'Antàrtida, que reclama l'àrea en a on es troba (Dependència Ross), i va ser instalada com a soport de les investigacions de terreny i centre d'investigació de ciències de la terra, pero actualment efectua investigacions en molts camps.

Història

[editar | editar còdic]

La Base Scott va ser construïda com a part de la contribució del Govern de Nova Zelanda al Any Geofísico Internacional (AGI), proyecte de 1957. Els observadors neozelandesos que tenien la tasca de triar el lloc a on s'instalaria la base es varen dirigir a baïa McMurdo en els Estats Units en la Operació Deep Freeze I en l'estiu de 1955. Despuix d'evaluar molts llocs possibles, va ser elegida punta Butter, pero al no poder accedir-se al lloc, va ser canviada a punta Pram que tenia millor accés terrestre. l'Expedició Fuchs-Hillary va utilisar la base en 1957-1958. Des de 1962 la base va passar a ser permanent.

Durant el AGI la base nortamericana de punta Hut no operava com a base científica. Va ser responsabilitat de l'expedició neozelandesa proporcionar les importants senyes científiques (de auroras, ionosféricos, sísmics, etc.), enllaçant les activitats d'investigació de l'àrea de McMurdo en les de la Base Pol Sur d'Estats Units i la base conjunta d'Estats Units i Nova Zelanda del veta Hallett en la Terra Victoria.

Nova Zelanda ha continuat operant la base per a investigacions científiques, moltes de les quals depenen de la continuïtat de les senyes preses en un periodo d'anys. En l'objecte de mantindre les operacions, un programa de reconstrucció de la base va començar en 1976. En 2005 l'única construcció original era el mòdul TAE, que conté material que dona testimoni de la participació de Nova Zelanda en l'Antàrtida des de 1957. En 2005 es va encarregar el Hillary Field Centre, de dos plantes d'altura, que va aumentar la superfície de sol ocupada per la Base Scott a uns 1800 metros quadrats i va proporcionar àrees per al treball de camp i espai adicional per a oficines. La construcció va ser inaugurada oficialment pel ministre de relacions exteriors Phil Goff i per Edmund Hillary.

Des de 1957 fins a 1986 els gossos varen formar part de les operacions de la base. Inicialment varen ser un mig de transport essencial, pero en aumentar el nivell tecnològic la seua importància va caure fins que varen ser retirats per tractats ambientals.

La base en l'actualitat

[editar | editar còdic]

La base consistix en un impecable grup de construccions verda llima que estan conectats per corredors de tota temporada. Estes construccions poden albergar 85 persones en estiu, en un personal de planta d'entre 10 i 14 persones que permaneixen en hivern.

Com la propenca Base McMurdo, la Base Scott està conectada a la ret telefònica mundial, i es pot accedir a ella marcant +64-2409 més un número local de quatre dígits.

Junt en atres bases, és operada per Antarctica New Zealand. Esta té un extensiu programa d'investigació científica, enfocant-se en els camps d'ambients físics antàrtics, l'oceà Austral i els ecosistemes antàrtics.[1]


Referències

[editar | editar còdic]