Canal de Chacao
El canal de Chacao[Nota 1] és un canal ubicat en la regió sur de Chile que separa la costa suroest del continent americà de la costa nort de l'illa Gran de Chiloé, unint el golf Coronats en el golf d'Ancud. Medix 14 nmi de llarc en direcció mija NW-S'entre les puntes Chocoi i Coronel.
Administrativamente pertany a la Regió dels Lagos: el costat nort està dividit entre les comunas de Maullín i Calbuco (província de Llanquihue) i el costat sur correspon a la comuna d'Ancud (província de Chiloé). La comunicació vial entre abdós vores s'efectua per mig d'un servici de transbordadorés que unixen les localitats de Pargua en el continent i Chacao en l'Illa Gran.
El marí espanyol Francisco d'Ulloa, en 1553, va anar el primer europeu en reconéixer este canal.[1]
Recorregut
[editar | editar còdic]Corre entre la costa suroest de la província de Llanquihue i la costa nort de l'illa Gran de Chiloé, comunicant el golf Coronats en el sector NW del golf d'Ancud. Medix 14 nmi de llarc en direcció general NW-S'entre les puntes Chocoi i Coronel.
El seu entrada oest està entre la punta Chocoi pel costat nort i la punta Guapacho pel sur. La seua entrada este està entre la punta Coronel pel costat nort i la punta Tres Creus pel costat sur. El seu ample varia entre poc més d'1 nmi en la zona de les roques Moles fins a 2½ nmi entre les puntes Lenqui i Pugueñún.
Per la seua profunditat pot ser navegat per naus de gran porte i calat. El practicaje és obligatori per a totes les naus estrangeres. En el sector oest del canal es troben el baix Campana, format per conchuela i arena grossa que descobrix en bajamar, el baix Colo-Colo en sol 2,7 metros d'aigua en bajamar senyalisat per un far automàtic i el baix Espanya d'arena, pedra i piedrecilla en el que se sonden 7 metros d'aigua en bajamar de sicigias. El seu nom va ser donat per l'acorazar espanyol que en 1920 va tocar fondo en ell.[1]
En el costat sur del track de navegació recomanat i en el sector oest del canal es troben els següents perills: baix Young en 6 metros d'aigua damunt, roca Topacio, se sonda 4 metros sobre ella, roques Amazones, en 5 metros d'aigua, baix Knoll i les roques Guillermo i Müller, baix Zenteno en 10 metros d'aigua damunt, banc Inglés en profunditats de 5 i 8 metros d'aigua.[2]
Geologia i orografia
[editar | editar còdic]Format despuix de la retirada dels gèls en l'última glaciació (glaciació de Llanquihue) i posterior irrupció del oceà Pacífic, l'aspecte de la ribera nort diferix profundament de la ribera sur. Les terres de la costa nort o continental són altes i escarpades. Les de l'illa Gran de Chiloé són d'altura moderada, altura que ascendix d'orient a ponent. El seu aspecte varia entre el bosc ombrós i els predios cultivats. Es divisen alguns villorrios, caserius i vivendes.
El canal és profunt i ho poden navegar naus de gran porte i calat. En els mesos de febrer, març i abril solen trobar-se densos bancs de boira. Dins del canal hi ha tres illes; d'oest a est són Donya Sebastiana, Cochinos i Lacao.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Institut Hidrogràfic, 1981, p. 67.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1981, p. 75.
Referències
[editar | editar còdic]
Bibliografia utilisada
[editar | editar còdic]- (2018).Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal de Chacao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>