Expedició Fuchs-Hillary
.JPG)
La expedició Fuchs-Hillary de 1955-58, denominada oficialment expedició transantártica de la Commonwealth (Commonwealth Trans-Antarctic Expedition, CTAE) va ser una iniciativa patrocinada per la Mancomunidad de Nacions que va finalisar en èxit la primera travessia de l'Antàrtida a través del pol sur.
D'acort en la tradició de les expedicions polars de la «edat heròica», la CTAE va ser una empresa privada, encara que recolzada pels governs del Regne Unit, Nova Zelanda, Estats Units, Austràlia i Suràfrica, aixina com per empreses i moltes donacions de particulars, baix el patrocini de la reina Isabel II del Regne Unit. Va ser encapçalada per l'explorador britànic Vivian Fuchs (1908-99), en el neozelandés Edmund Hillary (1919-2008) al mando d'un equip de respal. L'equip neozelandés estava igualment compost per científics que treballaven en el marc del Any Geofísico Internacional (AGI), mentres que l'equip d'investigació britànic de el AGI estava separat en base en la baïa de Halley.
El segon creuament del continent no va succeir fins a 1981, durant l'expedició Transglobe dirigida per Ranulph Fiennes.
Etapes
[editar | editar còdic]Preparatius
[editar | editar còdic]Els preparatius varen començar en Londres en 1955. Estava previst utilisar motos de neu per a realisar la travessia, estimada en 100 dies, entre el mar de Weddell i el mar de Ross. Un equip va navegar durant l'estiu austral de 1955-56 a bordo d'un buc foquero canadenc, el Theron, des de Londres a l'Antàrtida. El seu propòsit era establir la «base Shackleton» —nomenada aixina en honor d'Ernest Shackleton i el seu Expedició Endurance— prop de la baïa de Vahsel en la mar de Weddell. La Theron, de la mateixa manera que els seus antecessors immediats, el Endurance (Expedició Imperial Trans-Antàrtica de Shackleton, en 1914) i el Deutschland (Expedició Trans-Antarctica de Filchner, 1911), va quedar atrapat en el gèl. Afortunadament, a pesar de sofrir danys considerables, va poder lliberar-se en l'ajuda d'un hidroavió de l'Antàrtida Auster que va trobar una eixida. A principis de 1956, Fuchs va retornar a Londres, deixant a huit hòmens en la base per a passar l'hivern.
Els huit hòmens del grup d'alvançada, dirigits per Kenneth Blaiklock, es varen quedar en el gèl, en tendes de campanya i només les caixes d'embalage com a refugi. La majoria dels suministraments es varen quedar en el gèl de la baïa, a uns 3 km del lloc a on anava a ser establida la base. La seua primera tasca era conseguir dur tots els equips des de la baïa a la base i tractar de construir un refugi permanent per a l'hivern que s'aproximava. Una volta que varen dur un mínim d'aliments i una miqueta de combustible (parafina), i que varen tindre els gossos nugats en seguritat en la nova base, els hòmens varen començar a construir el seu refugi. Açò va resultar ser molt més difícil de lo que s'hi havia previst, ya que no només els huit hòmens eren un número insuficient per a portar a terme fàcilment les tasques pesades, sino per les condicions meteorològiques en la base Shackleton que varen demostrar ser molt més fredes i en més vent de lo que s'hi havia previst. Quan l'esquelet de la cabanya estava complet, es va decidir la posició dels caixons que contenien les parets i els panels del sostre al voltant del lloc de construcció. Després va ocórrer el desastre. Va esclatar una ventisca que es va prolongar durant més d'una semana, la temperatura va baixar a -20 °C i la corrent al voltant de la base va fer impossible fer cap treball fòra. Els hòmens es varen refugiar en el seu caixó i dormien en les tendes de campanya que estaven constantment en perill de ser arrastrades a la deriva. Quan finalment el vent es va calmar l'escena havia canviat i era irreconeixible. Les caixes jagantes dels panels de la parets havien desaparegut baix molts peus de neu a la deriva i el refugi, sense terminar, estava ple de neu. Pero pijor encara, quan els hòmens varen ser a buscar les tendixques restants en el gèl de la baïa, no varen trobar res més que aigua. El gèl de la baïa s'hi havia trencat arrastrant totes les tendixques restants: cantitat d'aliments i combustible, un parell de cabanyes i un tractor s'havien afonat en l'mar.
Este revés important va condenar als hòmens a un montó de treball dur, tractant de recuperar les caixes lo que es va fer a través de túnels baix la neu, els túnels de pas varen demostrar ser casetes útils per als gossos, per a protegir-los de les condicions d'hivern inesperadament severes en «base Shackleton». El grup de huit va sobreviure a l'hivern en algunes dificultats, vivint pel dia en la caixa del tractor i dormint en les seues tendes de campanya, dos hòmens en cada tenda. En hivern les temperatures a sovint cauen molt per baix de -30 °C, pero pijor que açò era el vent. El lloc elegit per a la «base Shackleton» va demostrar ser un lloc molt ventoso, sent el treball realisat a l'aire lliure molt desagradable, en totes les tendes en tendència a quedar sepultades en la neu i en un perill constant de perdre-se.
