Cap Vert portugués
Cap Vert portugués, conegut entre 1951 i 1975 com a Província Ultramarina de Cap Vert (en portugués: Província Ultramarina de Cap Vert) fon una colónia de l'Imperi portugués que va existir des del descobriment de les illes en 1462 fins a l'independència del país com República de Cap Vert en 1975.
Història
[editar | editar còdic]Descobriment
[editar | editar còdic]Abans del descobriment de les illes, estes es trobaven deshabitades. Les primeres illes, incloent Boa Vista varen ser descobertes en 1456 per Vicente Dias, junt en Alvise Cadamosto i Antoniotto Usodimare, les demés varen ser descobertes abans de 1460 per Diogo Gomes i el restant de les Illes de Barlovent en 1462 per Gomes i Antonio de Noli. La colónia va ser formalment establida el 29 de giner de 1462, quan es va fundar el primer assentament, en el nom de Ribeira Gran (actual Cidade Velha), que seria la capital de la colónia fins a 1770, quan la sèu governamental va ser traslladada a Praia.[1]
Evolució i guerra colonial
[editar | editar còdic]Per als portuguesos, les illes, situades entre Àfrica, Amèrica i Europa, tenien gran interés estratègic. En el XVI, Cap Vert va ser escala de navío que carregaven esclaus cap a Amèrica (l'esclavitut es va abolir en 1876). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos va obligar als portuguesos a traslladar colon agricultors del Alentejo (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec. La contracció de l'activitat agrícola –famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu cotó - va provocar l'emigració massiva de caboverdianos: la majoria cap a Guinea-Bissau (excolonia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a Angola, Moçambic, Senegal, Brasil i, principalment, Estats Units. En el XIX, la prosperitat de les illes va ser decaent llentament, degut a que havien cessat els dos ingressos que tenia: el cotó i els esclaus, per la prohibició mundial de la tracta d'esclaus.
En 1951, l'estatus d'illes va canviar al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació va reforçar els llaços entre Guinea-Bissau i Cap Vert. En 1956, es va crear el Partit Africà per a l'Independència de Guinea i Cap Vert (PAIGCV), en militants d'abdós costats. Amílcar Cabral, fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll conjunt, a partir d'economies complementàries. En 1961 va començar la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de caboverdianos. En 1974 va caure el règim colonial despuix de la Revolució de les Clavellineres, que va expulsar del poder a la dictadura imperant des de 1926. En 1975, la província d'ultramar es va independisar com a República de Cap Vert sent un estat socialiste unipartidista dominat pel PAIGCV.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de Cap Vert
- Partit Africà per a l'Independència de Guinea i Cap Vert
- Guerra colonial portuguesa
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cidade Velha, Santiago, Cape Vert Islands». CapeVerdeWeb. com. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2009. Consultat el 8 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo Verde portugués» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Histoire générale de l'Afrique: L'Afrique depuis 1935, published by C. Wondji
- Jaime Tallesão, Vos descobrimentos portuguesos, Livros Horisó, Lisbonne, 1975-1978, vol. 1, p. 50-52
- Richard A. Lobban Jr and Paul Khalil Saucier, Historical dictionary of the Republic of Cape Vert, Scarecrow Press, Lanham, Maryland ; Toronto ; Plymouth, UK, 2007, ISBN 978-0-8108-4906-8
- Christiano José de Senna Barcellos, Subsídios per a a história de Cap Vert i Guiné, 7 vols., 1900 (reed. Institut dona Biblioteca Nacional i do Livro, Praia, 2003)