Canvi climàtic en Colòmbia

Biodiversitat d'espècies presents en Colòmbia.

El canvi climàtic en Colòmbia representa un desafiu crític per la diversitat ecològica del país i la seua alta vulnerabilitat davant fenomens climàtics extrems. Les proyeccions climàtiques indiquen auments en la temperatura i variacions significatives en els patrons de precipitació, lo que impacta directament en els ecosistemes, la biodiversitat i activitats clau com l'agricultura, la peixca i la generació d'energia. Encara que les emissions de gasos d'efecte hivernàcul de Colòmbia són relativament baixes en comparació al promig mundial, estes han mostrat un increment considerable en les últimes décades, impulsades principalment pel canvi en l'use del sol, la deforestación i el creiximent del sector energètic basat en combustibles fòssils.

Països del Acort de París.

Els principals impactes esperats inclouen l'aument d'events climàtics extrems com sequies i inundacions, la pèrdua d'hàbitats naturals en regions com l'Amazonía i els Vages, i l'afectació a la seguritat hídrica i alimentària del país. Estes alteracions també incrementen la vulnerabilitat de comunitats rurals i urbanes, en repercussions socioeconòmiques significatives.

En resposta, Colòmbia ha adoptat diverses polítiques i estratègies per a enfrontar el canvi climàtic, incloent el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) i el seu compromís en l'Acort de París, per mig de la reducció d'emissions i la promoció de la conservació ambiental. No obstant, el país enfronta desafius importants en l'implementació i monitoreo d'estes iniciatives.

Estat Actual

D'acort en els informes més recents del Ministeri d'Ambient i l'IDEAM, els glaciars en Colòmbia seguixen presentant una gran perduda de massa a lo llarc de les últimes décades. Per lo que a través d'estudis s'ha determinat que s'ha reduït la perduda de massa pero és una realitat que devem acceptar, és un fet inexorable pero a la seua volta es pot tractar per a minimisar la seua magnitut. La superfície glaciar en el país ha disminuït dràsticament, segons el reporte del ministeri d'ambient "Colòmbia està perdent els seus glaciars" en 2025 solament queden aproximadament 33 km² de glaciars. Els glaciars més afectats inclouen aquells en els Vages, especialment en el Nevat del Ruiz, Nevat del Huila, i el Parc Nacional Natural Els Nevats, que són fonts clau d'aigua per a moltes comunitats.

Actualment, solament sis glaciars subsistixen en el país, localisats en tres massiços montanyosos de la cordillera dels Vages: la Serra Nevada del Cocuy, el Nevat del Ruiz i el Nevat de Santa Isabel. D'estos, Santa Isabel és un dels més amenaçats: en 2024 es va confirmar la desaparició total del glaciar Conejeras, un dels seus relictos més importants.

Segons senyes oficials, estes són les àrees aproximades dels glaciars encara presents en Colòmbia:

1. Serra Nevada de Santa Marta (La Guajira, Magdalena i Cessar) - 5,3 km²
2. Serra Nevada El Cocuy o Güicán (Boyacá i Arauca) - 12,8 km²
3. Volcà Nevat del Ruiz (Caldas i Tolima) - 7,7 km²
4. Volcà Nevat Santa Isabel (Caldas i Tolima) - 0,3 km²
5. Volcà Nevat del Tolima (Tolima) - 0,5 km²
6. Volcà Nevat del Huila (Huila i Cauca) - 6,5 km²

La desaparició dels glaciars tropicals en Colòmbia representa una amenaça directa a la seguritat hídrica de vàries regions, ya que estos ecosistemes regulen l'abastiment d'aigua durant l'estació seca i alimenten conques estratègiques per a les comunitats d'alta montanya.

Reculada Glaciar

La reculada glaciar es referix a la reducció en l'extensió o volum d'un glaciar a lo llarc del temps, principalment com a conseqüència del derretimiento del gèl que no és compensat per noves acumulacions de neu. És un indicador directe del canvi climàtic, ya que ocorre quan les temperatures aumenten i disminuïx la precipitació en forma de neu, afectant l'equilibri entre acumulació i perduda del glaciar.

En térmens més tècnics, la reculada glaciar implica que la llínea d'equilibri glaciar es desplaça cap a nivells més alts i que la front del glaciar (la seua part més baixa) es retrau montanya dalt

Encara que els glaciars tropicals de Colòmbia representen una fracció mínima del volum hídric nacional, complixen una funció clau en la regulació de l'aigua durant l'estació seca en les conques de montanya.

Des de mediats de el XIX, Colòmbia ha perdut aproximadament el 90 % de la seua cobertura glaciar, passant de 349 km² a prop de 33 km² en 2022. Esta reculada ha segut accelerat pel canvi climàtic i events climàtics extrems com El Chiquet. Entre 2021 i 2022, els glaciars colombians varen perdre 1,11 km² de superfície, lo que equival a una reducció del 3,2 % anual, segons senyes de el IDEAM. Esta pèrdua equival a unes 156 canches de fútbol. El Nevat Santa Isabel és un dels més afectats i, en menys de 0,3 km² de gèl restant, podria desaparéixer completament abans de l'any 2030.

En 2024 es va confirmar la desaparició del glaciar Conejeras, part del Nevat Santa Isabel, despuix d'anys de reducció accelerada. Entre 2016 i 2022, este glaciar va perdre més del 50 % de la seua àrea.

Segons el IDEAM, el volum total de gèl glaciar en Colòmbia és d'aproximadament 1,68 ± 0,24 km³. El Nevat del Cocuy concentra el major volum, mentres que Santa Isabel conserva menys del 2 %.

En resposta a esta situació, el IDEAM en anys recents ha implementat estratègies de monitoreo ambiental participatiu en varis nevats de Colòmbia, com a part del programa d'Glaciología Participativa. Este enfocament ha involucrat a comunitats locals en activitats de seguiment glaciar, especialment en el Nevat del Tolima (sector Shimmer), en la Serra Nevada del Cocuy o Güicán i en relictos del Nevat Santa Isabel. En este últim, guies locals de montanya medixen periòdicament la reculada de la vora inferior dels glaciars, contribuint a la generació de senyes útils per a l'evaluació del balanç de massa glaciar.

A nivell regional, s'ha reportat que els glaciars dels Vages tropicals han perdut al voltant del 30 % de la seua superfície des de la década de 1980. L'informe també va destacar que l'any 2023 va ser classificat com el més càlit registrat en Amèrica Llatina, lo que intensifica els efectes del canvi climàtic en ecosistemes d'alta montanya.

S'estima que tots els glaciars actuals de Colòmbia podrien desaparéixer entre 2040 i 2050 si persistixen les condicions climàtiques actuals.

Segons la UNESCO, "l'impacte de la reculada del glaciar no solament afecta la disponibilitat hídrica en l'estació seca, sino que també posa en risc la biodiversitat i els ecosistemes d'alta montanya, ademés d'alterar l'equilibri hídric de les conques andinas".