A pesar de totes estes vicissituts, els huit varen sobreviure a l'hivern en bona salut i, finalment, varen terminar la construcció del refugi a excepció d'un forat en el sostre, ya que el grup mai va recuperar eixe panel del seu lloc de descans en el gèl.
Li les varen arreglar per a realisar una série de partides per a caçar foques per als gossos i buscar una ruta cap al sur. Es varen amprar gossos i el tractor Weasel, mentres que el Snocat que tenien mai va funcionar correctament, ya que sembla que algú havia deixat caure una femella en un dels seus huit cilindres.
Expedició
[editar | editar còdic]
Fuchs va tornar a la «base Shackleton» en decembre de 1956, a bordo del buc polar danés Magga Donen, en suministraments i equip adicional. En giner de 1957, l'equip va aplegar a l'Antàrtida i varen passar l'estiu consolidant la base i establint una atra base de respal anomenada Depot-300 pero més coneguda per Base South Isse (Gele Sur). Era més menuda i estava a uns 550 km al sur de la costa de la mar de Weddell a 1350 m s. n. m.. Esta base va ser inaugurada el 25 d'abril de 1957 i consistia d'una menuda cabanya per a 3 persones, una atra cabanya d'emergència i una pista per a avions en esquins. En ella es varen fer observacions meteorològiques superficials i glaciológicas i va ser abandonada el 25 de decembre de 1957.[1] Fuchs va passar l'hivern austral de 1957 en la «base Shackleton».
Al mateix temps, Edmund Hillary i el seu equip estaven en la «base Scott», en l'estret de McMurdo, en la mar de Ross, el destí final de Fuchs en l'atre costat del continent. Utilisant tractors Massey Ferguson TE20 especialment adaptats,[2] Hillary i els seus hòmens tenien la missió de trobar la millor ruta entre el Pol i la «base Scott» i establir una llínea d'almagasens de suministraments fins al glaciar Skelton i la replanell antàrtic, per a ser usats per Fuchs en la part final del seu viage. Atres membres de l'equip d'Hillary varen portar a terme estudis geològics de tota la mar de Ross i les àrees pròximes de la Terra de Victoria.
El 24 de novembre de 1957, Fuchs i atres dotze membres del seu equip varen partir a bordo de motos de neu Tucker[3] i tractors especialment adaptats per a este viage, Muskegs de la companyia Bombardier.[4] Durant tot el viage, l'expedició també es va ocupar de realisar investigacions científiques, incloses llectures de sondejos sísmics i gravimétricos , ademés de les pròpies sobre climatologia i magnetisme.
El grup d'Hillary, a la seua volta, va partir mentres que membres del seu equip permaneixien en el mar de Ross i Terra de Victoria per a portar a terme els estudis geològics. No es pretenia que l'equip d'Hillary aplegara al Pol, pero com estava prop i havien finalisat el treball programat dels depòsits de respal, varen decidir seguir per a aplegar abans que els britànics. Hillary va aplegar a la nortamericana base Amundsen-Scott del Pol, llavors recentment creada, el 3 de giner de 1958. Va ser la tercera expedició en aplegar al Pol per terra —despuix de Roald Amundsen en 1911 i Robert Scott en 1912— i la primera en conseguir-ho fent us de vehículs.
Fuchs se li va unir el 19 de giner, aplegant pel costat opost. Varen sondejar la gruixa de gèl en el Pol i l'existència del continent per baix d'ell. Fuchs va continuar després en la ruta que Hillary havia obert mentres este últim prenia un avió nortamericà per a retornar al seu punt de partida. Es varen tornar a trobar més vesprada, quan Hillary es va unir a l'equip de Fuchs per aire per a realisar de nou l'última part del viage. El 2 de març de 1958, l'expedició va aplegar a la meta, la «base Scott», despuix de 99 dies i 3.473 quilómetros. Uns dies més vesprada, els membres d'abdós equips varen eixir en el barco neozelandés de la Royal New Zealand Navy HMNZS Endeavor per a Nova Zelanda, capitaneado per Harry Kirkwood.
Llogística
[editar | editar còdic]
A pesar de que grans cantitats de suministraments varen ser transportats per terra, abdós grups anaven també equipats en avions llaugers i de fet varen fer ampli us de respal aéreu per al reconeiximent i els depòsits de suministrament. Ademés, el personal dels EE. UU. que estava treballant en l'Antàrtida en eixe moment també els va prestar respal llogístic adicional. Abdós grups també duyen equips de gossos que varen ser utilisats per a viages de treball de camp i per seguritat en cas de fallo del transport mecànic —encara que els gossos no varen ser usats en tot el camí fins al Pol. Per últim, en decembre de 1957 quatre hòmens de l'expedició varen volar en un dels avions —un avió de la Royal New Zealand Air Force (RNZAF), un DHC-3 Otter de la companyia de Havilland Canada— en un vol polar sense escales d'onze hores (2300 km) creuant tot el continent de l'Antàrtida, des de la base de Shackleton a través del Pol fins a la base Scott, seguint aproximadament la mateixa ruta de la partida terrestre de Fuchs.
Epílec
[editar | editar còdic]Fuchs va ser nomenat cavaller de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II el mateix any. En 1960, Fuchs i Edmund Hillary varen escriure The Crossing of Antarctica [El creuament de l'Antàrtida].
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición Fuchs-Hillary» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.